Violència intragènere: donant una resposta social a un problema invisibilitzat

El 28 de juny hem celebrat el Dia de l’Orgull LGTBI, també conegut com a Dia de l'Orgull Gai, on els col·lectius homosexuals reivindiquen i celebren de forma pública la tolerància i la igualtat de lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals.

Malgrat el col·lectiu LGTBI està experimentant avenços en matèria d’igualtat i drets encara queda molt de camí per recórrer. Des de la Fundació IReS, treballem amb famílies des de la perspectiva de gènere i fent una mirada transversal a la diversitat. I en els deu anys d’experiència a les Illes Balears en l’execució de serveis d’atenció a la violència de gènere s’ha detectat demandes de persones LGTBI que convivien amb situacions de violència en la seva relació de parella.

La violència que es dona dins l’àmbit de les relacions afectives i sexuals entre persones del mateix sexe se l'anomena violència intragènere. Tota violència es basa en una desigualtat de poder, però mentre la de gènere es fonamenta en el sexisme, la intragènere es pot donar per diferents motius subjacents pel nivell econòmic, la manca de xarxa familiar i/o social, tenir una situació administrativa irregular, ser una persona migrada o no tenir un cos normal (és a dir, normatiu), fins i tot per presentar diversitat funcional, etc.

També podem parlar dels factors patriarcals o masclistes que poden provocar situacions de violència entre parelles de persones LGTBI. Per exemple, la influència de la idea d’amor romàntic, que tots i totes hem socialitzat, entès des de la possessió, la gelosia i el control com a formes d’estimar i sentir-se estimat/da. O, també, el foment del rebuig i l’odi cap a l’homosexualitat, el lesbianisme o la transsexualitat que tant ha caracteritzat l’organització social del patriarcat i que hem viscut en societat fins el moment.

Com a conseqüència d’aquests factors, es donen una sèrie de situacions de violència, específiques del col·lectiu LGTBI, com ara l’outing, quan s’amenaça a la parella de fer pública la seva orientació sexual sense el seu consentiment; o s’adopten actituds de discriminació i aversió per la orientació sexual en les seves mateixes relacions, com l’homofòbia, lesbofòbia o transfòbia interioritzada.

Aquesta és un violència especialment invisibilitzada, precisament per la socialització de gènere sustentada en el sistema patriarcal, on sembla que les mateixes víctimes no s’atreveixen a denunciar. La gran majoria tendeix a amagar-ho, per por a no ser socialment compreses.

Un factor que pot explicar la invisibilitizació d’aquest tipus de violència és la manca de recursos específics que contemplin aquestes situacions per poder donar-hi resposta. Darrerament, dins del Pacte social contra la violència masclista, amb què el Govern de les Illes Balears aprovà el pla de mesures contra les violències masclistes 2017-2020, s’ha contemplat la necessitat d'adoptar mesures per eradicar la violència masclista, la violència familiar i totes les formes d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe, orientació i d’identitats sexuals i de gènere. I el passat 3 de juny de 2016 va entrar en vigor a les Illes Balears la Llei 8/2016 per garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals i intersexuals i per eradicar l’LGTBIfòbia que impulsava la creació de serveis de coordinació i recursos d’atenció específica a aquest col·lectiu. Però, malgrat la nova legislació, fins el moment no ha existit cap recurs que pogués oferir una atenció totalment inclusiva a Balears.

Arran de veure com moltes persones queden excloses del circuit normalitzat d’atenció a violències masclistes, des de Fundació IReS Balears ens hem plantejat la necessitat de crear el primer servei específic d’atenció psicològica orientat a aquestes persones des de la perspectiva de diversitat en l’orientació sexual i identitat de gènere.

Així doncs, des de l’1 de gener 2018, oferim RelacionSanes, un projecte d’atenció psicològica per a la promoció de relacions de parella no violentes dins el marc de parelles del mateix sexe. Els inicis no estant sent gaire fàcils, ens resulta complicat arribar a la població objecte de la nostra intervenció, probablement perquè fins fa molt poc aquest col·lectiu era privat dels seus drets i sembla que encara, malgrat s’hagi legislat i començat a crear recursos, encara no són prou coneguts i, per tant, pot passar un temps perquè es faci ús d’aquests.

Per tot això, des del projecte de RelacionSanes, estem molts centrades en la difusió per tal de donar-lo a conèixer i visibilitzar aquest tipus de violències que, de la mateixa manera que va passar amb la violència de gènere en el seu moment, no està prou identificada com a tal o segueix formant part de l’àmbit privat.

La societat sempre ha estat diversa, però en un moment en què l’expressió pública d’aquesta és més acceptada que mai, hem de saber donar resposta, també des de la diversitat, a totes les necessitats socials que en sorgeixin.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article