No et creguis que no és possible canviar aquest món imperfecte

El sistema se n’ocupa de fer-nos creure que res del que passa és possible de canviar. Se n’ocupa de fer-nos creure que canviar alguna cosa és impossible perquè succeeix de forma natural. Pressiona perquè t’aturis en la teva lluitar per donar la volta a totes aquelles situacions que trobes injustes. Fer-te creure que no és possible el canvi és la millor arma per anestesiar les teves ganes de trencar amb el que ens imposen.

Tot és un muntatge, una imposició i un escenari que només beneficia a uns quants, a ben pocs. Però la quartada està tant ben pensada que en molt moments ni som conscients que tot és un guió escrit conscientment.

Mentre a la ciutat de Barcelona cada nit dormen mil persones al carrer, l'1% més ric de la població mundial va acaparar el 82% de la riquesa del 2017 (Oxfam Intermon).

Mentre les grans fires immobiliàries de Barcelona patrocinades pels sectors més especuladors del moment se sumen al carro d’auto anomenar-se “socials”, la pujada dels preus dels lloguers es disparen especialment des de fa quatre anys seguits i és cada cop més insuportable (Sindicat de Llogaters).

Mentre els beneficis empresarials han pujat un 200% l’any 2016 respecte l’any anterior,el cost laboral continua sent el mateix que fa sis anys (Oxfam Intermon).

Mentre les empreses que patrocinen la fira immobiliària de Barcelona “més social” diuen que les cases són una inversió i no un lloc per viure, a Catalunya cada dia hi ha 46 desnonaments. Un cada mitja hora durant totes les hores del matí, del migdia, de la tarda i de la nit. Des que t’aixeques, fins que te’n vas a dormir i fins i tot mentre dorms. Un cada 30 minuts.

Però ens fan creure que tot això cau del cel sense que hi hagi res a fer. I els mateixos que tenen la vida assegurada manifesten que regular qualsevol de les situacions injustes al nostre voltant és una irresponsabilitat i que “deixar fluir” el sistema és la millor opció per no desestabilitzar els “mercats”.

L’objectiu és que els deixem el pas a ells perquè siguin els únics que hi pensen i que regulin el nostre voltant, les nostres ciutats i les nostre vides.

Però ja ha passat el temps de fer-nos creure que no hi ha res a fer i que és millor callar. Romandrem drets i ben desperts perquè els temps ho requereixen. Això de que manin només uns quants s’ha acabat.