Abusos sexuals i violència a menors: una realitat silenciada

Sempre ha estat un problema silenciat i ignorat en la nostra societat. El maltractament infantil, la violència exercida a menors i els abusos sexuals semblen estar a l'ordre del dia. Cada vegada surten més casos a la llum, casos i testimonis de violència infantil que ens estan fent obrir els ulls per entendre que es tracta d'un greu problema. Segons dades del Ministeri d'Interior, 37 nens són cada dia maltractats per les seves famílies, i l'any 2017 es van arribar a registrar 38.433 denúncies per delictes de violència contra menors. Les dades que aporta l’organització Save the Children revelen que un 23% de les nenes i un 15% de nens a l’Estat espanyol serà víctima d'abusos abans dels 17 anys. I també cal destacar que violència i abús sexual tendeixen a anar de la mà. L'abús sexual infantil (ASI) va ser considerat per les Nacions Unides com “el crim encobert més estès de la humanitat”. El col·legi o la mateixa llar, que haurien de ser llocs segurs i de suport, passen a convertir-se en un infern per a ells i elles.

Els abusos i el maltractament solen ocórrer dins l'àmbit familiar, infligits per una persona de confiança i molt propera, i precisament per això el 80% dels abusos són ocultats. El paper de la societat en tot això influeix considerablement. Els abusos s'han normalitzat al llarg dels anys. Tenim d'exemples els abusos de poder, les diferències socials, les desigualtats, o que la paraula de l'home sigui més creïble que la d'una dona o un nen. Factors com aquests, fan que sigui difícil demostrar els casos, perquè sempre hi ha dubte o sospita sobre la veu de les dones o dels nens, d'aquí la importància que té per a un menor víctima d'abús que algú cregui en el que està explicant. En aquest moment podem dir que s'estan trencant els pactes de silenci, que permeten als abusadors perpetuar els seus actes de manera impune i fa que les víctimes es vegin incapaços de mostrar la seva realitat, creient que així protegeixen la família (on hi ha els mateixos abusadors). La negació de la nostra cultura fa que les víctimes quedin estigmatitzades o que les tractin de “boges”, fins i tot hi ha casos en què els mateixos membres de la família miren a una altra banda quan la filla, fill, nebot o nét pateix d’abusos. El desemparament i la solitud d'aquests nens és terrible, i constantment es fan preguntes del tipus: "Per què no has tingut cura de mi?" O "Per què mai em vas creure?".

Però per què sempre hem negat l'existència dels abusos o el maltractament infantil? Per què no reconeixem que es dóna en moltes llars i escoles? Doncs perquè negar-ho sustenta el sistema en què vivim, ja que aquest es defensa per evitar canviar. Qui té poder no vol perdre’l ni tampoc assumir culpa o càstig, d'aquesta manera s'entra en una cadena on es culpabilitza i desacredita a les víctimes, titllant-les de desequilibrades, per així no reconèixer que el poder està basat en l'ús de la violència i en abusar del més petit o vulnerable. Silenciar i negar és la manera més fàcil que té el sistema de perpetuar les seves regles i la seva forma de funcionar, establint la superioritat de l'home sobre el sexe femení i els menors.

Ni al sistema patriarcal ni al capitalista els interessa que les relacions siguin d'igualtat, respecte i lliures de violència. A més cal afegir el fet que la sexualitat, segueix sent un tema tabú i reprimit per moltes famílies i institucions, sense comptar que no s'imparteix una educació sexual i emocional des de la infància, que sens dubte ajudaria a canviar tots aquests patrons i valors que tant de mal fan.

Per últim, em faig dues preguntes que espero que vosaltres reflexioneu també: si el sistema reconeix alguna vegada els abusos i maltractament en la infància, si anessin darrere d'aquests i castigués aquests delictes, no es posaria en perill el funcionament de l'actual sistema que tenim? No es qüestionaria també amb això la superioritat masculina de la nostra societat?

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article