Educar des de la parentalitat/marentalitat positiva

Al llarg de la història, el paper de la família ha estat un element clau en el desenvolupament de les persones. De fet, quan som infants, la nostra família és el suport més directe i immediat que ens trobem i, a mesura que anem creixent i madurant, anem guanyant en autonomia a tots els nivells: capacitat de pensar, capacitat de crítica i discerniment, capacitat d’anàlisi, capacitat de decidir, etc.

És cert, però, que en aquests darrers anys el concepte de família ha variat, s’ha ampliat, s’ha diversificat. Aquesta nova concepció, en determinats moments, ha fet entrar en crisi el paper que han de desenvolupar els adults en les relacions amb els seus infants, les seves funcions i responsabilitats. Les confusions en l’educació dels infants han portat, sovint, a l’abdicació de la funció paterna o materna envers els seus menors, delegant única i exclusivament la funció educativa a les escoles i entitats educatives. Però, afortunadament, cada cop som més conscients del paper rellevant que, en el procés educatiu i maduratiu dels fills i filles hi juguen tant la figura paterna com la materna, sense exclusivitats i, per aquest motiu, és imprescindible recuperar el protagonisme. També hem de ser conscients, però, que tot comportament parental i marental no és mai neutre.

Aquesta nova aproximació envers els seus fills ha permès incorporar un nou concepte del qual pràcticament no es parlava fins aquest moment: la parentalitat/marentalitat positiva. El nou concepte s’incorpora per a referir-nos a totes aquelles relacions, capacitats, competències personals i accions constructives que els pares i mares han de posar a l’abast dels seus infants que permetin millorar les relacions entre adults i menors, entre germans, i entre els infants i el seu entorn més immediat. Es tracta d’oferir una sèrie d’eines que permetin un desenvolupament integral des d’una vessant positiva que no podem donar per suposada. En la mesura que potenciem les relacions positives, als infants els hi facilitarem un desenvolupament harmoniós des de la vessant física, psíquica i emocional.

Aquestes eines s’han de traduir en aspectes diversos i concrets, com poden ser: la creació d’un ambient familiar agradable i relaxant; la resposta a les necessitats més directes dels infants com el joc, l’educació, la petició d’ajuda, la comprensió i l’acollida incondicional; la delimitació dels límits des de l’assertivitat i no des del maltractament; el foment de les expectatives realistes; la capacitat d’afrontar els problemes des de l’escolta i des de la positivitat; etc. Tot això des del respecte a l’infant, des de la demostració de l’estimació, la valoració i l’acceptació.

En tot cas, hem de ser conscients que el foment d’unes relacions intrafamiliars i interfamiliars positives permeten resoldre problemes i adversitats però, sobre tot, possibiliten actuar des de la prevenció, tant des del punt de vista emocional com des de la vessant comportamental.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article