Compromisos sense actuacions

Aquest any, la nostra entitat, l’Associació Sumem, estem de celebració: complim cinc anys. Defensem els drets de les persones amb qualsevol tipus de discapacitat i lluitem per una accessibilitat universal per a tots i totes.

Portem anys demanant que es compleixin les lleis d’accessibilitat universal als estaments oficials i el resultat sempre és el mateix: “Estem en això”, “s'ha fet molt”, “ho tenim en compte” o “complim amb la normativa”. La realitat és molt diferent per les persones que vivim el dia a dia amb diversitat funcional, per la gent gran, per parelles amb el seu cotxet de bebè, per persones que van a comprar amb el seu carro, etc.

Si mirem quatre dècades enrere, si és cert que s'ha avançat gràcies a moltes persones i moltes entitats que han treballat en això. Ara bé, ni de lluny estem, o podem assegurar estar, com fa algun representant del govern de torn, molt bé en accessibilitat. No es pot afirmar amb aquesta contundència que tot està molt bé, quan veiem que els parcs infantils no són accessibles i, a més, són excloents, perquè no tots els nens i nenes poden gaudir amb les mateixes condicions per falta d'elements o per no poder accedir al parc. No poder interactuar.

Podem donar més exemples, com són els habitatges en les quals les persones no poden sortir de casa per les barreres arquitectòniques. Quan volen anar a comprar a un comerç i no poden entrar per falta de rampa, gaudir d'un bar-restaurant pel mateix motiu... També ens trobem que els banys no estan adaptats. No hi ha suficients places de PMR (persones amb mobilitat reduïda) o les que existeixen no compleixen amb normativa, i fins i tot encara hi ha senyals discriminatòries (minusvàlid, disminuït).

En els mateixos estaments oficials ens trobem que accedir-hi és complicat. Si hi va una persona invident a agafar número perquè l'atenguin es troba que, quan l’agafa, li falta audició que li indiqui quan és el seu torn i a quina taula ha d'anar.

Podríem estendre'ns en més exemples, però el que venim a dir és que en l'any que estem, 2019, encara no podem dir que està tot bé, ni tan sols que es compleix amb les lleis d’accessibilitat universal per part dels estaments oficials. És una llàstima, perquè no és un favor, és un dret i una obligació que han de complir.

Nosaltres seguirem conscienciant i reivindicant els drets de totes les persones. Demà ens pot passar a qualsevol de nosaltres. Cal tenir-ho en compte.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article