L’abús sexual infantil, un iceberg de dimensions desconegudes

L’abús sexual infantil és com un iceberg, un problema social immens de dimensions desconegudes. Els estudis sobre prevalença de l’abús sexual a Catalunya indiquen que un 17% de la població (el 15,5% dels nois i el 19% de les noies) ha patit abús sexual durant la seva infància, gairebé una de cada cinc persones. Unes dades que contradiuen les oficials que mostren que menys del 2% de la població n’ha patit. L’any 2017 els Mossos d’Esquadra van registrar 549 denúncies per abusos sexuals a menors d’edat; de totes les denúncies per abús sexual, els infants representen la meitat de les víctimes. Aquestes xifres són només la punta d’aquest iceberg que amaga sota la superfície la majoria dels casos que mai surten a la llum.

És realment complicat donar resposta a un fenomen de dimensions desconegudes. L’abús sexual infantil és un problema que per incomprensible que sembli encara no és percebut amb la magnitud que li pertoca. El tabú i el secretisme són els grans aliats en aquests casos i això fa que l’infant calli per por a represàlies, per vergonya, per culpa... Què podem fer per evitar que els nens i nenes passin per aquestes situacions? Primer de tot cal trencar el tabú i posar damunt la taula que l’abús sexual infantil existeix i que, per tant, hem de donar eines als nens i nenes perquè sàpiguen identificar-lo i evitar-lo.

La prevenció a través de l’educació és clau. Hem d’explicar als infants des de petits conceptes bàsics com el consentiment o l’autonomia del cos, o les diferències entre una relació d’amistat, familiar o afectiva i sexual. Està demostrat que els programes de prevenció funcionen. Des dels anys vuitanta, en països com Canadà o els Estats Units es duen a terme assignatures obligatòries a les escoles on s’explica què són els abusos sexuals, que hi ha maneres de tocar correctes i incorrectes, com refusar insinuacions, etc. El resultat d’aquests programes són esperançadors: es redueixen a la meitat les possibilitats que un infant pateixi abús. Però a més de l’escola, també és important la participació de mares i pares en la formació preventiva perquè aquesta tingui èxit. Abordar la sexualitat d’una manera positiva i saludable a casa contribuirà que els nostres fills comptin amb les eines necessàries per ser menys vulnerables a l’abús.

Més enllà de la prevenció també cal millorar el sistema per atendre els nens i nenes que han patit abús sexual. Ara mateix, el circuit d’atenció que han de seguir és llarg i complex i quan l’infant és capaç d’explicar-ho a algú del seu entorn comença un camí traumàtic que acostuma a perjudicar la seva recuperació. El nen o nena ha de passar per quatre serveis diferents que no estan coordinats entre sí: policia, hospitals, serveis de protecció i jutjats on ha de repetir i reviure la seva experiència. Cada vegada que el nen relata els fets és probable que alteri la seva versió, l’única prova que existeix per condemnar l’agressor. Això explica que set de cada deu casos oberts per abús sexual a Catalunya no arribin a judici per manca de proves.

Davant d’aquesta realitat, des dels anys vuitanta als Estats Units i des dels noranta als països nòrdics, es va posar en marxa un model d’atenció que centralitza en un únic espai tots els departaments que intervenen en un cas d’abús sexual infantil. La Casa dels Infants (Barnahus en islandès) és una casa, lluny de comissaries i hospitals, amb un entorn agradable i adaptat a les necessitats de l’infant on rep atenció psicològica i tractament. El nen només ha de parlar una única vegada. Aquesta entrevista es grava i tots els actors implicats en el cas la veuen per circuit tancat en directe. En cas d’anar a judici, s’utilitzarà aquesta gravació com a evidencia. Segons l’informe de Save the Children “Sota el mateix sostre”, aquest model d’atenció permet que l’infant es recuperi més ràpid i que més casos acabin en sentència favorable.

En aquest sentit, Catalunya té un marc jurídic favorable a la creació d’aquestes cases. A més, ja disposa dels recursos necessaris, tot i que actualment no estan coordinats entre sí, per la qual cosa no caldria una gran inversió sinó una redistribució dels recursos existents. Tant les Nacions Unides com el Consell d’Europa promouen la creació de les Cases dels Infants ja que és la millor manera d’atendre els nens i nenes víctimes d’abús sexual.