De què parlem quan parlem d’economia de les cures?

Quan des de la Fundació Surt parlem de treball de cures ens referim a totes aquelles tasques invisibilitzades que, a través del sistema de socialització sexe-gènere, s’han assignat a les dones, com són: la neteja, la cura dels infants i familiars, la gestió de l’agenda familiar, el garantir que les necessitats bàsiques familiars estiguin cobertes i moltes d’altres.

Són aquelles tasques que estan contribuint al sosteniment de la vida i possibiliten el manteniment del sistema econòmic capitalista actual, ja que no els hi genera cap despesa i tot són beneficis. Parlem d’espais, temps o dedicació? També podríem identificar àmbits, ja que podem parlar de cures en l’espai reduït de la família, en l’espai comunitari (veïnal, associatiu, polític) o podem parlar de l’autocura.

El desigual repartiment de tasques pel que fa al gènere té importants implicacions en la qualitat de vida de les dones, com és l’escassetat de temps per dedicar a les seves prioritats; no poder escollir què volen fer en el temps que estan obligades a assumir tasques de cura; les baixes cotitzacions per no poder dedicar el mateix temps que els homes a la seva professió (mitges jornades, discontinuïtat laboral, manca de promoció) o l’escàs reconeixement social del temps que destinen. Tots aquests efectes provoquen, per tant, un cost real que repercuteix directament en les dones.

És del tot evident la necessitat d’articular estratègies que donin resposta al conflicte entre el capital i la vida. Vivim en una societat en què el treball productiu, que implica ingressos econòmics, ostenta el reconeixement social i és el centre de la vida mentre que, en contraposició, el treball de cures associat a l’entorn de la llar i assumit majoritàriament per les dones no es valora econòmicament ni social, i sembla un treball secundari, quan és en realitat el que permet una vida sostenible humanament.

Hem passat de parlar de temps per a la vida quotidiana a parlar d’horaris, sense incorporar en aquest anàlisi la perspectiva de gènere, i sense tenir en compte les necessitats i demandes específiques de qui desenvolupa en un percentatge altíssim el treball de cures. Les dones que li dediquen el 84% del temps front als homes, que només hi dediquen el 16% del seu temps. Hi ha força experiències feministes i comunitàries que ens demostren que és possible canviar els temps socials i compartir les cures.

Al 1989 l’impuls del feminisme en aliança amb les institucions va posar en marxa una experiència pionera a diferents ciutats: ”Le donne cambiano il tempo”, que després es va convertir en llei. Barcelona va adoptar la iniciativa amb “Les dones canviem els temps de la ciutat”, que va fer un pla pilot al barri de Sants. Una altra experiència important, impulsada per la Generalitat de Catalunya al 2008, va ser el Pla estratègic d’usos i gestió dels temps de la vida quotidiana, un pla d’abast comunitari des de la perspectiva de gènere i descentralitzat arreu del país que va ser altament participat. Al 2017, la Mesura de Govern per una Democratització de la Cura de l’Ajuntament de Barcelona ha permès incorporar un marc i desenvolupar tot un seguit de projectes i actuacions per anar donant visibilització a la necessitat d’abordar les cures des de la coresponsabilitat de tots i totes. Totes aquestes iniciatives ens porten cap a una reflexió sobre el paper social i el valor de les cures.

Des de Surt hem impulsat, el darrer any, dos projecte en l’àmbit de les cures des de l’Economia social i solidària. Dos projectes que han combinat la reflexió, la diagnosi, la implementació d’actuacions i l’acompanyament a projectes emprenedors. Tots dos projectes s’han centrat en abordar les cures des de la detecció de les necessitats en els territoris. Un dels projectes, “El Raval té cura”, plantejava obrir espais de diàleg i participació per sensibilitzar els veïns i veïnes del Raval sobre la centralitat de la cura i el repartiment desigual del temps que s’hi dedica.

L’altre projecte, “Territoris de cura”, ens ha permès ampliar la visibilització a altres territoris fora de Barcelona, dins la comarca Baix Llobregat, a la Catalunya Central, el Baix Penedès i el Camp de Tarragona, amb l’objectiu de fer reflexionar a les persones participants sobre què vol dir l’economia de les cures i cercar idees i propostes que permetin donar resposta a les necessitats de cura en les diferents poblacions en el marc de l’Economia Social i Solidària, a través d’accions de sensibilització i formació.

Tots dos projectes han donat peu a experiències i intercanvis indispensables per repensar com actuem, per democratitzar les cures, per donar valor a allò que realment en té i com aplicar-ho i actuar en conseqüència. Fent palesa la necessitat d’abordar els temps, l’economia i les cures des d’una visió clarament feminista.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article