El cooperativisme que proposa i actua

Ara fa uns dies, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya presentava públicament el document 10 mesures per cooperativitzar els municipis en el que presenta, de cara a les eleccions municipals del proper diumenge 26 de maig, les seves propostes per impulsar el cooperativisme en l’àmbit municipal.

Tal i com diu el document, els darrers anys hem vist com les administracions locals ja entenen el cooperativisme com a agent imprescindible de democratització econòmica municipal i desenvolupament local transformador. Un fet coincident els darrers anys amb una nova onada de polítiques públiques de foment del conjunt de l’economia social i solidària (ESS). Tant en l’àmbit local com en el català, les administracions han apostat per intensificar les mesures de foment i promoció d’un tipus d’iniciatives socioeconòmiques basades en la propietat col·lectiva, la gestió democràtica, la limitació del lucre, l’arrelament territorial i el servei al bé comú.

Resumides en 10 punts, les propostes es concreten, entre d’altres, en temes com dotar la promoció econòmica amb accent cooperatiu, les finances ètiques, la continuïtat empresarial cooperativa, la concertació publicosocial, el foment del cooperativisme en l’àmbit educatiu o l’economia feminista i la democratització de les cures.

En referència a la gestió dels serveis públics municipals d’atenció a les persones, es proposa prioritzar la concertació entres les administracions locals i les cooperatives d’iniciativa social, en la línia de la iniciativa impulsada des de la Confederació Empresarial del Tercer Sector Social de Catalunya, de la que forma part la Sectorial d’Iniciativa Social de la Federació, per articular una Llei d’Acció Concertada. La proposta implica assumir les recomanacions de les Directives Europees i de la pròpia llei de contractes de l’Estat per excloure els serveis d’atenció a les persones de les lògiques de la contractació pública, que han comportat una constant devaluació dels serveis tant en termes de qualitat com de sostenibilitat. Aquesta exclusió ve justificada pel dret comunitari atenent a les característiques especials d’aquesta tipologia de serveis i a la vulnerabilitat dels col·lectius a qui es dirigeixen. En aquests moments, la Confederació i el Govern de Catalunya estan negociant els termes de la futura llei.

En la mateixa línia de llençar propostes a la societat, a finals de l’any passat la Sectorial d’Iniciativa Social anunciava la posada en marxa d’un projecte de resposta global del cooperativisme davant l’arribada de menors i adolescents que migren sols. La iniciativa començarà amb un procés de disseny d’accions a llarg termini i amb voluntat de continuïtat. L’objectiu final és millorar la integració social i laboral dels menors, especialment quan arriben a la majoria d’edat i surten del sistema de protecció a la infància i adolescència, sense obviar la resposta immediata a l’arribada en forma de centres i pisos. La idea és presentar un primer esbós de la proposta al Govern durant els propers mesos.

Un cooperativisme que proposa en coherència al setè dels principis del moviment definits per l'Aliança Cooperativa Internacional (ACI), que referint-se a la preocupació per la comunitat diu: “Una cooperativa és una organització social vinculada directament amb la comunitat que l'envolta i en la qual posseeix una participació activa dins de la vida política de la mateixa. La solidaritat i el benefici mutu no rau només en millores substancials per als associats de la cooperativa, sinó també en la millora de la qualitat de vida dels habitants de la comunitat”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article