Fugir per sobreviure

Les migracions humanes són tan antigues com la història de la humanitat. Les persones ens movem per diferents motius, a vegades perquè volem o d’altres perquè no ens queda una altra opció. Les Nacions Unides estima que actualment hi ha 258 milions de migrants internacionals al món. Molts han hagut de fugir dels seus països d’origen per la guerra, per la violència, per la pobresa, per la falta d’oportunitats o per la persecució ètnica, política o religiosa. Síria, Rohingya, caravana migrant, són algunes de les últimes migracions forçoses que ens recorden que migrar per a ells i elles no és una decisió sinó una imposició.

En els últims temps hem vist com la mala gestió dels moviments migratoris, acords il·legals com el de la Unió Europea amb Turquia o l’auge de l’extrema dreta amb discursos racistes, sacsegen l’opinió pública. El resultat: s’endureixen les fronteres i els drets humans queden en paper mullat.

La manca de vies d’accés legals i segures no fa altra cosa que empènyer les persones que migren a emprendre viatges cada vegada més perillosos i els aboca a caure en mans de màfies que es lucren del patiment de la gent. En aquests viatges, els nens i nenes són els més vulnerables, ja que corren el risc de patir explotació, violència o ser víctimes del tràfic de persones. Ens hem parat mai a pensar què hi ha darrere de cada migració? Què duu un nen o nena a pujar a una barqueta sense cap seguretat o a amagar-se sota un camió? Si ho fan, és per desesperació, perquè no veuen cap altra sortida possible.

Davant d’aquesta situació, el desembre passat es va aprovar a Marràqueix el Pacte Mundial per a la Migració Segura, Ordenada i Regular. Més de 150 països van ratificar el text, que no és jurídicament vinculant, però que és el primer acord sobre un enfocament comú per a la migració internacional en totes les seves dimensions. Els Estats Units, Àustria, Hongria, Polònia, Bulgària, República Txeca, Israel, Austràlia i la República Dominicana es van desmarcar del pacte. Molts d’aquests governs afirmaven que aquest acord és incompatible amb la seva sobirania i que el que farà és incitar la immigració il·legal.

La discordança entre les normes internacionals de drets humans i el principi de sobirania estatal es fa palès més que mai. I és que cada estat té dret a decidir sobre la seva política fronterera però res pot estar per damunt de la dignitat humana. Qui som nosaltres per decidir sobre el futur d’algú? Qui som nosaltres per tancar fronteres i deixar milers de persones a la deriva? Les persones es veuen obligades a fugir dels seus països però no deixen enrere els seus drets. La Declaració Universal dels Drets Humans defensa el dret de les persones a moure’s lliurement i a buscar refugi i asil en casos on la seva vida corri perill. Així mateix, hi ha tractats internacionals – ratificats per molts països - que reconeixen que els migrants són subjectes de dret i que no poden ser tractats de cap altra manera i, per tant, cal protegir-los per dignitat i humanitat.

Els moviments migratoris han existit sempre, existeixen i existiran perquè són inherents a l’ésser humà i des de temps ençà han ofert oportunitats als països, a les societats, a les persones. Perquè la realitat és que els migrants, vinguin d’on vinguin, no fan altra cosa que contribuir al desenvolupament de la societat d’acollida. Segons l’ONU, el 85% dels ingressos dels migrants, també els que es troben en situació irregular, es queden al país d’acollida. Però no només contribueixen a nivell econòmic, sinó també a nivell cultural, aportant d’altres enfocaments que ens fan ser una societat més oberta, plural i respectuosa. Així és com cal enfocar-ho, sense alarmismes, i dissenyant polítiques migratòries que assegurin la protecció i benestar de tothom.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article