Acompanyar, sostenir i creure en el canvi

“¿Qué sería de la vida, si no tuvieramos el valor de intentar algo nuevo?” (Vicent Van Gogh)

“No es la especie más fuerte la que sobrevive, ni la más inteligente, sinó la más receptiva al cambio” (Charles Darwin)

“Un desig no canvia res. Una decisió ho canvia tot.”(Anònim)

“Perquè el geni no és suficient... Es necessita valor per canviar els cors de la gent”. (Green book)

Vas arribar amb quatre anys i fent un llit desconegut sense cap tipus d’arrugues. Vas arribar a un lloc estrany, ple de gent (adulta i infants com tu) i els teus ulls no sabien què dir ni què expressar. Vas arribar amb quatre anys, ja en fa tres, i et preparaves els esmorzars els cap de setmana. Vas arribar amb un nom que tothom et va canviar però que vas deixar molt clar, ràpidament, com volies que et diguéssim (“como mi padre”). Fa tres anys que vas arribar i ara, en aquest mig any nou, podem dir que marxaràs. Es complirà un dels teus somnis. Un dels teus desitjos: trobar una família per tu fins que els teus pares facin els deures o et puguin cuidar.

Acompanyar el canvi. Sostenir-ho. Creure en ell. Són paraules. Paraules que descriuen accions. Sons que ens parlen de la dificultat d’una professió que tendeix a tancar-se en si mateixa i a ser oblidada per les grans institucions i polítiques socials. Una professió invisible de portes institucionals cap enfora. Acompanyar, sostenir i creure impliquen un no jutjar, presència i no lligar-se al temps ni als objectius marcats per uns informes avaluatius. Acompanyar, sostenir i creure és confiar en l’altre, és aprendre de l’altre, és escoltar a l’altre. És empatitzar amb la seva història, és comprendre-la i donar-li el valor i l’existència que es mereix.

Vas arribar fa tres anys amb moltes pors i històries viscudes que, possiblement, no et pertocaven però et van construir fins arribar aquí. Pors i moments que et despertaven a la nit i feien patir a la persona que et veia, que et cuidava. Nits on la teva motxilla no et deixava descansar i que, al dia següent, no recordaves. Nits de malsons i terrors que ens colpejava a tots, menys a tu. Ara, tres anys després i, a punt de marxar, podem dir que aquests malsons han desaparegut en la seva totalitat i que dorms més tranquil. Que descanses.

Veure el canvi. Sostenir el canvi sense ficar-se. Donar respostes a les preguntes quan són plantejades i no anticipar-les. Que difícil saber esperar. Saber observar. Saber veure el moment en el qual X es converteix en A. El moment en el qual decideixes no actuar i reflexionar. Conèixer l’altre més enllà d’un informe o d’unes accions continuades i disruptives. Observar per comprendre. Mirar per saber. Reflexionar per poder actuar d’una forma més clara i objectiva. Veure el canvi i sostenir-ho és apartar el reflex que l’altre ens aporta i veure’l tal com és. Veure i creure en el canvi és observar que encara que vegis la lluna al migdia, és de dia i no de nit.

Vas arribar amb quatre anys amb pors i frustracions que et bloquejaven i et tancaven en si mateix. Vas arribar amb quatre anys carregat de ràbia vers el món que t’envoltava i els adults, que ocultava la teva intel·ligència i la teva capacitat de resiliència. I quan semblava que te’n sorties, vas desaparèixer durant una setmana. Una setmana que et va tornar a l’inici de la teva arribada i un tornar a començar. Un tornar a creure en tu de nou.

Entendre l’altre. No veure’ns en ell. Reconèixer al subjecte com a tal, forma part de la incondicionalitat de la nostra professió. De la tasca de l’educador com acompanyant i sostenidor del canvi. Veure els perquès, més que les accions. Entendre les raons més enllà de la disrupció. Permetre i escoltar la sonoritat de les seves pors, del seu malestar i del seu dol forma part de l’amor incondicional de la nostra professió vers els nostres usuaris i usuàries. Anar més enllà del que es veu, anar més enllà de les accions, anar allà on es troba el cor del subjecte, l’ànima d’aquells que acompanyem i principals protagonistes del seu canvi, de la seva història, del seu passat, present i futur. Som les crosses de les seves decisions, el guix amb què escriuran les seves vivències, la mirada que recordaran per poder reconstruir el seu futur.

Vas arribar fa tres anys i en l’últim any has decidit ser feliç. Has decidit demanar i desitjar una segona oportunitat. T’has permès un canvi que et permeti viure i no sobreviure. Un canvi que t’ajudi a créixer, a descobrir allò que has permès mostrar a uns pocs. Una mirada nova que feia temps que veies en altres companys i companyes de convivència i que has volgut tastar, viure i sentir dins teu. Un nou batec en el teu cor. Un nou somriure a la teva ànima. Una nova mirada en el teu rostre. Una nova il·lusió als teus ulls. Créixer és això que t’estàs permetent des de fa un any. Madurar és permetre’s el canvi, reconèixer-lo i gaudir-ho, sense oblidar les teves arrels, els teus orígens. Només fa tres anys que vas arribar amb quatre.

Acompanyem i sostenim canvis. Sostenim i acompanyem subjectes. Creiem en les seves possibilitats i n’oferim d’altres de noves. I oferim perquè veiem més enllà del que veuen altres. Oferim altres possibles mirades, altres maneres d’actuar i de ser en aquest món i en aquesta societat. Oferim la possibilitat de creure en si mateixos, de treure d’ells allò que els ensenyarà que si ho desitgen i s’esforcen, ho aconseguiran. Oferim i sostenim la possibilitat de somiar per sentir-se vius, per saber que hi són i pertanyen a aquest món, que ells també formen part i poden provocar canvis en ell i en si mateixos. Creiem en aquests canvis. I els acompanyem i els sostenim perquè, en algun moment, es facin realitat. Siguin tangibles. Siguin certs.

Els educadors i educadores socials no salvem ni canviem vides. Sostenim subjectes. Acompanyem allò que el subjecte desitja i creu. Escortem canvis i projectes individuals i oferim eines, espais, moments perquè allò que veiem i sentim es pugui fer realitat. No donem respostes, plantegem noves possibilitats i interrogants, altres maneres de veure’ns. Com a educadores i educadors cerquem la millor versió possible dels nostres usuaris i usuàries, per ser i formar part d’aquest món que no els veu i que, en ocasions, tampoc ens veu a nosaltres. Sostenim i acompanyem canvis, aquells que el subjecte, l’ésser central de la nostra tasca educativa, ha decidit creure, desitjar i fer realitat.

Com molts usuaris i usuàries que un dia van arribar a les nostres institucions i van marxar per complir un desig, per donar-se una segona oportunitat sense perdre les seves arrels ni la seva pròpia història. Marxes per sumar moments, vivències, nous aprenentatges i formes de fer a la motxilla que t’acompanya i que romandrà per sempre amb tu.