Educar en valors en l’ús de les xarxes socials


Si tornéssim a fa 40 anys, imaginàvem el món tal com és avui? Avui en dia, les vides de les persones es troben a un clic de mòbil. Instragram, facebook, twitter... Infinitat de xarxes socials que apropen, o almenys s'ho proposen, a persones de diàspores vàries.

Quan ets pare, vius amb la inseguretat de saber fins a quin punt estirar la corda amb aquest tema que tant preocupa. He de deixar a les meves filles que entrin en aquest món tan misteriós?, però a la vegada, no entrar-hi és créixer en desavantatges respecte a els altres?

I de sobte, hem tornat a l'època de Marx. Agafem paraules com alienació, mitjans de producció, proletariat, burgesia...Paraules que també estan a un clic d'Internet. Són mortes?, pertanyen a una història passada?, i si Marx s'aixequés avui, donés una volta per les rambles de Catalunya, què pensaria? Passegem pels carrers de la nostra ciutat, amb la mirada fixada a la pantalla del mòbil, atents a aquelles xarxes on la gent s'interconnecta, alienats per aquesta necessitat imperiosa d'estar sempre connectats. Ens creiem propietaris de la informació; de la informació que la gent vol compartir amb nosaltres. Tot està tant a mà. Els que vam néixer als anys 80, havíem d'esperar dies i dies perquè sortís el nostre cantant favorit a la televisió. Avui en dia, amb un clic al mòbil ja tenim l'últim single.

És veritat, té molts avantatges disposar de tanta informació, d'una manera tan ràpida. Zygmunt Bauman parla de la societat líquida, i si tenim en compte aquesta fluïdesa que comporten les xarxes té raó. Però, permeteu-me algunes preguntes: En aquesta societat de la informació, com es construeix una societat de cultura de pau? Com ens apropem des del paradigma en el qual tots guanyem, sense la proximitat, la calidesa del contacte? És possible una societat més igualitària a distància?

Cada cop més, surten notícies, d'assassinats, de robatoris, de gent que fa mal a l’altra. Un dia, vaig sentir que la proximitat crea afecte, i aquest afecte crea empatia. És possible entendre que si només basem les nostres relacions en un clic, no podrem empatitzar amb l'altra. I què és empatitzar? La millor definició que he sentit, utilitzava l'exemple d'un funambulista al qual observem des del terra. Empatitzem amb l'emoció que deu estar sentint, però som conscients que nosaltres estem observant des d'una posició diferent.

Hem de tenir clar que estem en un món on tot va molt ràpid i ho tenim tot a un clic de distància, però també hem de tenir clar, que hi ha moltes coses que només aconseguirem a través de la proximitat, la calidesa que només aconseguim mirant-nos als ulls, amb apropar-nos, per tenir-nos afecte i per aconseguir empatitzar amb les situacions de l'altre.

Hem d'escoltar-nos d'una manera activa, hem de reformular-nos pensant que l'altre ens escolta, i mereix que no li dipositem culpes, hem d'intentar empatitzar amb les situacions dels altres, sabent que avui som els que observem al funambulista i demà potser, som els que caminem sobre un fill d'agulla.

Si volem construir cultura de pau, eduquem als fills en l'ús més responsable de les xarxes socials, però també en la necessitat de qui creix a través dels contactes pròxims amb els altres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article