La cooperació social, la clau del desenvolupament humà

Cooperació és una paraula que és totalment indispensable per entendre el nostre desenvolupament com a societat. Es troba en les arrels humanes més profundes i no és res més que la expressió d’una realitat biològica. L’humà, la persona, només ho pot ser en societat i és en la cooperació entre iguals (iguals amb diferents maneres de sentir i de pensar) que han crescut els pobles i civilitzacions.

També i, és clar, no només a causa d’aquesta paraula tan bonica els humans hem arribat a sobreviure i a ser l’espècie predominant del nostre planeta, no podem ser tan il·lusos: el conflicte i la confrontació entre aquests iguals tan diferents han estat també motors de canvi. Tanmateix, cap enfrontament ha tingut mai tant d’impacte com el treball conjunt i, finalment, si alguna solució s’ha pogut trobar abans, durant o després dels conflictes, aquesta ha tingut les seves bases en la cooperació.

Des de la nostra realitat mediterrània tenim clars exemples històrics i culturals de cooperació humana. Som pobles nascuts d’aquesta col·laboració entre nosaltres i amb els altres, i no podríem entendre el nostre desenvolupament sense aquesta.

Tot i així actualment, quan més facilitadors tecnològics tenim per a comunicar-nos, treballar, conèixer o intercanviar idees, les xarxes socials han demostrat ser molt eficients en fer el món més petit però també, paradoxalment, en fer-nos menys humans. En aquest sentit, l’anomenada vila global té molt de global i poc de vila, almenys d’aquestes viles que tots recordem o de les que ens parlaven els nostres pares o avis en el que hi havia autèntiques comunitats en les que la gent col·laborava no només per necessitat sinó també pel gust de conviure i créixer, sentint que part de la seva identitat es trobava en aquella comunitat.

Potser un dels reptes més grans del nou segle és assumir que el món és ja, de fet, un món petit; que tothom pot arribar a tot arreu, per difícil que ho posem o ens ho posin; que tots participem dels mateixos processos globals que ens pressionen i ens fan créixer a una velocitat i ritme constants i, cada vegada més independents dels propis processos de cada estat o cultura.

Aquest fet és sovint motiu de queixa o temor per part de les nostres societats tan acostumades a allò local. Allò conegut, però, és també una oportunitat majúscula per emprendre per fi el creixement social conjunt i atènyer les metes que com a societat humana global se’ns negaven amb l’excusa de les diferències econòmiques. Ens trobem davant d’un nou horitzó en la cooperació, ja no entre Estats, sinó entre persones que, des de la realitat individual, poden esdevenir una força conjunta per al desenvolupament.

En aquest sentit, l’educació i la reclamació dels nostres drets i com exercir-los ha passat a ser un tema global en el que hi participen molts agents de diferents realitats, independentment del país. Per això, els programes de la Unió europea busquen incentivar aquesta cooperació conjunta.

Un exemple d’aquesta voluntat que penso que resumeix l’ideal de la cooperació transnacional sorgida de la ciutadania és programa Sapere Aude, liderat per Plataforma Educativa. El programa consisteix en trobar persones interessades en ser mentors d’infants que es troben en tutela de l’estat, interessants en donar-los-hi un cop de mà durant un curs escolar. Durant tot el curs 2017-2018 sis entitats de cinc països (França, Alemanya, Croàcia, Àustria i Espanya) van formar equips de mentors, ajudant a aquesta gent que buscava donar les mateixes oportunitats que, per manca de xarxa familiar, no tenen. A través d’estudis fets a tota la unió i amb l’expertesa d’entitats socials de cada país es va formar a aquests voluntaris i se’ls va assessorar en el procés, permetent que, des de la voluntat particular i atenent a un problema dolorós de les nostres societats: la desigualtat d’oportunitats per als joves.

Havent acabat l’estudi resultant, es demostra que aquesta mentoria als joves els ajuda acadèmica però, sobretot, vitalment a clarificar els seus objectius i desenvolupar-se. L’estudi aquest es publica en format lliure per a que qualsevol persona pugui usar el que nosaltres hem après d’aquesta experiència moguda per voluntaris, organitzacions no governamentals com Plataforma Educativa i l’estat (encarnat, en aquest cas, pels fons i control de la Unió Europea).

Finalment, arran d’aquest model que articula la voluntat particular d’ajudar a complir un dret fonamental, arribem a crear processos d’autèntica cooperació entre països, donant un humil però no per això menys valuós pas per convertir allò que ara és tan gran i sembla tan llunyà en alguna realitat propera, un terreny propici per a la participació ciutadana. Aquesta és la veritable cooperació social en la nostra cada cop més petita, però més nostra, vila global.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article