N’has fet 18, i ara què?

Mar Barberà Heras  @mbarberaheras 

Amb el suport de  

Fer-ne 18 implica moltes coses. L'emoció i la incertesa s'imposen a parts iguals davant del canvi que suposa un futur adult immediat. En aquest camí cap a l'adultesa, el jove ha d'aclarir molts dubtes i omplir expectatives i anhels. “Ets a un centre, fas 18 anys i no saps què passarà a partir d'ara”, explica la Rosa. A l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat (ASJTET) treballen per fer minvar aquest neguit.

Actualment l'ASJTET, que depèn de la Direcció General d'Atenció a la Infància, atén 2.896 joves, 2.035 nois i 861 noies, el 43,7% dels quals té 18 anys. No obstant això, és un servei que s'ofereix fins que tenen 21 anys i, a vegades, poden arribar fins als 24, en funció de cada cas. 

Aquest recurs cerca, a través dels seus professionals, la solució per cobrir les necessitats de cada jove, valorant a quins programes es poden adscriure o si necessiten un altre tipus addicional de suport.

Una d’aquestes noies és la Rosa que, quan encara era al CRAE, va entrar a l'àrea d'habitatge de l'ASJTET i va sol·licitar una plaça a l’Espai Cabestany, un lloc que alberga pisos per joves estudiants.

La Rosa tenia molt clar que volia estudiar, per aquest motiu, els treballadors la van orientar a l’Espai Cabestany, ja que un dels requisits bàsics d'aquest equipament és que els joves que hi viuen estiguin estudiant. “Jo ho volia molt, de venir aquí. Vaig intentar fer les coses bé per poder aconseguir-ho”. Ara està fent segon de matemàtiques. “És una carrera difícil però m'agrada molt”, assegura. Ella va arribar en aquest pis el 15 de juny del 2018, després de fer la selectivitat.

“S'acompanya el jove fins que adquireix la capacitat de desenvolupar la seva vida quotidiana”, diu la coordinadora del centre

El seguiment que reben els joves en aquest equipament és personalitzat, es fa durant un període de temps determinat i està basat en un compromís per part del jove que queda plasmat en l'anomenat programa de treball, un full de ruta que marca el camí del jove cap a l'autonomia personal. “S'acompanya la persona jove fins que adquireix la capacitat que li permetrà desenvolupar la seva vida quotidiana sense la intervenció dels serveis especialitzats”, assegura Mònica Rocafort, educadora i coordinadora de l'Espai Cabestany- Pont Jove.

En total, a l’Espai Cabestany hi viuen 13 nois i noies. Hi ha dos pisos amb capacitat per a dues persones, dos pisos on viuen tres persones i tres pisos individuals. Les històries entre els veïns, però, tenen lloc, principalment, a la bugaderia i al despatx dels educadors.

La porta del despatx sempre està oberta. “Ells entren i surten, però saben que aquí sempre hi ha algú per xerrar, tenen companyia i cobertura. Ho necessiten i ho busquen: la nit és el moment en què ens trobem, es creen vincles i es treballen aspectes educacionals”, explica Rocafort.

Tot i que pertanyen a l'Àrea de Suport al Jove Tutelat i Extutelat, aquests pisos són gestionats per la Fundació Servei Solidari. En aquests moments, al Centre Cabestany hi viuen sis universitaris, i els altres set fan un cicle formatiu de grau superior. Es respira un ambient d'estudi important. “Tots tenen clar que el seu projecte formatiu és important”, assenyala Rocafort. L'equip tècnic està format per cinc persones que asseguren presència educativa 24 hores al dia.

Com serà estar sol?

“Tinc les meves coses, el meu espai, tot i que hi ha l'educador però tu fas la teva. I, alhora, no estàs sol”, explica, amb entusiasme, la Rosa. L'objectiu, segons la coordinadora, és donar-los el màxim d'eines possibles perquè siguin autònoms i puguin viure de manera independent. “Els ajudem a aprendre com gestionar-se sols: no fem activitats de cap de setmana, ni sortides, etc. perquè s'ha d'anar assajant com serà estar sol: un dia no hi serem els educadors. Els hem d'acostumar per poder anar treballant el que els hi pugui generar aquesta sensació de fer les coses per si sols”, etziba Rocafort, contundent.

Aquesta idea de soledat és la que, precisament, atrau més l'Ivan, un dels veïns de Cabestany. “He passat d'un centre amb moltes persones a l'habitació, amb situacions de contencions, etc. Aquí estic més tranquil. Aquest ambient és molt millor, m'agrada estar sol”.

Els joves extutelats, malgrat haver patit alguna situació de desemparament, presenten unes característiques força normalitzades

L'Ivan té 19 anys i va arribar al Centre Cabestany al setembre, apunt per començar el curs. Va tenir sort, assegura, perquè va quedar una plaça lliure al centre, d'un estudiant que va marxar d'Erasmus i va poder entrar ell. Va fer selectivitat dos cops perquè volia pujar nota, i ho va aconseguir. Ara està estudiant primer d'enginyeria civil “tot i que m'agradaria canviar de carrera”. Malgrat els dubtes que acompanyen l'edat, l'Ivan assegura que està “vivint una etapa dolça”.

