Canviem llàgrimes per somriures?

Amb llàstima. Així ha estat vist durant molts anys el sector social per la majoria de la societat. És normal, en part, per la manera com s'ha comunicat des del mateix sector la informació. Imatges i missatges de pena per apropar unes causes que sempre han requerit la solidaritat dels altres per tirar endavant o, fins i tot, per sostenir-se. Però sembla que en els últims temps el sector s’ha adonat que la victimització ja no suma. Potser als inicis sí, quan calia transmetre tot el patiment de les persones que més ho necessiten, però ara ja no. Ara les entitats prefereixen comunicar el que elles ofereixen cada dia a les persones a les quals donen suport. En realitat és pur sentit comú. La bandera del bon rotllo s’està alçant per sobre d’altres, i això és una gran notícia i un millor senyal. Això també significa que, tot i que encara queda molt per millorar, estem en el bon camí. Perquè comunicar en positiu és fer-ho amb sinceritat. I també en clau de futur, que és el que busquem. És l’objectiu final del sector, i també de la vida: que al final els somriures sumin més que les tristeses. Per tant, siguem i seguim intel·ligents.

I no ho negaré. És temptador, en el cas de la cerca de donacions, enviar un missatge negatiu, ja que ens sembla que així arribarem més a les persones. De primeres, pensem: si la gent veu felicitat, per què ha d’ajudar? Donem-li la volta, doncs. Precisament, perquè aquesta alegria i aquest benestar continuï sent possible. En el fons, enviant missatges positius estem dient més, estem oferint un valor afegit: l’ajuda arriba i és útil, mireu els resultats!

Està demostrat que les persones relacionem un fet amb l’emoció que ens transmet en el moment de viure’l. Està clar, doncs, que positivitzar és una gran idea i la que millors resultats ens donarà a llarg termini, ja que mostra les conseqüències de l’altruisme en l’àmbit social. Posem-nos un segon en la pell d’una persona que sempre col·labora i mai rep missatges alegres. És possible que un dia pensés: la meva ajuda serveix per a alguna cosa o no hi ha cap millora?

I com ha començat aquest canvi? Segurament, les xarxes socials hagin tingut molt a veure a causa de la constant interacció amb el públic. Aquestes permeten conèixer de primera mà la seva reacció davant d’una publicació o altra. Si un fa una ullada a la comunicació digital de diferents fundacions i associacions, s’adonarà com cada vegada més les imatges i els textos agafen un caire informal i distès. Sembla com si ens haguéssim despertat de cop amb el pensament que no passa res per transmetre felicitat, i que no ens hem d’avergonyir de fer-ho ni ens tornem frívols. Simplement, mostrem al món una part important de la feina que duem a terme dins del sector social. La feina més bonica del món, la de provocar somriures i il·lusions. Per què creieu sinó que “Campeones” ha tingut tant èxit, dins i fora del sector, i ha sensibilitzat tant a la gent? L’humor és la millor eina per arribar, i aquesta pel·lícula ha mostrat al món una part molt real i significativa de la discapacitat intel·lectual. Una part que els que hi treballem coneixem bé, però la resta segurament ignorava.

És important que continuem en aquesta línia. La de mostrar que l’altruisme crea somriures, bona salut o un futur il·lusionant. Perquè la raó final de tot és l’alegria, i no la tristesa, per això l’hem de manifestar per sobre de tot. Comuniquem en positiu, contagiem-nos els uns als altres i visualitzem una realitat del tercer sector que durant molts anys s’ha amagat.