Artesans i professionals (5): els somnis


“La gente bella no surge de la nada. Suele ser gente que ha conocido la derrota, el sufrimiento, la lucha o la pérdida y han encontrado una manera de salir de las profundidades” (Eva Bach, La belleza de sentir. De las emociones a la sensibilidad)

“És el teu somni, t’estava esperant / Vés no dubtis més, s’escapa / Lluita pels teus somnis, t’estan esperant / Fes que siguin certs, abraça’ls” (Sopa de Cabra, Els teus somnis)

Tots tenim somnis. Somnis que desitgem complir. Somnis que volem que siguin certs i es facin realitat. Somnis d'allò que volem que ens passi i ens ajuden a creure en nosaltres mateixos, en les nostres capacitats i en les nostres possibilitats. Somnis que ens ajuden a viure, a creure en la vida. Somnis que necessitem buscar per sentir que estem vius i que val la pena viure amb tot allò que ens envolta i en succeeix i que forma part de la nostra història. Els somnis són necessaris i universals perquè formen part de l'ànima de la vida, del ser i del subjecte que vol créixer i formar part activa de l'existència.

Però alguns somnis poden derivar en malsons, en allò que no ens ajuda a creure en la vida, en nosaltres mateixos, en les nostres capacitats, possibilitats i habilitats per formar part de la vida. Malsons que ens fan por i ens provoca no voler lluitar pels possibles somnis inicials o aquells que ens podem trobar en el camí. Somnis que ja no acceptem com a propis i que volem destruir, fer desaparèixer i als que repetim constantment, "no és per a mi...". Malsons que es converteixen en el nostre dia a dia, que arrelen al nostre entorn i que deixem que formin part de la nostra visió del món i com ens presentem davant la vida. Malsons que acaben minant la nostra essència i la nostra voluntat com a subjectes. Malsons que ens fan oblidar els somnis inicials i la nostra capacitat per lluitar per aquests i que tots i totes hem viscut alguna vegada. Malsons que ens apropen a la mort, a l'autodestrucció i ens allunya de la vida i del ser.

Hi ha somnis en el camp de l'educació social? N’hi ha d’haver. Són necessaris. L'educació viu, en part, dels somnis dels seus usuaris i usuàries i dels i les professionals que hi treballen. Tots els agents educatius haurien de creure en ells i portar-los a terme. Tots hauríem d'acompanyar-nos en el camí per arribar a abraçar-los, a sentir-los el més a prop possible de la nostra ànima i, poder cridar: "Ho he aconseguit...". Però, a vegades, ens trobem que els nostres usuaris i les nostres usuàries no tenen somnis o no creuen en ells, en l'esforç de la lluita per aconseguir-los. O, també, es troben envoltats de malsons que els han deteriorat per dins i els han debilitat. I quan arriben a les nostres institucions es troben sense forces, esgotats i arrossegats pel tsunami que és la vida, quan no pots o no saps formar part activa d'ella.

Aquesta lluita, aquest poder continuar somniant per arribar el més a prop possible a ells, als nostres desitjos anomenats somnis, haurien de trobar-se més present en les nostres institucions i en tots i totes les professionals que decideixen acompanyar les persones. Els somnis són essència de la nostra professió, perquè aquests són essència vital i universal dels subjectes que acompanyem i cuidem. Però també ho són els seus malsons i també hem d'intentar acceptar-los i ajudar a reduir-los per així acompanyar-los en un possible canvi, en una petita transformació cap a un possible retorn als somnis inicials que el subjecte educatiu tenia o volia somniar abans d'arribar a les nostres institucions.

Però no només els i les usuàries tenen somnis i malsons. Els i les professionals de l'educació social també els tenim i també ens assetgen. A vegades, ens sentim atrapats pels malsons de la manca de recursos i de formació, per la manca de temps, de creativitat, de seguretat en allò que fem, dels judicis externs d'altres professionals o dels interns i que provenen de les mateixes institucions que ens recolzen. Ens envolten actes disruptius, d'insults, de violència gratuïta que acabem per normalitzar i, a vegades, defensar quan no hauria de ser així. Malsons que no ens ajuden a veure els nostres somnis, que no ens deixen veure l'essència de la nostra tasca: acompanyar i tenir cura des del respecte al subjecte de l'acció educativa.

Aquest és el nostre somni, la nostra tasca, però sovint els malsons que ens envolten no ens deixen veure'l. Aquests, moltes vegades, es barregen i no són només nostres, sinó dels diferents agents que envolten la nostra tasca (usuaris/es, institucions, l'economia, la manca de visibilitat i coneixement de la nostra tasca, el maltractament institucional, la manca de projectes de futur...) i ens centrem en ells i ens oblidem dels somnis inicials, dels objectius marcats, i ens instal·lem en la queixa, en el cansament i en la necessitat de ser rescatats per altres. Algú que ens ajudi a viure el somni que ens havia portat fins aquesta feina.

Ens oblidem que la força i tot allò que necessitem per aconseguir abraçar els nostres somnis com a professionals només es troba en les nostres mans i en les dels nostres companys i companyes. En la força de creure en nosaltres mateixos i en la feina que hem escollit o la vida ens ha portat. En el seu sentit. En la possibilitat, no de canviar el món, sinó d'acompanyar a les persones i ajudar-les a creure en elles mateixes, amb l'objectiu d'aconseguir atrapar els seus somnis.

Els professionals de l'educació som els principals artesans i acompanyants dels somnis dels nostres usuaris i usuàries. També som els que els fem costat quan els malsons s'apoderen d'ells i els mostrem el nostre suport incondicional. Som aquells que permetrem apropar els somnis a ells, els que oferim el paraigua en un dia de pluja o una abraçada inesperada en el moment just. Els educadors som els artesans que els ajudem a donar forma als seus somnis. Som la llum que algun dia recordaran, el nom que els vindrà un dia fosc o la imatge que els hi donarà força per continuar lluitant i ser protagonista de la seva vida.

I tot el contrari, també pot passar. I, en aquest cas, com els artesans, hem d'assumir que abans de construir una obra amb el material escollit hi ha hagut tota una sèrie d'assaigs i errors que han permès abraçar l'objectiu inicial o el somni cercat. I que el subjecte pren les seves pròpies decisions, més enllà d'allò que fem i de la nostra incondicionalitat. I que els somnis són i seran sempre seus, encara que en algun moment els hàgim acompanyat amb totes les nostres forces i estima. I que, possiblement, en algun altre moment vital, trobarà un altre artesà de l'educació que li permeti escoltar i acceptar la seva història per deixar enrere els seus malsons i no deixar escapar els seus somnis.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article