Necessitem més educació afectiva sexual a les escoles

Els joves continuen concebent la sexualitat com un tema tabú del qual no en poden parlar de forma oberta amb els adults. Associen sexualitat únicament amb tenir relacions sexuals o amb el que ells entenen com a “sexe”, amb una visió molt genitalitzada i coitocentrista de les relacions sexuals.

La concepció de relacions de parella està molt influenciada per un model procedent dels ideals d’amor romàntic, molt presents en la nostra societat occidental que alimenten un ideal allunyat de les relacions de tipus igualitàries, fomentant aspectes com la dependència emocional o relacions de tipus tòxic. A més, tenen tendència a confondre amor i enamorament equiparant ambdós termes com si fossin sinònims, i a presentar certa tolerància cap al masclisme i un desconeixement total dels seus drets sexuals.

***

Aquesta és la realitat que ens hem trobat al municipi de Cornellà de Llobregat durant l’actual curs lectiu 2017/18, on hem pogut intervenir en 24 dels 26 centres que conformen el total del municipi. Des del passat mes d’octubre del 2017, la fundació IReS col·labora amb l’Ajuntament de Cornellà amb l’objectiu d’oferir educació afectiva sexual als diferents centres escolars que conformen el municipi.

Però què està passant per a què a aquestes alçades continuem així en matèria d’educació sexual? Per què es tan important l’educació afectiva sexual? Com ha de ser aquesta intervenció?

La importància de l’educació afectiva sexual

Rebre educació afectiva sexual de qualitat, per part de personal especialitzat, és un dret, tal i com es desprèn dels drets sexuals humans i reproductius aprovats per L’ONU l’any 1997.

L’educació sexual permet als joves prendre decisions fonamentades en la seva pròpia sexualitat, la vivència de la mateixa, la seva salut, els apodera i capacita per fer-hi front a la seva vida adulta.

A efectes pràctics en què es tradueix tot això?

Tot i ser reconegut com a dret, la realitat és ben diferent. Actualment ens trobem amb un buit formal, degut a que aquesta matèria no es contempla des de l’actual espai curricular. El més alarmant de tot això no és que alguns centres educatius, afortunadament una minoria, no entenen ni respecten aquest dret, sinó que els joves no coneixen els seus drets. El 100% dels alumnes amb els quals hem intervingut, no sabien que rebre educació afectiva sexual de qualitat era un dret. Si no coneixen els seus drets, com poden defensar-los? La resposta és: no poden. El desconeixement i la ignorància ens debilita en front del sistema.

L’educació afectiva sexual que actualment s’està oferint als centres és en forma de formació extra, per part de personal extern, generalment, en una única sessió. A més, els continguts no es continuen treballant amb els professors, qui són els veritables agents promotors del canvi per l’alumnat. Per tant al final queda tot en una anècdota.

Hem de concebre que l’educació és la principal eina transformadora i aquesta és la via per aconseguir-ho, des de les bases però amb sinergies de col·laboració mútua entre personal especialitzat i equip docent.

Com ha de ser aquesta educació sexual?

En primer lloc hem d’entendre que sexualitat és molt més que amb qui tinc relacions sexuals, com visc la meva sexualitat o les practiques que realitzo. Sexualitat és: cos, plaer, emocions, relacions, identitat, salut, responsabilitat, drets, però, sobretot, és diversa!

L’educació que s’ofereixi ha de ser integral. Ha de recollir temes com la prevenció i l’afecte, el plaer, el desterrament de la visió genitalitzada i el coitocentrisme imperant. Ha d’afavorir les relaciones igualitàries, desterrant el masclisme, educant en la diversitat sexual i des de la coeducació, lluitant contra els rols estereotipats, eradicant el sexisme imperant d’una societat que continua sent patriarcal, apel·lant en tot moment a la tolerància i al respecte. Orientada, en qualsevol cas, a formar una ciutadania responsable i amb criteri d’elecció.

Invertir en programes d’educació afectiva sexual de qualitat és una inversió positiva ja que afavoreix l’apoderament i el desenvolupament d’eines i recursos per fer-hi front a la vida. Considerem que l’educació sexual ha d’anar guanyant posicions i integrant-se com una part important i necessària dins del sistema educatiu, on no només es destini una sessió, sinó que hauria d’integrar-se com a contingut obligatori als espais curriculars dels centres escolars ja que com diu el nostre amic i col·lega de professió Francisco Cabello “el coneixement sexual ens farà lliures”.