Interculturalitat i lleure

A Catalunya hi ha una gran diversitat cultural, per tota la seva història migratòria, així com pel seu present amb les migracions actuals existents. Sovint la diversitat cultural s’associa a una gran riquesa per qualsevol societat de forma automàtica o, tot el contrari, a una font de problemàtiques socials. La diversitat cultural no és bona ni dolenta per si sola, sinó que depèn de les condicions que l’envolten, així com de la gestió que es faci de la mateixa.

Les diverses realitats culturals, així com la pluralitat d’identitats que es deriven, poden conviure, coexistir o relacionar-se de múltiples formes, tenint en compte la visió que s’aplica i/o el model de gestió existent en una societat. La visió fa referència a la perspectiva sobre la diversitat cultural que s’aplica en el disseny de les polítiques públiques i en la intervenció socioeducativa. El model fa referència a la configuració de la realitat social a causa de processos socials, així com per la implementació d’unes polítiques públiques determinades.

Dues possibles visions o dos possibles models són la multiculturalitat i la interculturalitat. La multiculturalitat es basa en la coexistència de cultures aïllades i estanques. En canvi, la interculturalitat entén la cultura com un procés i es basa en la interrelació i el diàleg entre diverses cultures. Com a model, la interculturalitat no es dóna en la mesura que existeixen relacions asimètriques de poder entre diferents cultures en una societat.

Cap cultura és uniforme i invariable en el temps i en l’espai, i per tant, cal tenir en compte dues característiques de la cultura: la variabilitat i la heterogeneïtat. Hi ha diferents factors, com la classe social, l’edat, el gènere o l’ètnia, entre d’altres, que determinen la configuració de les cultures en el temps i en l’espai, donant lloc a una pluralitat d’identitats i capitals culturals diferents, entesos també com a recursos i estratègies d’una persona o col·lectiu.

En l’àmbit d’acció del temps de lleure, la interculturalitat és important com a forma d’aprenentatge i com a visió o perspectiva de la intervenció. Ens interessa la construcció de les identitats dels nostres infants i joves, donat que aquesta pot tenir lloc des de la inclusió o des de l’exclusió social.

A part de les condicions materials, cal entendre quins són els privilegis i les opressions que es poden donar, en funció de diferents factors (classe social, edat, gènere, ètnia, etc.), incidint en les identitats, així com en els capitals culturals. Per exemple, a través del fenotip es poden atorgar unes condicions a la persona que porten lloc a privilegis i opressions. Això es així perquè el cos humà té components de caràcter simbòlic. L’educador/a ha de tenir aquest aspecte molt en compte.

De de l’àmbit d’acció del lleure, treballar aquests aspectes educativament des d’una perspectiva intercultural permet l’adquisició de consciència personal i social (jo i el meu entorn i la societat: on em situo); el reforç de la construcció d’identitats des del respecte i des de la inclusió, i no des de l’exclusió; i l’apoderament a través de l’adopció de recursos i estratègies per a la transformació personal i/o col·lectiva.

Els fills i filles de famílies immigrades, per exemple, configuren una categoria molt enclassada i ocupen posicions menys favorables en la societat, amb menys prestigi social (reconeixement social) i amb menys poder (capacitat d’incidència) en la societat. Per aquests motius, esdevé fonamental treballar la dimensió comunitària i el foment de la participació dels infants i joves.

Les relacions que s’estableixen en el temps lliure (sota una major informalitat i una menor normativitat) faciliten altres formes de l’acció educativa que incideixen en certes necessitats socials i educatives existents de forma efectiva.

En resum, la intervenció socioeducativa a través del lleure des d’una perspectiva intercultural pot permetre també la creació de xarxa social i enfortiment de la mateixa; l’arrelament en el territori i el sentiment de pertinença i de vinculació a una comunitat; l’adquisició de valors, hàbits, capacitats i el foment de competències personals i socials i el foment de participació en la comunitat i a societat com a aprenentatge i com a resultat a partir dels propis interessos i relació amb el medi.

Tanmateix, l’educador/a ha de fer un treball amb sí mateix/a per adquirir consciència personal i social i ser coherent en la intervenció. És important la coherència en l’acció educativa i la continuïtat en el temps educatiu lectiu i no lectiu. Per tant, és important la coherència a través del temps i espai i entre els diferents agents educatius.

Quan es construeixen identitats des de l’exclusió, és a dir, des de la no pertinència i la manca de comunitat, cal cercar alternatives. A través del lleure es poden buscar estratègies educatives que fomenten la inclusió i la cohesió social.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article