Violència de gènere, de xacra social a canvi cultural


Deixem enrere un setembre negre i aquest octubre no comença gaire millor. Deu dones i dues nenes han mort assassinades en casos de violència de gènere arreu de l’Estat. Des de principis d’any, les víctimes mortals ascendeixen ja a 42. 42. Fins i tot costa d’escriure. Aquestes notícies passen a diari per les nostres retines. Segurament quan ho llegim ens quedem per un moment en un estat de paràlisi, se’ns remou l’estómac i una pregunta se’ns passa pel cap: Com pot ser? I a aquesta pregunta se n’hi sumen d’altres: Com ha pogut passar? Què ha fallat?

La violència de gènere és una xacra social que ens persegueix, que s’aferra a nosaltres i que no ens deixa avançar sinó tot al contrari, ens fa fer dues, tres, quatre, cinc passes enrere. I el problema recau en què vivim en una societat que encara reserva per a les dones un paper secundari, un paper de subordinació.

Per exemple, només un 9% de les dones que treballen ocupen un càrrec directiu a la seva empresa enfront el 14% dels homes. Per departaments, només el 27% dels càrrecs de direcció estan ocupats per dones i acostumen a ser les àrees d’Atenció al Client, Recursos Humans, Administració i Comunicació, segons la plataforma Infojobs. A més, a això se li suma que les dones cobren menys que els homes, en concret un 30% menys, per fer la mateixa feina. La bretxa salarial no només existeix sinó que cada vegada és més gran i, segons el sindicat de tècnics d’Hisenda, es necessitarien gairebé set dècades per acabar amb aquesta situació. Malauradament no hi ha àmbit de la societat que se n’escapi, ni la cultura. Les Reials Acadèmies només compten amb un 10% d’acadèmiques, és a dir, una dona per cada 10 membres, segons dades de l’INE. En l’àmbit esportiu també hi ha una gran diferència entre homes i dones: els campions de la lliga de futbol s’enduen 20 milions d’euros mentre que les campiones de lliga s’enduen 1.350 euros. En qüestió de conciliació també s’aprecia clarament una desigualtat: la majoria de treballadors que decideixen deixar la feina per cuidar els fills són dones.

Són uns quants exemples que demostren que la desigualtat entre homes i dones es perpetua en molts àmbits de la nostra societat. Sabem que aquesta situació no canviarà d’avui per demà, per això cal posar-hi ja fil a l’agulla.

La violència de gènere està ancorada a la nostra societat i per desancorar-la és necessari un canvi cultural, un canvi d’actitud, un canvi que vingui de tota la societat: nenes, nens, homes i dones. I per fer-ho cal començar des del principi, des de ben petits. Educar en la igualtat de gènere en la infància ajudarà a prevenir la desigualtat en el futur. A l’escola i també a casa, amb relacions de respecte, igualtat i convivència. Perquè això és el que hem de fer: conviure en equilibri, homes i dones, perquè en aquesta societat ens necessitem a tots i totes.

A través de l’observació, des de petits, els infants imiten els adults, repetint els seus gestos, les seves expressions, els seus comportaments... Estan en un procés d’aprenentatge constant on els pares i mares prenen un rol fonamental ja que es converteixen en un model a seguir. Si un infant està exposat a la violència de gènere, al tracte denigrant a la dona, aquest serà tres vegades més propens a repetir aquest patró amb les seves parelles, segons l’ONU Dones.

Deixem de transmetre de generació en generació els rols associats a homes i els rols associats a dones. La societat actual segueix esperant una manera de ser, de vestir i d’actuar segons el gènere i qui no s’ajusti a aquests comportaments segurament patirà pressions o se l’etiquetarà. Si mirem enrere, per suposat que hem avançat, però encara ens falten moltes passes per fer. Per què a les nenes se’ls segueix dient “que bonica que ets” mentre que als nens se’ls diu més “que fort que ets”? Per què jugar a nines és de nenes i jugar a futbol és de nens? Coses tan simples com aquestes fan que seguim reproduint els rols que necessitem trencar d’una vegada per totes perquè l’únic que aconseguim és seguir perpetuant els estereotips de gènere enlloc de fomentar la igualtat entre els infants. Deixem que siguin lliures de triar el que volen ser, el que volen fer i el que volen sentir, i ensenyem la importància de conviure junts.

Diguem prou a la desigualtat, a la violència de gènere. Una societat avançada, justa i desenvolupada no pot seguir tenint aquests vestigis del passat. Eduquem en la igualtat, en el respecte i en la convivència perquè totes i tots ens mereixem compartir un paper principal en aquesta societat. I perquè acabar amb la violència de gènere és cosa de dones i d’homes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article