Propòsits d’any nou de l’educació social

Avui encetem any i en aquest moment és una mica inevitable, a banda de mirar enrere per fer un repàs de tot el que ha donat de si l’any anterior, mirar endavant per projectar cap a l’any que comença, marcar-se objectius i fer-se nous propòsits.

I si parlem dels i les professionals de l’educació social, quines són les fites que ens marquem ara que l’any comença?

Per respondre aquesta pregunta, des del CEESC hem demanat a les educadores i els educadors socials que tenim més a prop -ja sigui perquè participen a la Junta de Govern, les Juntes delegades o els Col·lectius professionals del Col·legi- que ens expliquin el seu propòsit com a educador/a social per al 2019. Així que us plantegem un article coral amb algunes de les respostes que hem rebut i que podrien arribar a configurar un llistat de propòsits comú per a tots nosaltres.

Molts d’aquests van dirigits a les persones. L’Antonio ho resumeix molt bé i desitja “que la nostra feina posi els DRETS de les persones al centre”. I, en aquest mateix sentit, la Carmen es proposa "col·laborar i participar professionalment en apropar la justícia social a aquells col·lectius que, encara avui, estan invisibilitzats".

I perquè ens preocupa l’entorn en què vivim, el Roger és un dels educadors socials que ho té present: “el meu propòsit per al 2019 és incidir molt més en els factors estructurals de la pobresa i fer-los visibles a tota la societat. Anar a l’arrel del problema”.

I, si de les persones, passem a pensar més concretament en les persones amb què treballem, hi ha especial focus en els infants. La Sole desitjaria “poder entendre i empoderar cada infant amb el que es troba dia a dia a l'escola”; la Sandra espera “continuar treballant pel benestar dels infants i adolescents; que puguem lluitar contra els maltractaments i els abusos, i acabar amb la lacra de la violència i les seves conseqüències“; el Pep vol “apropar-se i intentar entendre aspectes importants que envolten els nens emigrants que arriben del Marroc suposadament sols”; el César voldria “aconseguir que el dret legal a la participació de la infància en protecció sigui un fet real, que doni pas als pressupostos d'infància públics i participatius”; i, la Maribel, “treballar de forma coordinada amb educació i salut del municipi, per aconseguir que el major número possible de nenes i nens que estan vivint situacions de vulnerabilitat i risc social puguin participar en activitats extraescolars de forma normalitzada.”

El Manolo fa un pas endavant i passa dels infants als joves, reclamant que “la joventut necessita educadores i educadors”; la Marina espera poder “fidelitzar les famílies amb què treballo al projecte d'acció comunitària”; i en Francesc espera “que les experiències cooperadores revifin, amb els nostres desigs de justícia.”

També ens proposem canviar la manera com ens relacionem amb aquestes persones, el David ens comenta que el seu propòsit per aquest 2019 “és passar més estones escoltant a les persones a qui atenc, i menys estones davant l'ordinador", i relacionat amb aquest propòsit, la Montserrat es proposa “recuperar el valor de les paraules i la capacitat que mai hauríem hagut de perdre, de posar-nos al lloc de l’altre, honestament, no des de paraules buides, ni des dels tòpics”.

N’hi ha que pensem en fer que l’educació social arribi a nous horitzons, com el Ramon que es proposa “dur la professió de l'educació social més enllà del que actualment la coneixem”. Arribar a nous espais professionals, participar en nous àmbits. L’Elisabeth desitja "ara que el departament torna a dir-se d'Educació, que els i les educadores socials tinguem més pes i puguem formar part del sistema educatiu entrant, formant part, transformant, construint les escoles i instituts", com la Montserrat que es proposa "que la figura de l'educador/a social es normalitzi i s'integri com a tal en els centres educatius".

I, fins i tot, arribar a nous mons professionals per avançar, com diu la Bego: “el treball és un mitjà d'inserció, una eina inclusiva. Per a l'any 2019 tot àmbit ha de treballar per seduir el món empresarial. Sensibilització, economia social i inserció”.

I, ja més centrats en la nostra pròpia professió, tenim propòsits per millorar el reconeixement i la reivindicació de l’Educació Social.

En Carlos voldria “continuar reflexionant sobre les paradoxes de l'educació social, per les quals, moltes vegades, es produeixen els efectes contraris als que volíem aconseguir.”

El Lluís confia en: “ja que el 2018 s'ha recuperat el nom de Departament d'Educació, l'any 2019 hi haurà major reconeixement de la feina que s'hi pot fer des de l'educació social”. El Xavi ho explica de manera més visual: “que d'una vegada la meva tieta entengui què faig a la feina” i, en el mateix sentit, la fita de l’Imma és “esdevenir agents de canvi reconeguts socialment”.

“Com a educador, de cara al 2019, m'agradaria pensar que els professionals de l'educació social ens empoderem com a col·legi professional, i ens reivindiquem com a col·lectiu. Finalitzant d'aquesta manera amb la constant degradació de l'ofici per part de l'administració i d'algunes patronals”, ens comenta l’Isard. I en la mateixa línia, el Xavi es marca la fita de “valorar-nos com a professionals i reivindicar el valor per la societat de l’educació social dignificant l'ofici d'educador-a social”, i el David: “reivindiquem la nostra professió davant condicions de treball indignes. Cuidem-nos!”

I, com demana la Maria Rosa: “aprenguem a cuidar-nos: hem de ser conscients que a la nostra professió podem cuidar i cal que demanem que ens cuidin”.

I tu, ja has pensat quins propòsits professionals et marques per a aquest any que acabem de començar?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article