Carta oberta a l’Hble. Conseller d’Educació Sr. Josep Bargalló

Article de: Marian González

És un orgull pel poble català saber que tenim un conseller d’Educació que s’emociona quan parla de la manca de recursos que pateix l’escola catalana. Que reconeix que l’escola del s.XXI precisa de més recursos per respondre a la societat canviant en què vivim i per donar resposta a una societat més inclusiva i més justa per a tothom.

L’escola catalana que totes i tots volem ha de respondre a les necessitats educatives de cadascú i de cadascuna. Dels que van bé, dels que els hi costa, dels que van a cavall entre l’aprenentatge de les lletres, dels que multipliquen quan han de dividir, dels que acaben d’arribar del Marroc o de l’Equador o de la Xina o del Japó i han d’aprendre català, dels que xerren i raonen massa, dels que no hi veuen, dels que corren, dels que no caminen, dels que parlen en Llengua de Signes Catalana…

Vostè és una persona amb criteri, una persona que té molt clar què significa el seu càrrec i quant pot ajudar a aconseguir l’equil·libri entre necessitats i recursos.

Els pressupostos són imprescindibles, però malgrat això són els que són. Tots dos sabem que la voluntat per millorar és el que més pot fer canviar el dia a dia dels nostres infants i joves.

El seu departament i vostè mateix han de ser un exemple de solidaritat, d’empatia, d’escolta activa i d’empenta per estirar d’un carro molt llarg i reflectir-ho en cada centre educatiu.

Vostè és un home que estima la terra on va néixer i la seva feina. Ha passat tota una vida dedicat a l’educació i a la formació de professors. Fa uns dies, en un dels seus discursos, deia que formar professors en competències a secundària havia sigut el treball més difícil de la seva vida.

Entenc les seves paraules, però hi discrepo. Crec que la feina més difícil és la que fa actualment. Estar al front de l’educació d’un país i treballant pels futurs catalans, m’atreveixo a dir que serà el més complicat de tota la seva vida laboral.

Millor que jo, vostè, nascut a les terres de Tarragona, sap que les llavors neixen, necessiten aigua, sol i molt d’amor per a créixer. Això també passa amb els nostres infants. Sense l’amor i la dedicació de la família i dels mestres i professors que passaran per la seva vida no se’n sortiran.

Les famílies són importants, o millor dit, principals perquè aquest projecte de vida tiri endavant, perquè la nostra llavor es converteixi en un arbre i doni fruits que revertiran en la seva autonomia i en tota la societat. Per aquest motiu, cal empatitzar i escoltar a totes i cadascuna de les famílies.

Conseller, vostè sembla un home de paraula preocupat per no deixar cap jove ni cap infant enrere. És capaç d’apropar-se a mares i pares i donar les voltes que calguin per trobar respostes i recursos a necessitats.

A mi mateixa com a mare i com a mestra m’ha manifestat el seu desig de voler trobar solucions a una situació de vulneració de drets dels infants sense precedents, la vulneració que viu el meu propi fill i molts altres infants i joves sords catalans.

Li demano públicament un nou esforç de millora, que faci algunes gestions i es prenguin mesures concretes al respecte. Em sento decebuda per les darreres actuacions del seu departament, però no em vull creure de cap manera que vostè no és una bona persona. Una persona que s’emociona de veritat quan parla d’educació i de necessitats no pot ser algú que dormi tranquil pensant en els drets que s’han vulnerat i es continuen vulnerant en l’educació dels alumnes sords.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article