Agafa una cançó trista i millora-la

Hey Jude, don't make it bad

Take a sad song and make it better

Remember to let her into your heart

Then you can start to make it better

Com deien els Beatles en el mític ‘Hey Jude’, “take a sad song and make it better” (agafa una cançó trista i millorar-la). Això és el que fem els musicoterapeutes, posar la música al servei de les persones, connectar música i emocions per generar experiències terapèutiques.

Tothom connecta amb la música, i aquest és el punt de partida. La música fa que les coses millorin, ens aporta sensacions plaents, ens connecta amb la nostra identitat, ens ajuda a expressar sentiments quan és difícil fer-ho amb paraules, ens vincula amb els nostres amics i familiars... Elements clau en processos de rehabilitació de la salut que demanen enfortir la seguretat amb un mateix i els lligams afectius.

Així, la musicoteràpia funciona com funciona la música. Com quan t’agradaria sentir la teva cançó preferida cantada a cau d’orella quan necessites energia o cantar-la amb aquells amics quan necessites companyia. Els musicoterapeutes tenim en la música una font de recursos. Fem servir la melodia, el ritme, l'harmonia i qualsevol element musical per connectar amb les persones que atenem i respondre a les necessitats de cada moment. Així, és molt important estar molt a prop, preguntar sistemàticament què sentim i què volem aconseguir en cada sessió.

Sovint, per les persones amb trastorn mental greu el simple fet de tenir el compromís d’assistir periòdicament a una hora a un lloc ja representa un exercici interessant. Però un cop engeguem la sessió de musicoteràpia comença un joc, una agradable estona compartida que acaba essent un procés de restauració de la qualitat de vida de les persones amb qui treballem. Les dificultats per relacionar-se, implicar-se i la tendència a l’aïllament cedeixen davant les mirades de complicitat i els moments en què la música ens fa sentir part d’un col·lectiu diferent. La vinculació del diagnòstic dona pas a una de més engrescadora: els participants ara comparteixen la música com a vincle. La col·laboració és present i amb ella una sensació de pertinença. Els greus problemes i certes simptomatologies cedeixen davant la curiositat, el joc musical, el gaudi i les rialles i tota sensació intensa dels qui participen d’una comunitat musical.

Cada vegada hi ha més evidència científica que aquesta disciplina és efectiva i, afortunadament, és una pràctica cada cop més present als recursos hospitalaris i rehabilitadors. De vegades alguns pacients o familiars se sorprenen que, per exemple, a una Unitat de Cures Intensives (UCI) hi pugui entrar un musicoterapeuta a oferir suport amb un acompanyament musical, però està cada vegada hi ha més evidències que és un suport amb beneficis més enllà del pur entreteniment i que els equips assistencials agraeixen poder-lo incorporar en les seves atencions.

Queda camí a recórrer per tal que aquesta tasca es normalitzi, que pugui ser present en qualsevol espai hospitalari, que pugui integrar-se als equips d’acompanyament assistencial... Així, la majoria de programes depenen de subvencions o beques que posen el treball dels musicoterapeutes en una situació de fragilitat important. Cal suport de la solidaritat social per seguir vetllant per fer accessible un servei que, més que un suplement afegit, es relaciona amb un dret fonamental de la persona.