Sobre l'interès social de les empreses

Què fa que una empresa pugui ser considerada 'social'? Segons criteris de la Unió Europea una empresa social ha de complir 5 criteris socials a banda dels que se li suposen com a empresa. 1) Tenir com a objectiu un benefici per a la comunitat; 2) Haver estat impulsada per la ciutadania; 3) El poder de decisió no ha d'estar basat en la propietat del capital; 4) Ha de tenir un caràcter eminentment participatiu; 5) El repartiment de beneficis ha d'estar limitat.

Habitualment es consideren empreses socials les cooperatives, les fundacions, les mutualitats, les empreses d'inserció, els centres especials de treball, qualsevol estructura empresarial sense afany de lucre i que repercuteixi d'alguna manera en el bé comú de la societat. A Catalunya tenen la possibilitat d'acreditar-se com a 'Empresa d'utilitat pública' totes aquelles organitzacions que tenen per estatuts una missió d'interès social, com pot ser la inserció laboral de col·lectius desafavorits, la millora d'espais públics de la comunitat, el benestar de població sensible... Però moltes empreses privades també tenen programes de responsabilitat socials corporativa RSC i fan accions en pro del seu territori i la seva gent. Per tant, més enllà de la mateixa definició administrativa ens preguntem si pot eixamplar-se o cal estrènyer aquesta definició administrativa que permet a aquestes empreses optar a certes ajudes específiques i d'alguna manera repercuteix aquesta menció en la seva marca i la seva explotació comercial.

Hi hauria dues visions a considerar.

Des de la perspectiva de l'empresa privada i amb una visió afina al model econòmic actual, totes les empreses tenen un interès social perquè suporten el model i generen ocupació. Però és clar, aquesta és una visió molt lligada a un model econòmic basat en premisses de consum i en estratègies darwinistes de mercat, on la majoria d'empreses, privades, tenen l'objectiu de treure rèdit del seu treball i oferir dividends als seus accionistes. Moltes d'aquestes empreses usen la raó social per motius purament comercials conscients que una imatge més amable els pot generar més simpatia entre els seus clients i per tant millorar les seves vendes. Sí, poden oferir llocs de treball a persones amb risc d'exclusió, poden crear fundacions per millorar aspectes socials en el seu territori i realment tenen un poder molt gran de transformació social que usen a la seva conveniència però, mereixen ser empreses socials? Ara bé, lluny de les missions aparentment socials de les grans corporacions, Catalunya és un país on proliferen les empreses familiars, de pocs treballadors i amb un funcionament transversal i respectuós tant pel seu personal com pel territori, són petites empreses que lluny de tenir grans plans de comunicació i de responsabilitat social corporativa sí que són gestionades per persones compromeses amb el territori, que fan el possible per oferir un contracte aquell veí seu que s'ha quedat sense feina, que col·laboren amb el seu ajuntament per millorar aspectes del municipi, que fidelitzen els seus treballadors potser no amb grans sous però si amb condicions dignes i tracte just i que sense fer escarafalls i amb la humilitat del treball diari i la passió per la seva professió també fan una gran labor social i tenen una utilitat pública intangible que cal reconèixer.

Per altra banda des de la perspectiva de moltes empreses sense afany de lucre el concepte s'hauria d'estrènyer perquè les empreses socials no haurien de generar dividends i haurien de tenir com a única missió un objectiu d'interès social. Tot i que les empreses sense afany de lucre no deixen de ser empreses que han de competir en el mercat, generalment es dediquen a negocis que en realitat no són negocis, i en tot cas fan ús del negoci per aconseguir el seu objectiu real, que normalment està relacionat en millorar les condicions de vida de certs col·lectius. Per tant, aquestes empreses perviuen en tant que perviu la necessitat social i quan aquesta necessitat queda coberta la seva missió canvia i es focalitza en altres necessitats socials del mateix territori, de fet, d'alguna manera, cobreixen la responsabilitat de l'administració pública en mantenir i potenciar el benestar dels seus ciutadans. Cap entitat de l'economia social i solidària pot plantejar-se per exemple créixer si no és per un motiu de necessitat social en el seu territori.

Òbviament, ambdues perspectives serien superades si el model econòmic mundial canviés i es revertís aquesta època de creixement tan desmesurat de les desigualtats entre les persones. En un model econòmic més ètic, sostenible i respectuós totes les empreses haurien de tenir un interès social, però això ja són figues d'un altre paner.