El poder d’un amic


El setembre és el mes de tornada per antonomàsia: tornem a casa, a la feina, a l’escola, a les rutines... Els adolescents tornen a l'institut i per molts d’ells una de les motivacions principals per fer-ho és retrobar-se amb els amics. Veure els col·legues per explicar-los les experiències viscudes durant l’estiu suavitza el drama de tornar a les aules i el de posar el despertador dia sí dia també. Però no tots els joves tenen la sort de tenir algú amb qui conversar. Trobar amics, ni que sigui un, no és una tasca fàcil, ni totes les amistats son beneficioses.

Durant l'adolescència, la necessitat d'encaixar i pertànyer a un grup es pronuncia de manera especial. Per ser algú necessites un altre, sobretot en aquesta etapa biogràfica. Tenir una colla d’amics és necessari per parlar, fer els deures o fer alguna campana, i també per conèixe’t millor a tu mateix. Ja ho diu el refrany: “digue'm amb qui vas i et diré qui ets”. El grup d’iguals, o de pars, entès com un grup d'individus de la mateixa edat, amb un vincle afectiu i en interacció freqüent, és un agent socialitzador determinant pels joves. Igual que la família, l’escola o els mitjans de comunicació, el grup d’iguals omple de significats les seves vides.

Al llarg del curs escolar els joves passen moltes hores amb els seus companys de classe, ja sigui físicament o connectats a través del whatsapp. Amb ells aprenen tot un seguit de normes i creences diferents a les que reben a casa, al mateix temps que desenvolupen nous rols socials (com per exemple el del bromista de classe o el de la capitana de l’equip de bàsquet) que van configurant la seva identitat personal. En aquest sentit, la falta d’interacció amb un grup d’iguals limita les possibilitats de creixement durant aquest període de transició entre la infantesa i el món adult.

El grup d'amics té un efecte significatiu sobre les decisions, gustos i conductes dels joves. Un dels llibres de referència sobre aquest tema és el Handbook of Research on Student Engagement. En aquest estudi mostren com el grup d’amics té un impacte sobre l’itinerari dels joves, que varia segons el tipus d’amistats. Els autors afirmen que els estudiants amb amics amb un sentiment de pertinença a l'institut ( calculat a través de la seva participació a l’aula i de la seva identificació amb el centre) falten menys a classe, dediquen més temps a fer els deures i participen més a les activitats extraescolars que els estudiants amb companys desvinculats de la institució acadèmica. Aquests últims tendeixen a tenir un rendiment acadèmic inferior i més probabilitats de conductes de risc.

Des dels anys noranta, altres estudis sobre joventut han demostrat com l‘absència d’amics, no tenir-ne ni un, està associada amb un baix rendiment escolar. El sentiment d'alienació social, sentir-se exclòs a classe, també incrementa el risc d'absència a l'aula, i a la llarga, pot convertir-se en un factor decisiu d’abandonament escolar. Que l’estudiant deixi l’institut perquè no ha pogut integrar-se a classe és una llàstima, i és on la família, l’escola i l’administració pública han d’intervenir. Molts mestres i moltes famílies compromeses amb l’educació ja ho fan. I ja existeixen programes orientats a reduir l’absentisme escolar.

El que potser no ensenyem prou és a desenvolupar les anomenades habilitats socials, aquelles que et permeten relacionar-te i conèixer gent més enllà de la família o dels veïns del barri. Tot i que pel món anglosaxó formen part de les anomenades soft skills (habilitats toves), es tracta d'una destresa imprescindible per sentir-se part de la societat. Així doncs, tant a casa com a l’aula és important treballar-les, amb l’objectiu d’ajudar als joves a ampliar la seva xarxa social i, sobretot, perquè aprenguin a diferenciar les amistats perilloses de les que obren portes i treuen el millor d'un mateix.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article