Vic·Movies: el primer i únic festival de cinema en llengua de signes catalana adaptat per a oïdors

Autor: Pablo Navarro García

El passat dissabte 10 de novembre el cinema vigatà va ser testimoni de la quarta edició del Vic·Movies, el certament cinematogràfic en llengua de signes catalana més important del país. Aquest certamen, en origen modest, ha anat madurant edició rere edició augmentat en nombre d'assistents (més de mig miler aquesta edició), nombre de participants i en la qualitat de les propostes cinematogràfiques presentades.

Les claus de l'èxit d'aquesta iniciativa rau en la visió gens paternalista o condescendent dels organitzadors vers els usuaris d'aquesta llengua, en la seva majoria persones sordes. S'aposta per la professionalització del cinema fet en llengua de signes amb una selecció estricta dels millors treballs presentats, entenent que les persones sordes podent fer qualsevol cosa que es proposin (excepte escoltar, és clar) i això inclou fer cinema de qualitat.

Un altre tret distintiu del Vic·Movies és el fet de tenir per eix la llengua en la qual s'han enregistrat els curtmetratges i no la discapacitat associada a aquesta; val qualsevol curtmetratge que tingui prou qualitat i estigui realitzat en qualsevol llengua de signes, incloent-hi la de casa nostra: la llengua de signes catalana (LSC). En contrast amb altres certàmens de l’Estat, la situació auditiva de les persones que hi participen és indiferent. Dit d'una altra manera: és un certamen de cinema en llengua de signes i no un festival de cinema sord. Aquesta visió despatologitza, al sector audiovisual, als usuaris de la llengua de signes catalana tractant la LSC com allò que és: una llengua més.

Aquesta filosofia, que és present en alguns treballs presentats, permeten que equips mixtos de persones oïdores i sordes treballin braç a braç a l'àmbit audiovisual generant una veritable experiència d'inclusió social. Aquesta manera d'entendre l'accessibilitat bilateral o, si voleu, accesibilitat inversa, és present també a l'hora de la visualització dels films gràcies als subtítols i la presència d'intèrprets durant el certamen, fet que permet que el públic assistent, tal volta desconeixedor del col·lectiu sord i la seva llengua natural, pugui gaudir d'aquests curtmetratges signats, genuïnes mostres culturals d'aquesta comunitat. I en aquest sentit, podem afirmar, sense por d'equivocar-nos, que el VIC·MOVIES és el primer i únic festival de cinema en llengua de signes adaptat per a oïdors.

Cal destacar que aquest esdeveniment, dels més grans que ofereix la comunitat sorda, es coordina, organitza i finança des d'una de les associacions més petites del principat: l'associació de persones sordes de Vic i comarca. Aquest inusual miracle no esdevé sol, està lligat a l'esforç de la comissió integrada per membres d'aquesta associació. Seria inadmissible no fer esment d'un parell de noms propis d’aquest grup d’innovadors culturals: en David Puigsasllosas, president de l'entitat i coordinador d'aquest festival i la Judit Farrerons, intèrpret de LSC, tècnica de l'associació i alma mater del projecte des dels seus orígens. Cal fer esment també dels veritables protagonistes del certamen: els cineastes seleccionats, nominats i guanyadors que han fet camí juntament amb el certamen des de la primera edició, possibilitant quatre edicions i portant al cinema fet en LSC a la seva maduresa i completa professionalització. Tant de bo, amb iniciatives similars, la LSC vagi trencant motlles i adquirint prestigi, presència i normalitat en altres àmbits culturals i socials.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article