Cuida el teu cervell

Sovint parlem del cervell quan en realitat ens volem referir a l’encèfal. El cervell no és més que una part de l’encèfal, i l’encèfal no només agrupa al cervell, sinó que també hi pertanyen el cerebel i el bulb raquidi. També el tàlem i l’hipotàlem formen part d’aquesta gran coalició anomenada encèfal. Aquesta agrupació anatòmica es troba al cap, protegida dins el crani, que és com un recipient esfèric format principalment d’ós i que té la funció de protegir l’encèfal.

Però la voluntat real d’aquest text no és la descripció de cap regió anatòmica del cos humà, sinó que busca promoure l’autocura del cervell i la resta de l’encèfal, així com del sistema nerviós en general. Com que això no és un text científic, fugiré d’especificacions anatòmiques i d’ús de llenguatge tècnic, per tant, afirmo que en el cos humà el cervell és qui mana, i el podem trobar al cap, i per molt que t’hagin dit que al cap hi tens serradures, pots estar ben segur/a que no és així: hi tens el cervell.

El cervell dona les ordres al teu cos: és a dir que, quan utilitzes els dits per escriure un whatsapp, l’ordre ve donada des del cervell. També és el cervell qui ha elaborat el contingut del que escrius, doncs a més de manar, el cervell també pensa. I tot això ho fa mentre manté la regulació i equilibri del teu cos: l’acte automàtic de respirar o la regulació de la temperatura corporal també tenen origen en el teu cervell.

També és el cervell l’òrgan encarregat de sentir: és el quarter general del sistema nerviós. Així que, quan tens fred als peus o trepitges sense voler una peça de Lego, també és el cervell qui rep el missatge dels receptors i localitza des d’on ha estat enviada la informació que ha rebut, en aquest cas, de pèrdua de temperatura o de contacte amb cos punxant.

La veritat és que és un òrgan molt treballador, fins i tot fa tasques extra. Per exemple, els ulls (o el sentit de la vista) li envien imatges que ell s’ha d’encarregar de girar i d’analitzar, per si hi troba alguna forma relacionada amb perill o risc per a la vida i actuar en conseqüència. Sort que ja sap que els ulls li envien la imatge cap per avall i ja la gira automàticament! Com si no en tingués prou, de feina...

En el meu cas, abans d’intentar conèixer-lo, ignorava moltes coses d’ell, però quan vaig saber de totes les labors que tenia encomanades i veure com les resolia satisfactòriament, ja em va semblar que era un òrgan digne d’admiració. Més tard, la paraula admiració se’m va quedar curta quan vaig descobrir que no funciona com una màquina ni com un robot, sinó que és un òrgan que també sent emocions… La tristesa, l’alegria, l’empatia, l’eufòria, el benestar, el plor, la rialla…Tot passa al cervell, i és que, el teu cervell ets tu: la teva personalitat, els teus records, la teva creativitat, els teus sentiments, el teu enginy, el que dius, el que calles… Ets tu i el teu cervell.

Per això he escrit aquest article, perquè estimis el teu cervell i el cuidis com cal. Si l’intentes conèixer veuràs la infinitat de tasques que té assignades, sabràs que dins seu hi ha tot un món de neurones interconnectades que treballen en equip i són capaces d’assolir grans coses! Retornant a l’inici de l’article, no crec que a l’encèfal l’importi que l’anomenis cervell, o que el cervell s’enfadi si utilitzes la paraula ment per referir-te a ell. El que sí que crec que és rellevant és el tracte que has escollit donar-li a l’òrgan que comanda el teu sistema nerviós i que és a la vegada llar de la teva ment. Escull bé.

Tot inici té un final, i a mi m’agradaria acabar aquest article donant algunes recomanacions o idees bàsiques per a l’autocura del cervell. Segueix una dieta sana i equilibrada, i intenta suprimir-ne els tòxics i els estimulants, com ara el cafè, l’alcohol, el tabac i altres vicis. Fes exercici regularment i tingues cura del teu cos per tal d’assolir la màxima ment sana en cos sa. Aporta al teu cervell i a la teva ànima emocions positives, no t’alimentis de mals sentiments. No fa falta que visquis amb dolor, tant si és agut com crònic, parla-ho amb el teu metge o metgessa. Si alguna cosa t’amoïna o et fa patir, no maltractis al teu cervell, hi ha maneres més útils d’afrontar les situacions. No reprimeixis la teva creativitat, explora, balla, llegeix, cultiva’t. I, sobretot, sigues amable i tingues respecte i consideració, tant per a tu com per a la resta de l’univers. Evita l’agressió o l’ús de la violència.