Vacances d’estiu a Ciudad Satélite

Aquest estiu m’he autoconvidat a viatjar als eixos arbitraris (o no) que m’han acompanyat. Històries que recordo, que m’han explicat o que he llegit. Que he viscut i que no podré deixar de ressignificar. Un viatge que he fet per la meva infància gràcies a la lectura del llibre Tigres de Cristal de Toni Hill, publicat per Grijalbo. Es tracta d'una història de suspens ambientada a finals dels anys 70 en el barri de San Ildefonso, anomenat Ciudad Satélite.

Els protagonistes tenen la meva edat i està ambientada als carrers on jo jugava. Època en què estudiava EGB i vivia en un dels edifici-torre que era com un eixam. Quan les tardes després de l'escola eren llargues i les passàvem inventant-nos què fer. Deambulant entre edificis en obres i descampats abandonats. Jugant partits de futbol al costat del camp del Rayo Amarillo o anant a la zona industrial a buscar “tresors” entre les deixalles dels containers de les empreses. Sempre vigilant de no rebre alguna pedrada dels nens del carrer veí o haver de fugir corrents quan ens semblava veure a la banda dels kiovas. Tornar al nostre carrer i jugar al guà, a cromos o a xapes. Fragments amb olor a 'cocido' i soroll de bars plens on algú canta una 'copla'. On les mares criden des de la finestra als seus fills perquè és l’hora de pujar a casa.

Fragments de manifestacions i de lluites de veïns per demanar un semàfor, clavegueres o una escola. També de vagues obreres, com la de Solvay o la Montesa que veia des de la finestra del menjador com un grapat de treballadors acampats feien un pols a l’empresa sota el fred i la pluja, amb una caixa de resistència esgotada després de varis mesos de resistència. Amb cara de ràbia veient entrar els esquirols protegits pels grisos.

El retorn al paisatge de la meva infantesa fa possible recuperar el rastre de quelcom que no és la totalitat sinó la possibilitat d'uns altres relats. És en el joc entre el que hi ha i el que hi falta -entre el relat tancat que configura la meva pròpia història i la inevitable realitat incompleta de fragments oblidats- on és possible reconsiderar sentits, seguir pistes insospitades i modificar el curs de la vida. La possibilitat d'habitar d’altres maneres el passat permet trobar nous sentits de futur.