Més enllà de garantir un dret: escoltar els infants és una necessitat

A The Change Factory (la Fàbrica del canvi), un programa noruec nascut ara fa 14 anys de la mà d’una fundació privada, ho tenen clar: l’escolta de les opinions, necessitats i propostes dels infants és un dret reconegut a la convenció dels drets dels infants, però va més enllà d’això; l’escolta i la participació dels infants es planteja com una peça indestriable del procés de disseny, implementació i avaluació de qualsevol programa o servei adreçat als infants.

Els resultats mostren que van per bon camí: després d’haver revisat serveis públics noruecs d’atenció a la infància amb més de 4.000 nens i nenes de tot el país, el 2014 ja s’havien modificat dues lleis noruegues de protecció de la infància com a conseqüència del programa i, en l’actualitat, es preparen noves modificacions de la Llei d’Atenció a la Infància. Quatre d’aquests nois i noies han estat recentment a Barcelona convidats pel departament de Promoció d’infància de l’Ajuntament de Barcelona, juntament amb Marit Sanner, la seva facilitadora i una de les principals impulsores del model, per impartir una formació per professionals de diverses entitats i serveis a la ciutat.

Les seves aportacions han estat molt enriquidores per a l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona i ens orienten en la nostra tasca d’acompanyar les administracions púbiques en la generació de canvis en les condicions de vida dels infants. A més, corroboren no només la nostra manera de fer sinó també una de les demandes de l’Agenda dels infants: els nens i nenes demanen que els adults els escoltem més i ens prenguem més seriosament el que ens diuen. Justament aquesta Agenda és fruit d’un programa de coneixement de l’Ajuntament de Barcelona per millorar el benestar dels nens i nenes a partir dels seus punts de vista i amb el seu protagonisme: el programa Parlen els nens i nenes.

Escoltar més als infants i prendre’ns seriosament el que ens diuen

Si bé la participació dels infants és una eina valuosa i imprescindible, cal entendre-la com un mitjà per arribar al coneixement dels infants i no com un fi en si mateix. The Change Factory ens diu que hem de veure els infants com a experts en els sistemes dels que participen (sistema escolar, sistema de protecció de la infància, etc.) i que, per accedir a aquest coneixement -que cal situar al mateix nivell d’importància que la resta de coneixements que obtenim mitjançant la recerca o els professionals-, és imprescindible.

Alhora és important entendre que la participació dels infants no es dóna de forma automàtica o “natural”, només pel fet de preguntar-los. La participació dels infants topa molt sovint amb tres esculls: el dels infants que no participen mai a les activitats proposades, el dels infants que boicotegen l'activitat perquè no els interessa i el d’aquells infants que diran allò que els adults volen sentir, per ser amables i escapar-se d’una activitat que no els ha interpel·lat de veritat.

Per aconseguir una participació genuïna i sincera dels infants calen, com a mínim, 3 requisits. D'una banda, es necessiten adults decidits a escoltar el que els infants els volen dir i disposats a assumir-ne les conseqüències, fins i tot si el que diuen no els agrada. És imprescindible que els infants percebin aquesta valentia en els adults i una voluntat sincera de ser escoltats. A més, calen espais de participació segurs, de respecte mutu i confiança per atenuar els sentiments de por, intimidació, desconcert i tristesa que es poden donar en els infants quan els preguntem sobre aspectes importants o que els fan recordar experiències doloroses. I, per últim, eines de participació útils. Els infants demanen que les seves aportacions serveixin per canviar i millorar el seu entorn i només així participaran de manera activa i honesta. Per això cal anar més enllà de recollir les seves opinions: escoltar de veritat és estar disposat a fer canvis en els sistemes que poden ser profunds, i a invertir-hi els recursos necessaris.

L’experiència de The Change Factory és inspiradora, no només per la seva metodologia i els seus resultats sinó també perquè a Barcelona no hi ha una política proactiva específica, sistemàtica i transversal per a promoure el dret dels infants i adolescents a ser escoltats en la presa de decisions que els afecten. Ens queda encara molt camí a fer per afavorir el seu paper com a ciutadans actius amb dret a participar en l’elaboració del projecte de ciutat i molt per conèixer de les seves vides i les seves visions. Aquestes són, precisament, les dues principals conclusions del document de treball Participació de nois i noies a Barcelona, oportunitats per a la co-producció de la ciutat amb i des de la infància i l’adolescència, que hem dut a terme des de l’Institut Infància i Adolescència.