Hepatitis C, un repte social que també s’enfronta des del laboratori

Una mica més d’una de cada cent persones, al voltant del 1’2% de la població catalana, ha tingut, en algun moment de la seva vida, contacte amb el virus de l’hepatitis C (VHC). Fa uns anys, rebre el diagnòstic d’hepatitis C era gairebé una sentència a patir cirrosi i càncer hepàtic. Però, gràcies als nous tractaments, avui en dia es curen més del 95% dels pacients. Tenim les eines per curar aquesta patologia tan greu i que afecta a tantes persones a la nostra societat, però ens enfrontem a diverses dificultats. Més de la meitat de les persones que tenen el virus no en són conscients. I, a banda que el seu fetge pot pagar les conseqüències, existeix el risc que el contagiïn a altres persones. Per tant, l’abordatge de l’hepatitis C encara és un dels majors reptes sanitaris de la nostra societat.

A dia d’avui, l’objectiu és diagnosticar els pacients que no saben que presenten la infecció. Però la ruta estàndard per arribar al diagnòstic no facilita aquesta feina. La persona comença amb la visita al professional de medicina de l’atenció primària (primera etapa). Si aquest professional sospita que la persona pot tenir el virus, sol·licita la detecció dels anticossos del pacient a un laboratori especialitzat, com és el de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. El pacient ha de tornar al centre d’atenció primària un altre dia per realitzar l’extracció de sang (segona etapa). La mostra de sang s’envia al laboratori. Si el laboratori detecta anticossos del virus, els responsables de l’analítica avisen al professional de medicina d’atenció primària que és necessari fer una altra extracció de sang per avaluar la carrega viral (és a dir, per determinar si la persona encara té el virus, a banda de tenir els anticossos) i el pacient ha de tornar al centre d’atenció primària per tal que el professional el visiti, li comuniqui el resultat de l’analítica (tercera etapa) i torni a fer-se una extracció de sang (quarta etapa). Si es confirma que la persona té el virus, es visita de nou amb el seu professional de medicina de família, que li comunica el resultat (cinquena etapa) i li programa una visita a un centre hospitalari (sisena etapa) on es decidirà el seu tractament.

Aquesta espècie de cursa d’obstacles és un veritable via crucis per al pacient, que, moltes vegades, es queda a meitat de camí. Simplificar el procés és, per tant, un repte de primer ordre per fer front a la malaltia. I això és el que ens vam proposar a Vall d’Hebron. Ara, quan als laboratoris de Vall d’Hebron arriba una mostra de sang (la persona ja ha realitzat dues etapes: visita al professional de medicina d’atenció primària i extracció de sang), si es detecten anticossos s’avalua directament la càrrega viral. Si es positiva es recomana a aquest professional que derivi directament al pacient a l’hospital (tercera etapa) per tal que en aquest cas es decideixi el seu tractament. Per tant, es passa de sis a tres etapes. Ajudem el pacient perquè ho tingui més fàcil per completar tot el procés.

Portem una mica més de cinc mesos amb aquest sistema i hem analitzat 387 mostres de persones. Gairebé la meitat presentaven càrregues virals detectables (és a dir, infecció crònica per al VHC) i el 60% ja tenia lesió al fetge. Si no s’hagués implementat aquest procediment de diagnòstic probablement la meitat d’aquests pacients s’haguessin quedat sense diagnosticar.

No resulta difícil concloure que aquesta nova mesura, tan simple, és altament efectiva. Amb la seva implantació s’aconsegueixen diferents objectius: màxima garantia de diagnòstic, disminució de pèrdues diagnòstiques en el procés, menys molèsties per al pacient i el metge, disminució de costos i reducció del temps de diagnòstic i d’espera per al tractament. Des del laboratori, també contribuïm a l’abordatge d’aquest repte social i sanitari de primer ordre.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article