Radiografiar l’habitatge a Barcelona, una eina per reconduir el mercat

L'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona apunta que la dificultat per accedir als lloguers és el principal problema per garantir el dret al sostre

Amb el suport de  

Quin és el pes econòmic que la població de Barcelona destina a viure sota un sostre? Quins són els motius pels quals milers de veïns i veïnes no poden pagar un lloguer als seus barris? Quants habitatges hi ha a Barcelona i la seva demarcació? I com s'estructura la seva propietat? En un moment en el qual l'accés a l'habitatge esdevé la segona preocupació dels habitants de Barcelona, segons l'última Enquesta de serveis municipals 2019 feta pública fa poques setmanes, respondre aquestes preguntes és cabdal per tal de poder oferir solucions factibles i reals per garantir aquest dret al qual molts barcelonins no poden accedir.

Amb l'objectiu de subministrar dades i anàlisi que responguin aquestes qüestions, va crear-se fa quatre anys l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB), un instrument d'àmbit supramunicipal encapçalat per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, l'AMB i la Diputació de Barcelona. L'ens s'encarrega de facilitar informació sobre habitatge amb dades objectives que siguin de domini públic, amb la intenció de què serveixi per prendre decisions als agents polítics, per tal que puguin avaluar i dissenyar polítiques públiques d'habitatge.

Com una mena de radiografia que analitza la situació de l'habitatge, l'O-HB ha constatat a través dels estudis que impulsa que el “principal problema” a hores d'ara a Barcelona i l’àrea metropolitana és la dificultat per accedir al lloguer, a causa del preu disparat, que ha pujat un 36,4% des del 2013. Carme Trilla, presidenta de l'O-HB, creu que hi ha una “insuficiència” d'oferta de lloguer i una “discrepància” entre el preu de lloguer i el que les famílies poden pagar, “un sobreesforç que es tradueix en el fet que la gent no pugui pagar lloguer o que hi hagi desnonaments”, apunta.

L'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona ofereix a les administracions que poden legislar en matèria d’habitatge les dades empíriques per prendre les decisions que puguin millorar la situació en aquest àmbit. En aquest sentit, Trilla creu que per revertir la situació del problema del lloguer cal incrementar l'oferta de parc públic “a través de la construcció d'habitatges nous, així com fent una política de compra dels habitatges buits que pertanyen a les entitats financeres o els fons d'inversió”. D'aquesta manera, explica, s'incrementaria l'oferta del parc d'habitatges a preu fora de mercat, una opció que necessita sí o sí “més implicació per part de les administracions”. “És l'única manera, no hi ha altres fórmules màgiques”, defensa.

“El principal problema a hores d'ara a Barcelona i l'àrea metropolitana és la dificultat per accedir al lloguer, a causa del preu disparat”

Carme Trilla creu també que ara mateix el percentatge de pisos públics a Catalunya, xifra que no arriba al 2%, està a una distància “brutal” de la mitjana europea, que es situa entre el 16 i el 18%. “S'ha d'incrementar la capacitat de resposta de les administracions, el que vol dir molts esforços i molt recursos públics, que no s'estan posant. Aquest és el punt més dramàtic, que no siguem capaços d'entendre que cal més implicació pública, més diners, perquè sense diners no es poden fer polítiques d'habitatges”, es lamenta la presidenta de l'O-HB.

Segons l'últim informe que va presentar l'O-HB, la demanda més abundant de lloguer es situa entre els 600 euros mensuals i els 800 euros mensuals: un 35% del total. Mentre que l'oferta majoritària es troba per sobre dels 1.000 euros mensuals: el 68% del total. Unes dades que indiquen que l'oferta troba grans dificultats per ser col·locada, mentre que els demandants tenen grans dificultats per trobar el producte que necessiten.

Per fer front a aquesta situació desajustada, Anna Vergès, directora de l’O-HB, explica que a l’entitat han avaluat  les dificultats amb què es troben els principals operadors que gestionen habitatges de lloguer en l’àmbit local i una de les principals conclusions extretes és que el problema de l’accés i manteniment en l’habitatge de lloguer “té una dimensió metropolitana”. Un fet clau, assegura, “que ha de comportar una sinèrgia entre municipis, i especialment en aquells amb major demanda com és el cas de la ciutat de Barcelona”

Al mateix temps, Vergès assenyala que aquesta no és una situació exclusiva de Barcelona, sinó que “és comparable amb el que succeeix a d’altres entorns metropolitans d’àmbit internacional, i especialment en l’europeu, tot i les diferències evidents en els contextos en les que s’inscriuen, tant pel que fa a l’oferta de lloguer com a les polítiques associades”.

Per aquest motiu, Vergès explica que l’Observatori s’ha centrat, especialment, en estudiar les dificultats “d’accés i manteniment” a l’habitatge de lloguer, “evidenciades per la creixent separació entre els salaris i els preus, i la persistència de la problemàtica associada als desnonaments produïts en la seva majoria per impagament del lloguer”.

