El Salari Mínim Interprofessional i els Centres Especials de Treball

La recent aprovació del nou Salari Mínim Interprofessional -SMI- i l'augment de la seva quantia passant dels 735 als 900 euros actuals, incideix, en concret, als Centres Especials de Treball de Catalunya (CET), l'economia dels quals se sustenta amb l'aportació econòmica per part de les administracions d'una part de l'SMI als treballadors amb discapacitat.

Aquest augment del 22% impacta de forma important en les economies dels CET que més persones amb especials dificultats tenim en les nostres plantilles, ja que en general, som empreses que tenim menys marge de negoci i invertim més càrrega de personal en atenció i suport per tal d'adaptar i fer accessibles els llocs de treball a persones amb un tipus de discapacitat que més ho necessiten: trastorn mental, discapacitat intel·lectual i discapacitats físiques greus. A més a més, aquesta nova mesura coincideix amb el debat que ja fa temps tenim els mateixos CET en relació al nostre model social i empresarial i que sobretot es mou en l'eix de com fer viable l'impacte social que generem amb la competitivitat en el mercat que ens exigim com a empreses.

D'entrada vull expressar que personalment penso que la mesura és justa i necessària per dignificar el treball i permetre accedir a una vida més independent de les persones treballadores. També vull evitar posar cap 'però' en relació a l'impacte que aquesta mesura pugui tenir als CET com el nostre que haurà d'ajustar-se el cinturó en els pròxims anys per tal de poder assumir aquest augment del cost en salaris dels nostres treballadors. Penso que hem de trobar l'oportunitat en aquesta mesura d'afrontar amb valentia i lleialtat el nou model de CET que volem en la nostra societat i posar-nos a treballar, tots junts, administració i entitats, per tal de poder aplicar-lo al més aviat possible.

I en aquest punt és on crec que les empreses com la nostra, una empresa social sense afany de lucre que a més a més està dirigida pels mateixos treballadors com a cooperativa, hem de defensar un model de CET social, amb l'única missió d'ajudar a aquelles persones que tenen més risc de quedar excloses del món laboral, i que ho hem de fer amb una exigència de professionalitat tècnica i de competitivitat en el mercat que permeti que aquestes persones puguin plantejar-se una inclusió real, en un futur i després d'un període de treball personal i formació continuada, en un mercat laboral obert en qualsevol empresa que pugui requerir les seves competències laborals. Hem de pensar un model flexible que permeti desenvolupar un itinerari individual per cada cas, deixant enrere etiquetes de tipus de discapacitat o tipus de diagnòstics i buscant fórmules més personalitzades que ens ajudin a comprendre la situació de la persona i les seves necessitats en cada moment.

Els CET s'han de convertir en una eina més de tot un itinerari de qualsevol persona amb dificultats, ja no només amb discapacitat sinó amb alt risc de ser exclosa per no saber adaptar-se en l'àmbit laboral, i aquest itinerari ha de cobrir tot el ventall d'ajudes que actualment hi ha i que han de ser proporcionades a cada moment de cada persona i per cada cas. Hauríem de ser capaços de pensar un nou model integral que pugui compaginar perfectament des de les ajudes econòmiques a la persona i la seva família fins a les ajudes per a l'accessibilitat, tant a serveis com a feines, entenent que cadascú som un món i que tots tenim dret a una ajuda adequada a les nostres necessitats i sobretot, una ajuda dirigida sempre a millorar la nostra plena inclusió a la societat.

I per això hi ha molta feina a fer, començant per apostar per un model d'ajuts gestionat per la mateixa persona que els necessita, seguint per canvis legislatius que flexibilitzin processos d'accés a aquests suports i acabant per un model tècnic que articuli la gestió d'aquesta nova manera d'entendre allò social i permetin l'empoderament de la persona amb dificultats.