Et preocupa l’aire que respires a l'escola o l'oficina?

Redacció

Amb el suport de  

L’aire es fa tan feixuc a l’oficina, després de vuit hores, que la Marta ha de marxar a airejar-se una estona. Li costa respirar, se sent angoixada i, des de fa uns dies, se li ha despertat l’asma que feia anys que no tenia. A Barcelona, el 40% del temps se supera el límit anual de diòxid de carboni permès per la Unió Europea. De fet, el 80% de les ciutats de tot el món tenen nivells de contaminació per sobre del que estableix l’OMS. I això, és clar, provoca que gairebé tota la població que viu a les ciutats no respiri mai un aire net. Cada vegada hi ha més evidències que l’aire que respirem a l’espai públic està contaminat, però és bona la qualitat de l’aire que respirem dins els edificis?

Amb dades també de l’OMS sabem que els nivells de contaminació de l’aire en espais tancats poden ser entre dues i cinc vegades superiors als de l’exterior. Sovint, però, no en som prou conscients, malgrat que passem la major part de la vida en recintes tancats. La prova d’aquest desconeixement, a l’Estat espanyol, és el gran buit legal que hi ha pel que fa regulació de la qualitat de l’aire interior, malgrat que els darrers anys sí que s’han posat a l’agenda les conseqüències de la contaminació de l’espai públic.

L’única normativa espanyola que en fa referència és el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis (RITE), que es va modificar el 2013 i que estableix, entre altres, quina mena de filtres mínims calen per millorar la qualitat de l’aire segons cada construcció. També hi ha una norma de certificació que determina com avaluar la qualitat de l’aire, com realitzar una inspecció o com instal·lar un sistema de gestió d’ambients interiors. Més enllà d’això, però, no hi ha cap reglament que defineixi clarament què s’entén per qualitat de l’aire interior, ni com cal obligar a millorar-lo.

No hi ha cap reglament que defineixi clarament què s’entén per qualitat de l’aire interior, ni com cal obligar a millorar-lo

Com la Marta, cada vegada són més els treballadors que en pateixen les conseqüències. Els experts alerten que, a l’interior dels edificis, la concentració de contaminants pot augmentar. “La interacció entre contaminació interior i exterior no només és atribuïble als contaminants que entren de fora, sinó que també es pot agreujar pels productes que tenim a dins i que emeten gasos tòxics”, avisa l’investigador del CSIC, Xavier Querol.

Amb l’enemic a casa

Així, als habituals contaminants de l’exterior, com són les partícules en suspensió –el PM10 o el PM2,5– i els gasos –el monòxid o el diòxid de carboni, els òxids de sofre, els òxids de nitrogen o l’ozó troposfèric–, dins dels edificis s’hi poden trobar gran quantitat de contaminants químics. Des d’àtoms de carbó de resines, pintures, catifes o vernissos, fins a plaguicides i desinfectants, passant pel gas radó, que s’escola per finestres i portes, principalment d’aigües subterrànies provinent de la desintegració de l’urani, i que és el segon causant de càncer de pulmó després del tabac, segons l’OMS.

A aquests contaminants químics, s’hi han d’afegir els agents biològics, com fongs, àcars, bacteris o pol·len. I, a més, s’ha de tenir en compte que les condicions de l’espai poden acabar perjudicant l’ambient encara més: la temperatura, la circulació de l’aire, la il·luminació, la vibració o la contaminació acústica.

El còctel contaminant als interiors causa el 20% de les infeccions respiratòries i d'asma

Aquest còctel contaminant, avisen els professionals de la salut i l’OMS, causa el 20% de les infeccions respiratòries, el 36% de les malalties pulmonars obstructives cròniques, el 20% de l’asma i, en alguns casos, pot degenerar en càncer de pulmó.

A més, una qualitat deficient de l’aire en els espais interiors pot provocar malalties infeccioses, al·lèrgiques o de tipus irritatiu, sobretot en col·lectius vulnerables, com la gent gran o els infants. De fet, segons un estudi publicat per la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica, les persones que viuen en zones urbanes tenen tres cops més possibilitats de presentar al·lèrgies que aquelles d’un entorn rural.

Les empreses milloren l’ambient de treball

Per això, cada vegada són més les empreses i els particulars que decideixen filtrar l’aire dels seus edificis i cada vegada més, també, hi ha tecnologies de purificació més evolucionades. És així com Veritas ha engegat el projecte Pure Air, en associació amb ZONAIR3D, una iniciativa pionera que permet netejar l’aire perquè els treballadors respirin millor als seus establiments. La companyia ha instal·lat el purificador en 22 dels 64 establiments que té repartits arreu de Catalunya, Andorra, Navarra, Euskadi, Madrid i les Illes Balears.

Abans, però, Veritas va posar en marxa una prova pilot al supermercat del centre comercial L’Illa Diagonal de Barcelona i, després, en va fer un informe de diagnòstic, que va confirmar un descens accentuat dels contaminants. Els bacteris, fonts i pol·len es van reduir un 76,6%; les partícules en suspensió, un 78,8%; els àtoms de carbó, un 99%; i l’òxid de nitrogen, un 87,1%.

“Estudis realitzats amb pacients al·lèrgics que han treballat amb aire pur mostren una millora significativa en els valors d’òxid nítric”

Tal com apunta la cap del servei d’al·lergologia de l’Hospital Dexeu, Anna Cisteró, “estudis realitzats amb pacients al·lèrgics i amb asma que han treballat amb aire pur mostren una millora significativa en els valors d’òxid nítric, el paràmetre que mesura la inflamació pulmonar”. El sistema instal·lat per Veritas consta de tres etapes de filtratge, amb la corresponent verificació i certificació, així com el compliment de les normes internacionals de filtratge: el prefiltre per a partícules grans, el sistema de reducció de gas i el filtre absolut HEPA H13/14, el mateix que s’utilitza en sales quirúrgiques, per a l’eliminació de les micropartícules.

Es tracta, en definitiva, d’aconseguir que les empreses també es comprometin amb la salut i el medi ambient. I la lluita per la millora de la qualitat de l’aire passa pel foment del canvi d’hàbits quotidians, perquè la Marta, a la feina, respiri com cal.