La dualitat de les entitats


No existeix l'entitat ideal on s'organitzen uns actes de fantasia per art de màgia, i només obrint una aixeta d'on en raja l'or que no veurem en tota la nostra vida. Si això fos així, formar part d'aquesta entitat seria tan fàcil que no farien falta ni tan sols socis perquè tot aniria sol. Segurament ens acabaríem avorrint i l'entitat acabaria morint d'èxit. Les entitats reals però, són aquelles que tenim al cap del carrer del nostre veïnat, vila o ciutat: aquella on ens acostem de tant en tant per anar a donar un cap de mà com a voluntaris per organitzar o participar en alguna activitat. Ara bé, pot funcionar una entitat només amb els socis?

Un dels grans dilemes d'algunes entitats (probablement les que poden tenir capacitat per permetre-s'ho), és si contracten personal, o no. Però, no havíem dit que l'ànima de les entitats eren els associats? Moltes entitats es pregunten què han de fer davant d'aquesta espècie de dilema moral sobre si contractar o no personal.

Abans d'arribar a una resposta fàcil, ens hauríem de preguntar, en primer lloc, de quina entitat estem participant. No és el mateix una entitat gran o una entitat petita. També hauríem de tenir en compte si l'entitat té o no gaire activitat real. I potser aquí ens podem preguntar si els socis no estan perdent temps en tasques que no els pertocaria fer.

Qui és qui s'ha d'encarregar de la burocràcia de l'entitat? Té sentit que un soci hagi de destinar energies i temps a preparar paperassa per demanar subvencions per realitzar algun acte, si no en té ni idea? Des de la Federació d'Ateneus tenim entre els nostres serveis a les entitats federades, suport en aquest sentit per totes aquelles entitats que necessitin ajut.

Temes de neteja de l'entitat, la gestió d'un bar (moltes en tenen), la consergeria, o la secretaria, són assumptes escabrosos de gestionar sense cap suport extern quan la mida o l'activitat que es genera supera una certa barrera. Val la pena que l'entitat tingui capacitat per cobrir aquestes necessitats (que poden ser variables) destinant-hi uns certs recursos, i així els socis puguin quedar alliberats per dedicar les seves aportacions al funcionament de les diverses seccions?

Per tot això, és necessari que els papers i les necessitats estiguin ben definides. Si això no es treballa de manera conscient, ens podem trobar amb decisions en un sentit o un altre que puguin acabar condicionant la dinàmica d'una entitat en una línia negativa, o bé que algunes decisions quedin enlaire. Tinguem clar que les persones que participen en les entitats són voluntàries, que dediquen part del seu temps pagant una quota, i que no estan obligades a fer res més del que fan, perquè tampoc els ho podem exigir. Per tant, li pot ser útil a una entitat contractar personal per permetre una millor col·laboració intel·lectual dels associats, o ens trobem davant d'una perversió moral?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article