Qui necessita una identitat de gènere?


Iniciem el curs escolar amb el visionat dels curtmetratges que s’han realitzat els dos darrers anys amb motiu del Saló Eròtic de Barcelona (SEB) ‘Com aprenem el sexe’ i ‘Normal’, on queda palesa la necessitat d’una educació per a una sexualitat sana. Aquest recurs ens posa sobre la taula amb l’objectiu de dubtar, polemitzar i qüestionar les feminitats i les masculinitats normatives, és a dir, al binarisme existent. Igualment ens fa pensar en l’estereotip com a categoria essencial, immòbil, fixe i ahistòrica. Davant de l’estereotip,  hi hauria una categoria difusa, que se situaria absolutament fora; fora de l'àmbit de la representació i de l'àmbit de la visibilitat i que històricament fins i tot s’ha associat a malaltia. Les identitats es constitueixen sempre dins de la representació, i mai fora d'ella.

Més enllà del cos social que representen com a grup-classe, abordem la nostra identitat com construïm els discursos des d’on ens posicionem, com es posa en diàleg aquests discursos i com se’n construeixen de nous. És innegable que aquests, construïts culturalment, es produeixen des de signes, codis i representacions que descriuen el poder en relació d’un jo amb els/les altres; però el canvi i la deconstrucció, certament, possibiliten l’acció de totes les persones que conformem l’aula. Les nostres accions ens defineixen, però en ocasions, ens sentim incòmodes, estranys/es amb elles. És una espècie d’alienació, de desconeixement que provoca i t'obliga a interpretar-te constantment i, per tant, a reescribir-te, a canviar els codis que et constitueixen.

Durant el mes de desembre hem realitzat la formació La intervenció social des d’una perspectiva de gènere, interseccional i per la reflexió al voltant de les masculinitat(s), que forma part del programa Canviem-ho, organitzat pel SAH, amb l’objectiu que els i les nostres animadors/es tinguin les eines necessàries per a elaborar un taller per a joves sobre aquesta temàtica, abordant la necessitat primera de la què parlàvem. A la formació del SAH, es tracta, inicialment, l’amor romàntic i els estereotips de gènere a les relacions heterosexuals.

Mitjançant la dinàmica de l’Alien, havien de caracteritzar primer únicament de forma gràfica (dibuix) a l’home sota les tres consignes següents: com es distingeix el cos i l’aparença d’un home? Quines característiques s'associen als homes? Què he de fer per ser un home? Els resultats van versar sobre els estereotips i com a contraposició del què creiem de la dona. Un motiu de reflexió sobre com es construeixen les identitats de gènere a partir dels òrgans biològics, els rols i la transmissió intergeneracional.

El motiu de la següent sessió va ser els mites de l’amor romàntic, amb un descobriment personal de com cadascú i cadascuna reproduïm i perpetuem la supervivència d’aquest mite. Algunes de les participants, especialment les persones que es definien amb una identitat femenina, no estaven disposades a renunciar-hi i ho havien normalitzat, fins al punt que constitueixen el seu ideal de parella.

Així doncs, aquests mites de l'amor romàntic se'ns acaben colant en les nostres relacions. Per molt que els reflexionem críticament, sembla que estiguin ficats als nostres gens -codificats i cosificats- i cal (re)qüestionar-se’ls constantment. El llenguatge que utilitzem ens possibilita un lloc de resistència, però també pot ser un lloc on es reafirmi el discurs del poder. El llenguatge és fundador i territori de la classificació i de la diferència, però, també és arbitrari, ja que és adquirit i específic d'una cultura. I al mateix temps produeix, i dota de sentit a les identitats amb possibilitat de buidar i de recarregar les categories estereotipades. Per aquest motiu, iniciem el nostre canvi adoptant la perspectiva de gènere al nostre vocabulari habitual, i no només dins les aules, sinó al nostre context i amb les nostres gents. És una altra alfabetització que requereix de la despulla dels nostres vocabularis adquirits.

Des de com ens posicionem al món, surt també la nostra identitat de gènere. Per tant, no és una cosa natural, universal i estable. “El gènere és performatiu” (Judith Butler). El paper que té l’educació en la construcció de les identitats individuals i socials és més que evident i esdevé un escenari idoni per a propulsar la participació dels/de les joves en les polítiques que ens afecten a tots/es. A i per l’educació es produeixen, es reprodueixen, circulen i s’interioritzen necessitats, percepcions, representacions cognitives, normes i hàbits de pensament i acció. Esdevé un espai estratègic que es materialitza en diversos agenciaments institucionals que actuen per a imposar l’ordre i les característiques de les identitats.

La identitat masculina i les noves masculinitats són tractades també a la formació. Es multipliquen les representacions i s’erosionen les categories, serveix de bastida per altre tipus de discursos possibles. Determinats hàbits i costums naturalitzats com a inherents a la dona, segons Bourdieu, són els inductors d'una violència de rerefons estructural, una certa gènesi social, que determina l'adquisició de certs hàbits als espais on es desenvolupen els subjectes.

A la societat actual hi ha un ventall de possibilitats identitàries, de construccions identitàries que es visualitzen a les diferents xarxes, als fòrums i llocs de discussió. La frontera entre el públic i el privat a internet assumeix una primesa extrema -i en aquesta primesa a més hi ha porus-, per la qual cosa el públic i el privat funcionen amb unes dinàmiques diferents a com les s’apliquen fora de l’espai virtual. A la inèrcia d'internet, la velocitat en què succeeixen les coses i els esdeveniments, sembla que obligui a no tenir el minut de reflexió, i la identitat de gènere, adquireix uns matisos que no han estat subvertits, que no han estat variats i que estan i que se sostenen justament en la tradició que venim coneixent des de la història.

Ens queda molt camí a recórrer, sens dubte, ja que al final no només les identitats estan sempre en construcció, sinó que també ho estan les societats, i nosaltres com a ciutadans/es en la mesura que ens ho permetin i en la mesura també en què ens reconeguin la nostra ciutadania.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article