La potència de l’associacionisme català

Recentment s’han publicat dos informes molt rellevants per a Catalunya i per a tot el moviment associatiu català: l’Informe de l’associacionisme i voluntariat a Catalunya (publicat per la Generalitat) i el Panoràmic 2017, publicat per l’Observatori del 3er sector, Fundació Pere Tarrés, Fundació Ferrer i Guàrdia, i l’Obra social de La Caixa. Es tracta de dos estudis molt rellevants, molt complementaris i amb una elevada participació directa de les entitats del tercer sector social de Catalunya en la seva elaboració.

En aquests informes apareixen moltes dades, algunes d’elles ja conegudes i d’altres força sorprenents. Però totes elles porten a una conclusió molt important: el moviment associatiu català és espectacular i molt potent.

A Catalunya som uns privilegiats per la implicació personal i grupal d’una bona part de la ciutadania que, amb la seva aportació gratuïta i la seva solidaritat, vol aportar quelcom a la construcció d’una societat més madura, més cohesionada, més corresponsable en la resolució dels conflictes i problemes. De fet, aquesta situació que als catalans ens sembla tant normal, fóra de Catalunya sorprèn molt perquè no és habitual. En aquest sentit, crec que ens podem considerar un referent i un model, tant a nivell europeu com, fins i tot m’atreviria a dir, a nivell mundial.

Una constatació és que el moviment associatiu català és molt ric i divers i s’aglutina sota diferents fórmules jurídiques: principalment associacions, fundacions i cooperatives. D’altres vegades, les persones s’agrupen sota altres fórmules sense fonament jurídic: plataformes, grups informals, etc. En tot cas, el més rellevant no és la fórmula jurídica o no que adquireixen, sinó que en totes elles hi ha un grup de persones, que volen unir el seu compromís i esforços de manera voluntària per a assolir un objectiu social, cultural, esportiu, econòmic, mediambiental, etc, que pugui beneficiar al conjunt de la societat.

En aquests moments s’estima que a Catalunya hi ha entre 23.000 i 25.000 entitats sense afany de lucre actives, que aglutinen a unes 510.000 persones. Aquesta xifra és espectacular i, sobre tot, perquè majoritàriament es tracta de persones actives que dediquen un temps setmanal o mensual (cadascú segons les seves circumstàncies i disponibilitats) en favor dels altres. A quina entitat, empresa, club esportiu... no li agradaria poder comptar amb un capital humà de 510.000 persones que fan una tasca gratuïta en benefici de tothom?

I el seu compromís cívic i solidari es tradueix en projectes concrets que s’acaben reflectint en resultats molt mesurables de cara a la societat. Penso que encara tenim un gran repte per endavant per ser capaços de transmetre aquests resultats d’una manera clara i precisa, tant des d’un punt de vista de rendibilitat econòmica com, i sobre tot més rellevant, des d’un punt de vista de rendibilitat social, de cohesió social, d’integració, d’acceptació, etc. Moltes vegades he pensat que si per algun motiu, en algun moment, aquests voluntaris i voluntàries es posessin de vaga, Catalunya tindria un gran problema.

Tots tenim l’experiència, sobre tot en aquests darrers anys, de la força que té la ciutadania per fer evolucionar la nostra societat, per impulsar iniciatives que sobrepassen les decisions polítiques i que transformen el nostre entorn més immediat. Doncs si hem experimentat la força de la ciutadania, imagineu-vos la potència transformadora d’aquest moviment associatiu conformat per persones motivades i compromeses en transformar la nostra societat per fer-la més humana, més justa, més solidària i més acollidora.

Els canvis socials sempre han vingut des de les bases i seguim creient en aquestes transformacions que fan realitat un país emprenedor, acollidor i integrador. I hem de demanar als nostres representants polítics que en cap cas menystinguin la tasca i responsabilitat del voluntariat i de les entitats sense afany de lucre. Realment, puc afirmar que em sento molt orgullós del moviment associatiu i de totes les voluntàries i voluntaris del meu país.

Jordi Balot

Octubre 2018