Els infants tenen drets

Quan estem convivint a diari amb infants que pateixen situacions d’alta vulnerabilitat social i econòmica, t’adones de la fragilitat del menor. Està indefens, no pot reaccionar ni rebel·lar-se contra la seva situació perquè està limitat i condicionat per arreu, tant a l’hora de poder prendre decisions com a l’hora de poder comptar amb recursos propis o aliens, ja sigui a nivell de capacitats de relacions interpersonals o ajuts externs per part de les administracions públiques o altres organismes. Sempre han d’anar acompanyats i avalats pels adults i, si aquests no hi són, queden desemparats. Ara tenim un clar exemple amb el fenomen creixent dels anomenats MENA, Menors Estrangers No Acompanyats. Es tracta de menors d’orígens molt diversos que han emigrat dels seus llocs d’origen i arriben al nostre país de manera solitària. És evident que, davant de tant desemparament, tenim l’obligació i responsabilitat de donar-los acollida i facilitar-los un entorn de desenvolupament personal i social com a qualsevol altra persona, però amb l’afegitó de la seva vulnerabilitat pel fet de tractar-se d’un infant.

De vegades, quan es parla dels infants més vulnerables i de la lluita contra la pobresa infantil, sembla que ho haguem de fer des de la perspectiva de la beneficència, de la compassió, de tractar de fer bones obres amb els nens i nenes, d’ajudar-los perquè estan indefensos... No seré jo qui tregui valor a totes aquelles persones que es senten compromeses per a respondre a la pobresa infantil des d’aquestes perspectives. Però crec que ens oblidem del motiu més essencial pel que hem de donar resposta: els infants són éssers humans absolutament vulnerables però, com a persones i com a infants, tenen uns drets. Per tant, crec que hem d’incorporar en la nostra atenció i en el nostre debat quotidià la perspectiva dels drets dels infants. I, quan un infant no té recursos econòmics per a sobreviure, quan és desnonat amb la seva família del domicili on resideix, quan li tallen els subministraments (llum, aigua, gas, etc), quan no pot estudiar en igualtat de condicions que els altres infants perquè no pot tenir accés a un ordinador o a internet, quan no pot tenir una alimentació saludable, quan no pot participar en activitats extraescolars, quan no pot sortir a la muntanya a gaudir de la natura i a oxigenar-se, quan... Llavors, hem de tenir consciència clara que estem vulnerant els seus drets. És evident que aquests drets van acompanyats, també per la seva part, d’uns deures. Però no podem exigir-los que compleixin amb els seus deures si abans no garantim els seus drets.

Hem de garantir el dret a tenir cobertes les seves necessitats i a ser cuidats, protegits i créixer sans. Hem de garantir el dret a tenir un nom i un lloc d’origen i de referència. Hem de garantir el dret a tenir unes bones condicions d’alimentació i d’habitatge. Hem de garantir el dret a l’esbarjo i a rebre ajut quan tenen un problema del tipus que sigui. Hem de garantir el dret a tenir una família i a ser estimats. Hem de garantir el dret a aprendre i a anar a l’escola. Hem de garantir el dret a rebre ajuts especials en situacions de dificultats. Hem de garantir el dret a no treballar fins que siguin grans i que no els hi facin mal. Hem de garantir el dret a no quedar arraconat i deixat de banda, el dret a una integració.

Per tots aquests motius, des de la perspectiva de l’atenció a la infància, mai podem dir que un determinat projecte no es pot dur a terme perquè no hi ha diners o perquè els pressupostos són limitats. Els drets dels infants no poden ser limitats, en cap cas, per la manca de pressupostos públics, i per a assolir això continuarem lluitant.