Clítoris: l'òrgan més enllà del plaer


Se sent l’educador/a social preparat per parlar de la sexualitat i l’amor des de l’àmbit socioeducatiu? Després de conèixer la Lupe García Rodríguez el que tinc veritablement clar és que la sexualitat i l’amor tenen un interessantíssim camí en el marc del desenvolupament professional amb els infants, adolescents i les seves famílies. Aquesta educadora social amb una llarga experiència en treball comunitari i social va decidir emprendre l’aventura de donar-se al plaer i exercir d’educadora sexòloga. En consulta, formació i tallers educatius, la Lupe és la canya! Va crear el projecte Sexducacion on desitja implementar la coeducació a l’escola. Imparteix tallers de prevenció de la violència de gènere a escoles i instituts i facilita formacions diverses en matèria d’educació sexual.

Gai, lesbiana, bisexual, intersexual… Totes aquestes categoritzacions són cada dia més presents en el nostre vocabulari quotidià. El significat que li atribuïm cosifica un sentiment personal que té a veure amb l’orientació sexual que triem per a nosaltres, però cap representa per si sola una descripció acurada que representa la tria que lliurement podem fer. Hi ha tantes sexualitats com persones en el món, és a dir, més de 7.500.000.000 de sexualitats.

En aquest context, penso que és molt necessari que les persones que ens dediquem a l’educació social entenguem que cal introduir de manera integral en els nostres serveis l’educació en la sexualitat i l’amor perquè som agents de prevenció i de promoció educativa.

Aquests dies hem fet una formació que ens ha deixat una sensació de plaer absolut. De plaer motivador perquè, tot i no plantejar-me que en les 20 hores que dura el curs descobriria amb una certa pena que quan estudiava a la universitat ningú ens va formar per treballar amb el coneixement, l’acceptació i el plaer de les relacions afectives amb un mateix, ni amb les relacions amb els altres, aquí hem après que, en les relacions afectives, has de comunicar-te amb els altres sent el que ets i no sent el que no ets. D’altra manera és una diàleg fallit. I això és així perquè, quan al CRAE ens trobem amb adolescents que mantenen relacions afectives i sexuals, hi afloren possiblement situacions de risc i malestar que si queden sense resposta educativa, queden mal apreses per ser repetides.

El pensament patriarcal majoritari centra la relació sexual en el coit. Moltes noies i molts nois agraeixen saber que, des de la feminització del sexe, la relació sexual pot arribar a ser un amplíssim camp de relació on el clítoris és l’òrgan més enllà del plaer i representa simbòlicament una mirada més sana i complaent per a tothom.

Aleshores què cal fer? Prohibir-les, evitar-les, obviar-les? Radicalment no. A priori no és un tema fàcil de treballar. Som agents educadors i hem vingut a parar a aquesta professió per esdevenir promotors de bons hàbits i de cura. Com a professionals, hem d’assegurar-nos d’estar ben preparats per estar al costat dels infants, joves, les seves famílies i altres persones adultes a qui acompanyem i donar-los una mirada que repari el dany psicosocial i, especialment, si parlem de relacions afectives i sexualitat. Hem de donar resposta i a més hem d’introduir noves preguntes. Preguntes que no jutgen però que ajuden a plantejar-se les relacions amb un mateix i amb els altres des d’una afectivitat i sexualitat sanes.

La mirada coeducativa és transversal. Vivim en una societat a nivell mundial fal·locèntrica, on el plaer i la sexualitat es gaudeixen, s’ensenyen i es practiquen des de lògiques masculines. El plaer femení té una connotació socialment tenyida de la mirada masculina i cada cop més s’està desenvolupant -per sort- una perspectiva decididament contrària que contempla tant el gènere com la “degeneració” de la societat, en el sentit de respectar i acceptar la multiplicitat de sensibilitats que puguem viure, en etapes diferents de la nostra vida. Durant les sessions hem seguit el gaudi de les emocions, sentiments i accions que alguns testimonis han experimentat i que els professionals hem tingut als nostres serveis.

Se sent l’educador/a social preparat per parlar de la sexualitat i l’amor des de l’àmbit socioeducatiu? Jo m’hi sento una mica més, tot i que no m’atreveixo a posicionar-me del tot. He vist que seguiré tocant, llepant, mirant, sentint, tastant i olorant tot el que faci la Lupe García. Però el que tinc claríssim és que no podem endarrerir més l’acció educativa sobre la sexualitat i l’amor amb els infants i adolescents, de ben petits i al llarg de tota la vida, acompanyant-los amb tot el plaer del món.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Loli Rodríguez Sabadell
2.

Quanta raó Esteve . Ets molt bó "y lo sabes "

  • 0
  • 0
Lupe García Barcelona
1.

Wow Esteve!! Muchas gracias por tus palabras y por las reflexiones que haces, me han hecho pensar todavía más! Un abrazo!

  • 2
  • 0

Comenta aquest article