La llar on infants i famílies aprenen de nou a conviure

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Amb el suport de  

Hi ha moments de la vida en què la família pot fer fallida i la relació entre infants i adolescents amb els seus progenitors queda molt malmesa. Les raons són múltiples, tot i que els factors econòmics són determinants: famílies que s'enfronten a situacions de manca d'ingressos i que, a més a més, han de lidiar amb relacions difícils i de risc amb els seus fills i filles.

En aquest punt, quan la situació trontolla de debò, esclaten situacions de desconfiança en el pilar de la família, que poden arribar a crits i baralles continuades, i fins i tot a agressions. En el moment en què tot està a punt d'ensorrar-se, hi ha una porta oberta a un servei que ofereix el Sistema de Protecció a la Infància i l’Adolescència, encara desconegut, que atén no només als infants, sinó que s'ocupa de reparar la família sencera.

Es tracta de les Cases d'Infants, un projecte d'intervenció familiar pioner a l'Estat que va néixer fa deu anys a Catalunya, i que, durant tot aquest temps, ha atès a més de 700 famílies. El servei compta amb 120 places repartides en les 15 cases d'infants que es troben per tot el territori català, 13 d'elles gestionades per la Fundació Acció Social i Infància (FASI) i dues per la Fundació Santa Tecla.

Les Cases d'Infants són llars on conviuen nens i nenes entre els tres i els 17 anys —tot i que puntualment també menors de tres i majors de 17—, atesos per un ampli grup interdisciplinari de professionals (educadors, psicòlegs, treballadors socials i familiars, pedagogs), i on les famílies dels infants tenen la porta oberta. Llevat de dormir, les famílies poden estar presents a la casa durant tota la jornada: lleven els seus fills al matí, els porten a l'escola, dinen i sopen amb ells, i sempre estan acompanyats per l'equip de professionals, la tasca dels quals és, principalment, reparar les relacions malmeses entre infants i adolescents i els seus progenitors.

Llevat de dormir, les famílies poden estar presents a la casa durant tota la jornada, compartint el dia a dia amb els seus fills i filles

A la casa es fa un treball intensiu que dura 12 mesos com a mínim, i com a màxim 18, per refer el vincle i la confiança perduda entre els uns i els altres. Fonamentalment, i per no generar un trencament molt fort amb les seves famílies, els infants són a la casa de dilluns a divendres, tot i que amb cada família es fa la planificació d’acord amb les seves necessitats, incloent el treball al domicili familiar.

“Jo ho veia tot negre, ho hem passat molt malament. No podia més, estava bloquejada” recorda la Saida. La seva filla, la Salma, i ella, no es portaven gens bé, tenien una relació molt difícil: el vincle i la confiança entre mare i filla s'havia trencat. Va ser llavors quan Serveis Socials van oferir a les dones la possibilitat que la Salma acudís a una casa d'infants. Les dues van estar-hi d'acord —les famílies que accedeixen a aquest servei ho fan de forma voluntària, no obligatòria —tot i que al començament la mare tenia recels en el projecte. Encara que la tutela dels infants atesos en aquest servei segueix sent dels seus progenitors, la guarda passa a l'administració —a banda que en aquest tipus de servei també s'atén a infants tutelats que venen principalment de CRAE, i que, abans de tornar amb les seves famílies, passen per la casa d'infants per preparar el retorn a casa seva—.

La Salma fa un any i mig que va entrar-hi a la casa d'infants Alexandre Galí, i ara, està a punt d'acabar l'estada a la llar. “Estic contenta d'haver vingut aquí, però ara ja tinc ganes de tornar a casa”, diu l'adolescent, de poques paraules. Aquestes ganes de tornar a casa, ens explica l'Amanda Martínez, educadora social i directora d'aquesta llar situada en un pis del barri de Sants, a Barcelona, és un indicador d'èxit. Vol dir que s'ha reparat la relació. “Ha costat, però aquí m'han ajudat moltíssim”, reconeix la Saida, la seva mare, agraïda.

Però com es fa per restaurar una relació que ha tocat fons, per tornar a fer-la sana? “Confiança és la paraula màgica. Acompanyem a les mares perquè hi confiïn en els seus fills i filles, en moments tan delicats com l'adolescència, per exemple, i que ells també ho facin amb les seves famílies. És un procés lent, però funciona, s'ha de canviar la manera de la gestió de les relacions i els problemes, per retornar a refer aquest vincle”, explica la directora de la llar. “Confiança, i paciència”, afegeix convençuda.

Tot i això, la directora de la casa reconeix que el camí que fan tots plegats i, en concret, cada família amb el seu infant, està ple de dificultats i moments de crisi. “Posem a l'abast diferents maneres i idees perquè les famílies agafin allò que veuen que els hi anirà bé, però sense forçar. És un camí de descobriment, lent, on hi ha moments de crisi i difícils... Una de les coses que diem el primer dia és que aquí veniu a passar-ho malament”, diu l'Amanda, mirant directament la Saida i la Salma. “Has de desaprendre per poder tornar a aprendre. Al principi és dur, però després veiem que el resultat és molt més potent”, considera l'educadora.

