Medita-ho bé, a les xarxes també és delicte


Ho llegeixes, comences a teclejar els 140 o 280 caràcters...t’enfades, l’enuig et pot. I dubtes en publicar-ho, però al final ho fas. Fet.

Ho llegeixes, comences a teclejar els 140 o 280 caràcters...t’enfades, l’enuig et pot. T’atures, ho tornes a llegir. Ho rellegeixes de nou i et sembla ofensiu, desagradable i amenaçador. Polses la tecla i un a un esborres els caràcters. No s’ha publicat.

A vegades ens cal comptar fins a deu abans de contestar un tuit. Hem de respirar fons i racionalitzar l’acció. Deixar-nos portar per la impulsivitat pot ser la diferència entre cometre un delicte o no. Les xarxes socials han abonat un terreny per a les relacions humanes, que ens és un gran desconegut encara.

Les noves tecnologies han creat un canal més que, en la comissió delictiva, esdevé un mitjà nou, del qual en sabem poc. Aleshores, ens vam preguntar: les noves tecnologies són un element que facilita la comissió d’un nou delicte? O, són només un amplificador per a determinats delictes que ens fan multiplicar-ne les possibilitats?

En l’estudi sobre l’ús de les noves tecnologies com a mitjà per a la comissió d’un delicte, que hem dut a terme diverses professionals de l’àrea de Justícia i Comunitat d’Intress, la hipòtesi més factible és que es tracta d’un element amplificador, doncs en el gairebé 80% dels casos analitzats, l’agressor coneixia a la víctima. Però en el camp dels ciberdelictes, clarament esdevenen una tipologia de delictes completament nova.

Controlar la impulsivitat sembla que podria ser un element clau per prevenir els delictes. Aquest comptar fins a deu, aquest respirar fons abans d’enviar un missatge és tenir autocontrol. I per tenir autocontrol és imprescindible conèixer i saber gestionar les pròpies emocions.

Les xarxes socials són un canal immediat, i aquesta rapidesa fomenta la impulsivitat. Hem d’aprendre a fer-ne un ús racional i a posar-hi seny. I a saber desprendre’ns dels elements que ens porten a la impulsivitat, perquè quan únicament ens manen les emocions ens tornem més vulnerables i ens exposem a ser manipulats. Diversos autors han identificat la impulsivitat com a element important ens els factors psicològics individuals de la persona en els processos de delinqüència.

Gottfredson i Hirschi (1990) ho plantegen a la “Teoria General de la Delinqüència” on es contempla el baix autocontrol com a característica que podria explicar, en part, les diferències individuals de la conducta antisocial. I la impulsivitat també és descrita per Eysenck com una de les tres dimensions temperamentals en interacció. Per la seva banda, Pueyo i Redondo (2007) en “La Psicologia de la delinqüència” la situen també com un factor de risc.

Per això hem ideat una campanya que consta d’un pòster, per incidir en la impulsivitat, posar consciència als actes i que ens ajuda a treballar l’empatia, un altre element clau identificat com a factor de protecció que pot ser un bon aturador de la conducta violenta.

El cartell va acompanyat d’una polsera que estem difonent i que porta inscrit el lema #AlaXarxaNOtambéésNO, perquè el fet que un assetjament no és produeixi de forma presencial, no vol dir que no sigui un assetjament. I perquè, a les xarxes socials, aquesta acció és un delicte.

I si quan ho llegeixes, comences a teclejar els 140 o 280 caràcters i hi adjuntes aquesta imatge? Sempre és millor prevenir que curar, com una òbvia saviesa. Ens ajudes a difondre-la?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article