Les demències: una pèrdua en vida


Aquesta opinió pertany al projecte ‘365Batecs’ de Sant Joan de Déu Solidaritat, un recurs pedagògic que ofereix vídeos testimonials de format breu per reflexionar al voltant de les persones en situació vulnerable.

 

“Es coneix molt sobre l’Alzheimer perquè és la més prevalent, és a dir, és la que es dóna més a nivell de percentatges. Però aquest aspecte de la pèrdua en vida es dóna pràcticament en totes les demències. És a dir, perdre la nostra identitat, els nostres records, la nostra memòria, o la nostra capacitat de conèixer una persona nova i l’endemà recordar que hi hem estat parlant, com es diu i quina experiència hem viscut és el que ens fa viure.

Moltes vegades les persones amb Alzheimer o alguna demència viuen arrelats al passat, moltes vegades a la infància, que són els records que els queden, i estan en un món que és el present i l’endemà ja és el futur i, per tant, no es poden interrelacionar i la família ho viu com que ja no és la persona. Perquè les experiències que han compartit junts ja no hi són, perquè ja no en poden parlar, ni compartir, i no queden enregistrades, per tant, no tenen aquesta continuïtat.

A més, a part de la memòria, que és el més conegut, en la majoria de demències hi ha una simptomatologia més conductual que potser no se’n parla tant, però és la que angoixa més la família, que és que canvia el caràcter i la personalitat. Es tornen més irritables, alguns perden les normes socials i poden tenir actituds que en públic no són adequades, i això crea encara més dificultat d’entendre com aquella persona que potser era el teu marit, està fent alguna cosa que abans no feia i per tant, ja no te’l reconeixes com aquella persona. Per això se’n diu que és un dol en vida: has d’anar acceptant que vas perdent la identitat d’aquella persona, però la persona hi segueix essent.”

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article