Piscines públiques i canvi social


Els usuaris de piscines públiques que ja comencem a tenir una certa edat hem notat les últimes dècades un canvi social important. Això és així perquè els equipaments esportius o de lleure, segurament com tot en aquesta vida, també reflecteixen els nous usos, costums, hàbits i maneres de ser de la població en general. Les rutines quotidianes van lligades als progressos que, amb passos endavant i alguns enrere, van fent a poc a poc els països democràtics d’arreu.

Quan jo era un marrec o un noi d’edat adolescent i anava a la piscina no passava mai que, dins del vestidor, un pare tingués cura d’un nen d’edat de cotxet. Els nens de pocs anys sempre anaven acompanyats de les seves mares als vestidors de dones. Després, quan ja creixien una mica, eren més autònoms, se sabien vestir i espavilar tot solets canviaven de vestidor i anaven al vestidor d’homes si eren nens. O es quedaven al de dones si eren nenes.

Era estranyíssim ―de fet, jo no ho recordo gens― trobar-se un pare canviant un nadó a la piscina, ja que aleshores la societat era encara més masclista que avui. Dins d’una concepció patriarcal, absurda i discriminatòria del gènere, estava absolutament interioritzat pel comú dels ciutadans que el rol de fer-se càrrec dels menors requeia a les mares i prou. Quina barra!

Des de ja una colla llarga anys, per fortuna això ha anat canviant molt, de manera gradual i per a bé. En la situació d’avui, només hi observo un fet negatiu. Als vestidors d’homes on he anat, cada dia és més freqüent topar-se amb bolquers tirats per terra, al plat de dutxa, o deixats de qualsevol manera o al costat de les banquetes on seu la gent. I, sovint amb regal a dins i tot. També he vist per terra xumets, joguines brutes, etc.

Alguns progenitors masculins senzillament passen de tot. Mentre ells es canvien o estan parlant dels seus entrenaments al gimnàs amb amics, s’obliden dels seu fills que estan distrets, per exemple amb una bossa de patates a la mà, drets o caminant, encara que els caigui el menjar per un terra humit, de vegades brut de fongs de piscina. A d’altres pares no els fa res que els petits es tanquin a l’interior dels armariets guarda-roba per jugar i comencin a picar ben fort, o bé que molestin engegant els assecadors sense fer-los servir amb seny.

No he estat mai als vestidors femenins i no sé quin és el panorama general. La meva dona em diu que això tan exagerat no succeeix. Les dones són més netes, curoses i responsables? M’avergonyeix escriure aquest article i fer una pregunta així. No voldria contribuir a parlar de comportaments estereotipats que ens fan mal a tots. Senzillament, les persones (siguin homes o dones, tant se val) de vegades deixen fer a la mainada perquè els infants no els emprenyin, sense cap control ni vigilància. I molt de tant en tant, quan per desgràcia es produeix un accident que ningú vol ni imaginar, llavors venen les lamentacions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article