Les entitats hem de poder participar del debat de país amb llibertat?

Com a moltes de les entitats que ens acompanyen en aquesta secció d'opinió, l'aplicació de l'article 155 durant sis mesos, ha manllevat un bon nombre d'oportunitats en l'àmbit econòmic i procedimental al tercer sector, al sector de la cultura, de l'educació, sanitari... en definitiva, a tot el teixit associatiu que malda sempre per aconseguir el compromís dels successius governs del país per abocar-hi recursos. Tanmateix, quan aquests sectors han aixecat la veu, hi ha qui ens recorda que nosaltres ens hem de cenyir a fer la nostra feina, que de discutir sobre allò que passa al país ja se n'encarregaran uns altres, i nosaltres ho podrem llegir als diaris, o als articles d'opinió i tertúlies televisives.

En realitat, el veritable problema és que segurament resultarà incòmode el que hàgim de dir. Les entitats són les que mantenen un contacte més directe amb les persones, precisament perquè acostumen a ser agrupacions de persones del barri, o que comparteixen un interès, una afició o una voluntat de canviar l'entorn en el qual conviuen. La gent de la Fundació Open Arms ha estat amenaçada diverses vegades per dur a terme la seva tasca humanitària, davant la barbàrie dels morts al mar Mediterrani, que cauen en el pòsit de la consciència col·lectiva europea, mentre aquesta està massa preocupada per seguir abocada en un consumisme d'obsolescència programada, el cúmul de la desgràcia.

Per què una colla gegantera no pot tenir posicionaments polítics essent una entitat cultural? Per què no pot tenir-los una entitat esportiva? Per què no una federació d'entitats abocades al món de la cultura popular, com és la nostra? Com els dèiem, és possible que allò que hàgim de dir resulti incòmode a algunes persones que ostenten quotes de poder o d'influència mediàtica perquè va contra els preceptes establerts, i els que representa que la majoria hem de seguir com a vedells, de manera també acrítica. No podem dir allò que no volen sentir, perquè potser algú podria escoltar-nos i arribar a la conclusió que potser tenim raó i que el món en el qual vivim potser sí que necessita fer alguns ajustaments.

Si agafem el darrer baròmetre del Tercer Sector Social, veurem que l'univers d'entitats ascendeix a la xifra de 3.007 censades. D'aquestes entitats, 559.000 persones fan feina com a sòcies, 87.000 com a treballadores, hi ha 563.000 donants, i 367.000 voluntaris. El total és de milió i mig de persones ateses. Efectivament, tota aquesta tasca ingent no seria necessària si el món funcionés completament bé i no calgués atendre aquest milió i mig de persones. Per tant, la feina d'aquestes entitats, i la que fem la resta, cadascuna des del seu àmbit, és essencial per a fer funcionar millor aquesta societat i corregir-ne, els greus desajustos que ens porten les desigualtats.

És per això que, reprenent el fil de l'inici de l'article, des de la Federació d'Ateneus el desembre de 2017 vàrem constituir la plataforma Ateneus per la Llibertat i la Democràcia. Des de sempre, el món ateneístic ha estat una important àgora de debat que, a diferència de la imatge estereotipada que sovint es té, ha servit per canalitzar grans debats de país que després s'han reflectit a la nostra societat. En una situació com la que estem, i com a uns dels actors que intervenen en una societat on treballem per rectificar aquestes desigualtats, és molt important també que tinguem una opinió i un pes dins dels debats de país que també ens afecten, com a qualsevol altre col·lectiu o persona física. La xarxa, formada per 13 ateneus de tot Catalunya, propicia des d'aleshores un debat obert sobre el futur del país i concretament sobre què ha d'esdevenir com també dóna ple suport al propòsit i al govern que va ser expulsat il·legítimament de la Generalitat ara farà un any.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article