Redescobrint Mary Wollstonecraft, el 8 de març


Coincidint amb aquesta data m’he animat a escriure aquest recordatori, ja que, de forma casual, després de llegir Frankenstein de Mary Shelley, he anat a parar a la seva mare, pionera del feminisme o del protofeminisme (feminismes d’abans del segle XX). N’havia sentit parlar, havia sentit algunes de les seves frases que han perdurat al llarg dels anys i han arribat a ser conegudes i famoses, però no havia passat d’aquí.

La vida de la Mary Wollstonecraft no va ser fàcil. Va néixer el 1759 a Spitalfields i va morir a Londres el 1797. Era la segona de sis germans amb un pare alcohòlic i que maltractava la mare. Van patir moltes crisis econòmiques a causa de la mala gestió del seu pare. Els conflictes que va viure la van portar a defensar la seva mare i també les seves germanes dels marits. La Mary va anar molt poc a l’escola, amb formació autodidacta. Publica el seu primer llibre de la mà de l’editor Josehp Johnson.

Va tenir dues amistats significatives: Jane Cremen, filla d’un científic i filòsof, i Fanny Blood, a la que la Mary atorgava el fet d’haver obert la seva ment. Amb la Fanny i les seves germanes van obrir una escola a Newington Green, una comunitat inconformista. La Fanny va morir, de part, i van tancar l’escola. Arran d’aquesta pèrdua va escriure la seva primera novel·la: La novel·la de Maria.

Viatge a París. El 1792 marxa a París i s’incorpora als cercles radicals estrangers, anglesos i americans. Va tenir una filla amb Gilbert Imlay. Sense estar casada i després d’una relació molt inestable es va casar amb William Godwin, amb qui en va tenir una altra: Mary Shelley. Va morir amb 38 anys de febre puerperal i deixant moltes obres inacabades. Algunes es van publicar de manera pòstuma.

Vindicació dels drets de la dona. La va escriure el 1792. Està formada per una barreja de gèneres literaris amb la finalitat de qüestionar la posició de la dona en la societat de la seva època. Es parla de drets, deures, virtuts i de la raó. Un dels arguments va ser que la dona era inferior a l’home perquè no rebia la mateixa educació, per tant, si s’eduquen les dones de forma racional tindran les mateixes oportunitats i els mateixos drets que els homes. Enlloc de veure les dones com a propietats amb les quals es pot comerciar per al matrimoni, manté que són éssers humans que mereixen els mateixos drets fonamentals que els homes. Defensa la igualtat entre homes i dones per tal que la societat sigui igualitària. Va ser una de les primeres que es va atrevir a parlar-ne i donar veu a les dones.

Altres obres. Reflexió sobre l’educació de les filles (1787), La novel·la de Maria (1788), Vindicació dels drets de l’home (1790), Cartes escrites a Suècia, Noruega i Dinamarca (1796), Maria, o les injustícies que pateix la dona (1797).

El seu llegat. Va més enllà de la igualtat en educació pels homes i les dones. Demana a l’Estat que modifiqui les lleis per tal d’acabar amb la tradició de subordinació femenina i que sigui l’Estat qui garanteix un sistema nacional d’ensenyament primari, gratuït i universal per ambdós sexes. Diu que amb una altra educació les dones podien haver practicat la medicina, gestionar una granja o una botiga i serien independents podent viure del seu treball.

També demana a l’Estat que reformi les lleis i que s’acabi amb la subordinació de la dona. Després de demanar que les dones no fossin excloses de la vida política inicia una nova etapa (i molt important) del discurs feminista.

Algunes frases/opinions que es poden extreure dels seus escrits:

- L’ús adequat de la raó és l’única cosa que ens fa independents del tot.

- Les dones només han de doblegar-se a l’autoritat de la raó, en lloc de ser les modestes esclaves de l’opinió.

- És inútil esperar virtut de les dones fins que siguin independents dels homes.

- El guardó més sagrat de la societat és l’amistat.

- El matrimoni mai es conservarà com una cosa sagrada fins que les dones, en ser criades amb els homes, estiguin preparades per ser les seves companyes enlloc de les seves concubines.

- Fem les dones criatures racionals i ciutadanes lliures, ràpidament es tornaran bones esposes i mares, és a dir, si els homes no descuiden els deures de marits i pares.

Ressò de la seva obra. Va tenir una vida molt curta, però rellevant. Feministes significatives com Virginia Woolf i Emma Goldman (molt diferents políticament) van recuperar la seva història i el seu llegat. Ja al segle XX es van publicar sis biografies d’ella i cap als anys 80 algunes intel·lectuals com Claudia Johnson o Virgina Sapiro van continuar el seu pensament.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article