Fer de la casa una gran família

Un dels objectius de la Casa d'Infants és que aquesta llar “sigui una gran família”, afirma Martínez. Per aquest  motiu al pis es troben infants amb diferents edats. “Això genera dinàmiques molt maques, i també les famílies es coneixen, parlen, comparteixen molts moments... És un procés del qual tothom forma part”, apunta.

La casa, de fet, és com una casa qualsevol: hi ha un ampli menjador amb una gran taula; una sala d'estar amb sofàs, tele i prestatgeries amb llibres i jocs; una bona cuina, que, ens admeten, és el cor de la casa perquè és on tothom es troba per compartir; i un llarg passadís on es distribueixen les habitacions, que poden ser individuals o compartides. Moltes estan desendreçades, com a qualsevol llar. Pengen fotos de les parets, hi ha calendaris i programacions, i, en una petita habitació, es troba l'únic racó que denota que aquest és un servei especial, amb un parell de taules amb ordinadors on els professionals fan la feina més administrativa.

Aquest objectiu de fer d’aquesta casa una gran família, el van complir amb escreix la Manoli i el Fèlix, mare i fill. Ells també van viure de forma intensa la seva experiència en aquesta casa d'infants durant 18 mesos. Ara el Fèlix té 19, i ja fa dos anys que va deixar el pis, però defensa amb determinació i orgull que aquesta “també és casa seva”, i els professionals que hi treballen, “la seva altra família”.

Quan van arribar a la llar, la relació entre pares i fill patia un desgast molt fort. No sabien gestionar els conflictes, el to pujava ràpidament i se'ls escapava de les mans. Per això, la intervenció a la casa d'infants s'adreça a grans i petits. “La potencialitat de treballar amb les famílies no la trobes en altres recursos, per això és tan enriquidor, és un gran impacte treballar amb la família i els infants”, diu el Fèlix, convençut.

“Si jo faig un bon procés i em recupero, i la meva família no ho fa, quan torni amb ells la situació no haurà canviat”, raona. A banda de totes les eines per reconduir les relacions entre ells, l'equip de la casa també ajuda a la família en molts altres aspectes. “Aquí hem fet el currículum del meu pare, han ajudat a fer els deures a la meva germana, han explicat a la mare com buscar ajudes econòmiques...”, detalla el noi. Aquest és un dels punts forts del projecte: es recolza la família en tots els àmbits que necessita, perquè si un trontolla, trontolla tot.

“El fonamental és la implicació de tots els membres de la família, perquè hi hagi èxit” diu el Fèlix, un dels infants que han viscut a la casa

La Manoli, la seva mare, ho corrobora: “Al principi vaig pensar que no funcionaria, però a poc a poc vaig veure que sí, que començava a funcionar. Totes les eines que hem après aquí les traslladem a casa, sabem resoldre les nostres diferències, sabem escoltar-nos, fer pactes i arribar a negociacions i no posar-nos com fèiem abans. Hem reconduït una relació que estava totalment trencada, perquè havíem arribat a agredir-nos entre els dos”, recorda la dona. “Aquí també m'han ajudat a buscar feina, a sentir-me bé quan tot estava malament... Tota la vida estaré agraïda al que hem après aquí”, afegeix, emocionada.

El Fèlix, que gaudeix explicant com funciona la casa i com va fer un procés exitós, dona la clau perquè tot tiri endavant: “El fonamental és la implicació de tots els membres de la família, perquè hi hagi èxit. Això és el que marca la diferència”.

Carmen Castrejón, directora tècnica de FASI, assevera afirmativament amb el cap, mentre escolta al jove. “L'experiència ens diu que quan uns fills o uns pares s'han de separar, sempre que no hi hagi una situació de maltractament greu on la vida dels infants corri perill, és una experiència que provoca molts danys, tant en els adults com els infants, i costa molt reparar. En la mesura del possible, intentem preservar aquesta unitat perquè els pares i les mares puguin fer de pares i mares, i que entre tots puguin aconseguir el seu objectiu”, assegura.

Castrejón explica que, després de deu anys, poden fer una valoració molt positiva d'aquest servei: el 86,6% dels infants i les famílies ateses compleixen els seus objectius. “Si es fa un bon acompanyament i es fa de manera adequada i intensiva, en un any o any i mig les famílies poden viure d'una forma més autònoma. Constatem que aquest mètode serveix, i creiem que s'ha de desplegar i desenvolupar perquè arribi a més persones, perquè a la llarga, també pot estalviar molt al sistema”, defensa la directora tècnica de FASI.