Adolescència i alcohol


Tenim un problema important amb els nostres adolescents i l’alcohol. Se’n parla molt i, de tant en tant, surten notícies d’intoxicacions alcohòliques o borratxeres que poden arribar a ser greus però no se li acaba de trobar la solució.

L’adolescència és una etapa difícil, tècnicament abasta dels 12 als 18 anys, però això és relatiu. S’inicia amb la pubertat, etapa de natura fisiològica que va dels 12 als 14 anys, més o menys. L’adolescència pròpiament dita té una connotació més psicològica i se situa entre els 14 i 18 anys, edat en que comença la joventut, que inclou un aspecte més sociològic de la persona i que pot anar dels 18 als 30 o més.

Aquesta etapa es basa en la tasca de construir la pròpia identitat, fase en la qual adquireixen una importància màxima els amics i amigues, el grup, i va acompanyada d’una certa desorientació causada pels canvis fisiològics i anatòmics que es produeixen: la rebel·lió contra la norma adulta, sobretot la dels pares i professors i la conflictivitat i adaptabilitat pel que fa als estudis, valors, models de referència i conductes imitatives.

També, des del punt de vista psicològic cal destacar el pas del pensament concret al pensament abstracte o formal, control d’emocions i altres factors que permeten que s’assumeixin els canvis corporals i socials. Però aquest procés arriba acompanyat de dubtes, ansietat, temors, irritabilitat, comportaments de reafirmació i sentiments d’incomprensió. També és l’època de la “primera vegada” atès que són anys en els quals es produeixen els primers assaigs de vida semblant a la dels adults.

Vivim en una societat consumista i l’adolescent adopta l’actitud de “passar-ho bé” i, això, sol consistir en sortir amb amics i amigues per compartit experiències lluny de la influència familiar. El consum d’alcohol (“botellot”) el podríem situar en aquest àmbit. Sortir de nit o sortir de cap de setmana és un sinònim de conducta adulta i d’independència. S’obre un món molt allunyat de la tranquil·la vida familiar de quan eren petits. El cap de setmana esdevé un ritual de comportaments que suposen travessar els límits establerts com a forma de reafirmació individual, reafirmació necessària per arribar a ser adult, però que, actualment, adquireix un model que provoca un gran patiment i, de vegades, impotència a les famílies.

La festa, com l’anomenen ells, és el ritual juvenil preferit. “Anar-se’n de festa” o “sortir de festa” és la seva activitat preferida en el temps lliure, sobretot els caps de setmana: divendres, dissabte i diumenge i, alguns, viuen els tres dies com si fos un de sol. Discoteques, bars musicals i altres locals s´omplen així com els concerts i altres festivals musicals. I la festa va associada a la beguda (no en tot el col·lectiu, afortunadament). No entrarem en detallar els efectes de l’alcohol en el cos dels joves, que ja ha estat força divulgat, però sí en algunes coses que cal fer, bàsicament des de l’àmbit familiar.

La informació que els transmetem és el primer que s’ha de garantir i aquí hi té un paper molt important l’escola o l’institut. Pensem que cada institució té el seu paper i que el centre d’ensenyament no té la responsabilitat que tenim els pares i les mares: guiar, acompanyar i escoltar sempre. La bona comunicació és bàsica, encara que hi hagi totes les discrepàncies del món i cal vigilar el llenguatge utilitzat. En el cas que ens ocupa avui, cal que coneguin bé què és l’alcohol i els seus efectes, els símptomes de la intoxicació (borratxera), tolerància i síndrome d’abstinència, com saber la quantitat que van ingerint, l’efecte sobre el cervell i el fetge, com es metabolitza, com s’elimina etc. Cal que sàpiguen que els seus cossos no tenen prou capacitat de resistència als efectes tòxics, que el seu consum interfereix en el creixement, la nutrició i el desenvolupament de la personalitat, que hi ha risc de desenvolupar alcoholisme degut a que es comença en una edat no adequada i que redueix les capacitats físiques amb la possibilitat de patir accidents, sobretot als que van en moto o bicicleta. També que la llei no permet el seu consum abans dels 18 anys. Aquesta informació, en alguns casos, podria animar als joves més transgressors, que busquen el límit, a animar-se a desafiar tots els advertiments. En tot cas, més val que disposin de tota la informació i puguin fer ús de la seva llibertat i responsabilitat.

Educació. Els pares hem d’estar formats i informats, comportar-nos amb coherència i tenir una bona disposició emocional. Si ens pensem que és fàcil, anem equivocats. Com més formació i informació tinguem més possibilitats tindrem d’encertat la resposta que donem davant de situacions difícils, adaptant-la a la personalitat, aptituds i actituds del nostre fill o filla. Però més que la formació és important fer ús del sentit comú, del que s’ha fet tota la vida i hem vist practicar als nostres pares i avis. Hi ha d’haver molta coherència entre el que els diem, com ho diem i quan ho diem i sobretot amb el que fem nosaltres.

Els límits. Els pares els posem i ells/elles han de prendre la decisió de respectar-los o no, per això és molt important treballar la presa de decisions des de ben petits, analitzant els pros i contres i les conseqüències de fer una cosa o una altra. L’adolescent acostuma a mesurar els seus límits, tant amb els professors com amb els pares i en l’entorn de lleure, es posa a prova i això moltes vegades el porta a adoptar conductes de risc (en la festa i la beguda, més).

El grup o colla. Té molta importància en l’adolescència, s’hi veu reflectit, recolzat, acceptat i això li dona seguretat i confiança. També estableix un vincle i una pertinença. La trobada amb l’altre sexe afavoreix l’adopció de comportaments tòpics o conductes aparentment xocants. És bo que ens expliquin coses sobre el seu grup: qui el forma, que fan, on van, etc. Si coneixem els seus pares, millor.

L’ambient familiar. Els adolescents necessiten un context estable per contrast amb la seva inestabilitat i que els aporti confiança i suport en el seu difícil procés de maduració. És important la serenitat i estabilitat de pare i mare amb disposició d’abordar els problemes tant bon punt es presentin amb fermesa però també de forma acollidora i respectuosa. Molt difícil de practicar ja que els pares també tenim els nostres propis problemes. Sempre tractar-los amb respecte, encara que el problema sigui molt greu. Els crits i les amenaces tendeixen a provocar inhibició, conductes defensives de diferents tipus i ressentiment. Cal que els transmetem que confiem en ells. La sinceritat és bàsica i cal conrear-la des de que són petits, quan s’ha de treballar el que és veritat o mentida. Cal trobar el punt d’autoritat (no autoritarisme), no anar als extrems (l’altre extrem és el dels pares-amics-col·legues). També s’ha tenir molta tolerància i paciència.

Com a cloenda dir que el fet de ser pare o mare no comporta cap encert automàtic respecte de les conductes que s’adopten amb els fills, per molt bona voluntat que s’hi posi i es faci amb la millor intenció. Formar-nos sempre i adoptar el sentit comú. També és bo recordar la nostra adolescència i joventut i el que ens deien els pares. Així valorem on hem arribat, amb l’ajut i el bon fer dels nostres progenitors. Ah, i en cas que les situacions siguin molt difícils i complicades per nosaltres, recordem que hi ha bons especialistes (psicòlegs, pedagogs, assessors, consultors) que ens poden assessorar i ajudar a trobar recursos per millorar la nostra intervenció en el procés d’acompanyar els nostres fills adolescents i evitem les conseqüències negatives d’una actuació inadequada.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article