L’atenció a famílies en situació de vulnerabilitat en els serveis d’intervenció socioeducativa

La família és un element clau en el desenvolupament de l’infant ja que actua com el primer agent socialitzador. És dels pares i mares o progenitors de qui l’infant adquirirà la forma d’entendre i encarar-se al món, de qui aprendrà i a qui estimarà. I encara que en l’actualitat hi ha diferents models de famílies, podem definir aquesta com “grup de persones directament lligades per nexes de parentiu, els quals els adults assumeixen la responsabilitat, la cura i l’educació dels fills”.

La realitat, però, és que les persones que conformen aquest nucli familiar poden patir desgast emocional i psicològic causat per situacions de pèrdua o de ruptura que desemboca en una vulnerabilitat. Una vulnerabilitat que, com alerta Eisner, “influeix en les seves capacitats d’anticipar, liderar, resistir i recuperar-se d’una amenaça”.

Des dels Serveis Socials Bàsics hi ha diferents recursos als quals es pot adreçar a aquestes famílies, especialment quan hi ha menors. Un d’aquests recursos són els Serveis d’Intervenció Socioeducativa (SIS), espais de prevenció i d’acompanyament integral als infants i adolescents. I quan parlem d’integral és perquè en aquests casos és imprescindible el treball amb la família del menor o menors i la coordinació amb els serveis socials i altres entitats del barri. Acompanyar a la família, dotar-la d’eines per millorar la seva situació, és garantir l’èxit de la intervenció de l’infant i de la millora de la situació de tot el nucli familiar.

Durant tot el procés, les figures de referència del SIS seran l’educadora i la treballadora social que educant, en el sentit més ampli de la paraula, els acompanyaran en aquest camí de transformació de la seva realitat. Perquè educar implica i requereix temps, reflexió, compromís, planificació, programació, entre altres aspectes, sempre des de les necessitats de la persona, posant a aquesta en el centre de la intervenció. Seran cadascun dels membres del nucli familiar els que decidiran quina és la millor estratègia per sortir de la dificultat a través dels aprenentatges que els professionals d’aquest servei posen al seu abast. No oblidem que l’acompanyament a la família haurà de servir per sortir de l’adversitat que estiguin vivint o bé per treballar la resiliència familiar. Això els permetrà sortir enfortits per evitar l’exclusió social i la cronificació d’aquesta.

Per escollir entre les diverses opcions d’intervencions la clau és la trobada entre la persona i el professional. És en aquesta entrevista que s’han establir les bases de la relació i generar un vincle positiu i de confiança que permeti al referent educatiu realitzar un acompanyament per generar canvis. Els objectius a assolir s’acorden entre tots els implicats i s’introdueixen en un pla de treball individual per l’infant o adolescent, creant, a la vegada, un de familiar per assegurar l’atenció sistèmica. És important que tots dos plans plantegin objectius realistes, que es puguin dur a terme a curt termini, per tal de motivar la persona i el nucli familiar perquè s’impliquin. Si en les primeres fases ja veuen que van aconseguint les fites marcades, la motivació per aconseguir el canvi augmenta.

El ventall d’activitats que es poden plantejar per assolir aquests objectius és realment molt nombrós i es poden dissenyar en funció de la situació de la persona. Es poden plantejar tallers familiars, sessions individuals, dinàmiques de reforç del vincle i altres relacionades amb el suport a l’infant o adolescent (com ara l’ús d’aplicacions informàtiques, gestió de conflictes, etc.).

Com ja hem mencionat anteriorment, el treball en xarxa és clau en tot moment. Només treballant des de totes les vessants de la persona és poden aconseguir resultats. Si les entitats treballen de manera atomitzada l’acompanyament resta eficàcia i les persones que són ateses perden oportunitats de canvi.

Finalment, unes paraules per recordar que tots els éssers humans som vulnerables i necessitem de l’acompanyament càlid d’altres. En Joan-Carles Mèlich al seu llibre “La condició vulnerable” ens ho recorda amb les següents paraules: “Atès que som vulnerables necessitem ser acollits en un entorn càlid [...]. La calidesa no es dona en l’espai sinó bàsicament en les relacions. La vulnerabilitat es compensa simbòlicament, hospitalàriament, relacionalment. Per això la vulnerabilitat no és una categoria biològica sinó existencial. [...] Som vulnerables i la vulnerabilitat implica dependència. Això vol dir que ningú no és capaç d’habitar un món sense l’hospitalitat de l’altre”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article