Que la vergonya no condueixi la teva vida

Al programa formatiu VIAL que tinc el plaer d’impartir a persones que compleixen condemna en tercer grau penitenciari, fèiem un exercici on cadascú expressava com es sentiria si fos el causant d’un accident de cotxe que resultés amb víctimes mortals.

Tot els presents compartien sentiments de culpa, remordiment, infelicitat, pèrdua de les ganes de viure. Un dels alumnes, però, va afegir una emoció més: la vergonya.

Al diccionari podem llegir definicions com: “La vergonya o empegueïment és un sentiment o torbament de l'ànim per una falta comesa, per una humiliació rebuda o per timidesa, inseguretat, por del ridícul, també pot aparèixer quan es transgredeixen les normes socials o familiars”.

Per suposat que quan un provoca un accident de transit es transgredeixen les normes socials i familiars, però el que més se’m representa és: “vergonya per una humiliació rebuda”.

És així. Pensant-ho fredament, hi ha poques coses més humiliants que matar a algú innocent per una imprudència nostra. La humiliació de deixar les nostres accions a la sort, la humiliació de no pensar els altres.

Sóc una vitalista empedreïda i no vull que ningú es carregui això. Cada dia em llevo del llit i persegueixo els meus objectius, i comparteixo els moments amb els meus, i penso en tots els projectes que algun dia es materialitzaran, i en cap cas, contemplo la possibilitat de ser la víctima mortal d’un accident de cotxe, i tampoc la conductora imprudent al volant.

El noi del programa formatiu VIAL que va dir ‘vergonya’ va causar un accident mortal per la seva decisió de conduir sota els efectes del alcohol. Fins aquell dia, era un noi feliç sense cap més problema que els petits de la vida; però desprès d’allò, ja està. C’est fini!

Sí que és veritat que té tota la vida per endavant, però una vida que ja no serà mai seva, perquè la vergonya se l’ha apoderat, li ha tret. Ha mort la seva vida tant o més que qui va patir l’accident i, per això, ell voldria estar mort i enterrat.

D’ençà que vaig conèixer a aquest noi, sóc més conscient que mai del gir que pot donar el teu camí. I tot i que ja ho sabeu, us ho recordo amb gran intensitat: quan pugeu al cotxe, tant se val si arribeu tard, no correu; si teniu un mal dia, aneu a peu; si beveu o us drogueu, no conduïu; si teniu mòbil, no li feu cas dins el cotxe. Si us plau, intenteu que la vergonya no us mengi.

Jo no vull matar-me la vida.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article