Endreçant el calaix de sastre

En determinades persones sovint cohabiten dos o més trastorns psiquiàtrics i aquesta coexistència segueix, en moltes ocasions, un eix cronològic, on patir un trastorn psiquiàtric suposa una porta d’entrada a altres patologies comòrbides que agreugen la qualitat de vida dels individus que les pateixen. Aquesta associació habitualment implica una major severitat clínica i un pitjor pronòstic, suposant tot un repte per realitzar un diagnòstic ajustat i per definir abordatges terapèutics personalitzats.

En el camp de la salut mental, la patologia dual és la denominació aplicada a aquells individus que pateixen de forma simultània un trastorn per ús de substàncies i un altre trastorn mental. Un cas interessant i paradigmàtic és el del Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat (TDAH) i les drogodependències, on la presència del TDAH incrementa el risc de consumir drogues al llarg de la vida. Aquesta coexistència malmet les habilitats personals i socials dels afectats i suposa un segell distintiu del TDAH a l’adolescència i l’edat adulta.

El TDAH és un dels trastorns del neurodesenvolupament més comuns en l’etapa infanto-juvenil que afecta entre el del 5% i el 7% dels nens i fins al 4,5% dels adults i que es caracteritza per dèficit d’atenció, hiperactivitat i comportaments impulsius. Tot i l’alta incidència del consum de drogues en adolescents i adults diagnosticats amb TDAH, no ha estat fins ara que estudis científics, fruit de col·laboracions internacionals, confirmen l’existència de certa predisposició genètica que afavoreix el consum de cànnabis en persones amb TDAH. Aquests estudis, centrats en l’anàlisi del genoma de centenars de milers d’individus d’arreu del món, han confirmat que el TDAH i el consum de cànnabis presenten una base biològica sòlida i parcialment compartida, on el component genètic juga un paper important.

En aquest sentit, els resultats d’un estudi internacional, liderat per l’equip de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) del qual formo part i que també pertany al Centro de Investigación Biomédica en Red de Salud Mental (CIBERSAM), suggereixen que el major consum de cànnabis en individus amb TDAH està, en part, determinat per la existència d’una base genètica comú que fa que els individus amb TDAH presenten una major predisposició genètica per consumir al llarg de la vida. En concret, l’anàlisi del genoma complet de més de 85.000 participants ens ha permès identificar per primera vegada que les persones amb TDAH presenten quasi 8 vegades més risc de consumir cànnabis al llarg de la seva vida, fet que corrobora la relació temporal entre la presència d’aquest trastorn del desenvolupament d’inici a la infantesa i el consum de cànnabis a l’adolescència i l’edat adulta. Aquest ha estat publicat a la revista Molecular Psychiatry i premiat en el Congrés Anual de l’European Network of Hyperactivity Disorder sobre TDAH.

Aquests resultats suposen un pas endavant per ajudar a desestigmatitzar els trastorns addictius, per acabar amb els prejudicis associats als problemes de salut mental i per començar a endreçar l’amplíssim calaix de sastre de la patologia dual. Amb aquestes dades reforcem la idea de que els trastorns mentals no són entitats estanques o independents, sinó que estan genèticament relacionades i que en molts casos són les mateixes vies moleculars les que hi estan implicades i que fan alguns individus més vulnerables que d’altres.

Tot i això, queda molt calaix per endreçar i molt camí per recórrer. Seguirem aprofundint en l’estudi de la patologia dual i de les vies neuronals implicades. Si considerem el TDAH com una via d’entrada a una trajectòria negativa caracteritzada pel consum de cànnabis, i molt probablement altres drogues d’abús, utilitzar informació genètica per identificar aquells individus més vulnerables tindrà, en un futur que esperem proper, un fort impacte en prevenció, detecció precoç i tractament i obrirà noves vies d’investigació per trobar teràpies eficients que podrien ser trastorn-especifiques o compartides entre diferents trastorns.