Ajuts destinats al lloguer

L’administració ha dut a terme diverses accions per pal·liar aquesta situació, com “l’elaboració de polítiques d’ajuts destinats al lloguer o en la tasca de mediació amb grans tenidors”, assegura vergès. Amb tot, l’experta reconeix que aquest esforç s’ha de veure “necessàriament reforçat, per posar a disposició més habitatge assequible de lloguer, tant des del sector públic com privat”.

Quina tendència seguirà el mercat de lloguer? Vergès  assegura que, tal i com recull l’informe anual que ha realitzat l’O-HB “L’habitatge a la metròpolis de Barcelona 2018”, tot i les dificultats derivades del continu increment dels preus de lloguer en relació a la capacitat de pagament de les famílies, “l’O-HB detecta una moderació en aquest increment en el darrer any, entorn un 6% en el 2018 a la ciutat de Barcelona, respecte el 9,5% de l’any anterior”.

Aquest fet, assenyala Vergès, ha estat també corroborat amb l’estudi sobre oferta i demanda en el lloguer, “amb una oferta que en determinats municipis no cobreix les necessitats de la demanda, i que per tant, pot llegir-se com un símptoma d’estabilització en aquells àmbits amb mercats més tensionats”.

Radiografiar Barcelona pam a pam

Una de les eines que l’O-HB posa a l’abast de la ciutadania, a través del seu web, és el visualitzador de dades, un mapa interactiu en el qual es poden conèixer, amb un mapa de tota la demarcació, quins són els principals indicadors en matèria d’habitatge a Barcelona i tota la seva regió metropolitana.

En el visualitzador apropa informació mitjançant diferents indicadors en els quals es poden trobar les dades necessàries per facilitar polítiques públiques d’habitatge que garanteixin que la segona preocupació dels barcelonins no sigui com pagar el seu sostre.

Visualitzador de dades operatiu al web de l’O-HB

Laboratori sobre l’oferta i la demanda

A banda d’aquest instrument, l’O-HB també realitza laboratoris específics per analitzar àmbits concrets del mercat de l’habitatge. Un exemple és el laboratori ‘Oferta i demanda de lloguer a l’Àrea Metropolitana de Barcelona’, presentat en el marc de la Fira Construmat i que l’O-HB va realitzar amb l’equip del portal immobiliari Habitaclia, en col·laboració amb l’equip de Fotocasa. Mitjançant aquesta col·laboració, l’Observatori va analitzar les dades d’oferta publicades en aquest portal i les consultes que realitzen els seus usuaris, per tal de conèixer la dinàmica del mercat de lloguer. L’estudi es complementa amb el contrast entre els preus d’oferta i demanda i els dels contractes de lloguer registrats a Institut Català del Sòl. 

De l’anàlisi de les dades d’aquest estudi es posa en relleu la diferència entre els preus de l’oferta de lloguer que apareixen als portals i els preus de la demanda real. Concretament, a la ciutat de Barcelona el 74% de la demanda es situa per sota dels 1.000 euros al mes, mentre que el 32% de l’oferta es situa en aquest tram. En canvi, a la resta de l’àrea metropolitana la coincidència és molt major: el 92% de la demanda es situa per sota dels 1.000 euros al mes i l’oferta amb aquest rang de preus suposa un 70% del total.

Un altre element que es va estudiar és el temps que romanen publicats els anuncis d’oferta, clau per analitzar el grau de correspondència del mercat de l’habitatge de lloguer. Així, els anuncis amb una duració inferior a un mes mostren una forta correlació de l’oferta i la demanda, mentre que quan es produeix el desajust, les duracions són més llargues. En termes generals, a Barcelona el 79% dels anuncis d’oferta estan actius menys d’un mes i la seva mitjana anual és de 861 euros al mes, molt en línia amb el preu mitjà de la demanda.

A la resta de municipis metropolitans el percentatge també és del 79% i compte amb una mitjana de 681 euros al mes. En concret, a Barcelona ciutat les ofertes amb un preu mitjà de 772 euros al mes estan actives només entre 2 i 7 dies; a partir dels 950 euros mensuals les ofertes duren més d’un mes; i les de més de 1.110 euros es mantenen més de 5 mesos anunciades. A la resta de l’àrea metropolitana les ofertes de 648 euros mensuals de mitjana estan actives només entre 2 i 7 dies; les de mitjana de 717 al mes es mantenen entre 15 dies i un mes; i les de 741 euros mensuals, fins a 2 mesos. Segons l’O-HB, aquesta és una tendència “clara” que mostra com les ofertes amb preus més ajustats a la demanda tenen una sortida molt ràpida, mentre que aquelles amb preus més elevats tenen una vida més llarga.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article