Ara està mirant si pot fer el canvi d'expedient i pot anar a la Universitat Politècnica de Catalunya, a estudiar matemàtiques. “A veure si puc fer el doble grau de mates i enginyeria civil”, assegura, amb una claredat, que fa reflexionar.

El darrer estudi de l'ASJTET ha posat de manifest quin és el perfil dels joves tutelats i extutelats: són nois i noies que, malgrat haver patit una situació de desemparament en algun moment de la vida, presenten unes característiques força normalitzades: estan estudiant i tenen previst estudiar l'any vinent,  tenen habilitats socials i, majoritàriament, tenen habilitats de convivència i accepten les normes.

Construint un futur

“Aquí gestiono tot el que està en aquests metres quadrats. Faig el menjar i menjo quan vull, estudio quan ho considero, etc. tot això compleix el meu ideari. Puc fer el que sempre he volgut. Soc independent. He de complir a la universitat però no tinc cap mena d'horaris”, explica l'Ivan.

Dins el centre es fan poques iniciatives conjuntes tret de les tutories grupals amb educadors. “En aquestes sessions aprofitem per parlar i explicar com ens va, petar la xerrada, etc.”, admet l'Ivan. El fet que no existeixin espais comuns a Cabestany, segons Rocafort, està pensada, precisament, per reforçar aquesta idea d'independència que volen fomentar entre els joves. “La convivència amb la resta dels companys és bona. Tot i que tampoc els conec gaire, són persones amb perfils similars, que estan passant per una situació semblant a la meva, així que ens entenem”, assenyala l’Ivan, que es defineix com un noi tranquil. Així i tot, reconeix que no pot parar ni baixar el ritme a la universitat.

Cada jove té el seu respectiu pla de treball, amb uns objectius a seguir, que han dissenyat conjuntament amb els educadors

La Rosa, en canvi, confessa més anades i vingudes i sopars entre veïns. “A vegades ve l'Elvira a sopar i quan ella cuina menjar típic de Gambia també ens en porta”. La Rosa comparteix pis amb dues estudiants més. Admet que la neteja no és el seu punt fort però ens rep amb una casa neta i polida i un somriure d'orella a orella. La seva vitalitat atrapa.

Tant la Rosa com l'Ivan tenen el seu respectiu pla de treball, amb uns objectius a seguir, que han dissenyat conjuntament amb els educadors. En funció dels resultats d'aquest pla, explica Rocafort, es determina si el jove es queda al pis o no. Les tutories es fan, precisament, per revisar el pla de treball. Un pla que contempla diversos aspectes, centrats en la formació i en l'habitatge i socioculturals, de salut, etc. Ho contempla tot.

“Soc diabètic i, en aquest cas, també se m'exigeix que tingui un control sobre la meva salut. En realitat, em demanen el que ja hauria de fer jo per mi mateix com a persona adulta, tampoc són premisses exagerades”, explica l’Ivan.

“Em quedaré aquí fins que no la lii”, comenta, rient, l'Ivan. Rocafort se'l mira amb complicitat i assegura que, normalment, els joves saben quan estan preparats per marxar. Amb tot, reconeix que a vegades “els han d'espavilar” a acabar d'emprendre el vol. Aquest moment tanca una etapa més d'acompanyament. Un passaport directe, ara sí, a la vida independent.

L’atenció integral de l’ASJTET

Amb l'objectiu d'oferir una transició global cap a la vida adulta d'aquests joves, l'ASJTET impulsa cinc programes. El programa d'acompanyament jurídic que orienta, assessora i gestiona qualsevol tema relacionat amb qüestions jurídiques que els joves o els professionals que treballen amb ells plantegin.

El programa d'habitatge ofereix habitatge temporal al jovent, com a mitjà i suport al seu creixement i inclusió social amb total independència, mitjançant els Serveis socials especialitzats. També hi ha el programa d'inserció sociolaboral, que té com a principal finalitat afavorir que el jove defineixi i executi el seu projecte professional, emmarcat dintre del seu projecte vital i de futur.

Paral·lelament, el programa de suport econòmic proporciona al jovent major d'edat extutelat, ingressos econòmics que els permetin desenvolupar el seu projecte d'emancipació de manera progressiva. Ofereix, doncs, la possibilitat que aquests joves puguin accedir durant més temps a la formació superior o professional sense la pressió d'haver d'accedir a un lloc de treball a temps complet i poder millorar el seu estatus formatiu i personal.

La quantitat a percebre és l'Indicador de Renda Suficiència de Catalunya, és a dir, 663,98 euros, i permet al jove obrir el camí vers la seva emancipació i aconseguir amb més rapidesa aquest objectiu. Fins l'any 2014, aquesta prestació anava dirigida només a joves amb un temps de tutela superior als 3 anys. Posteriorment, la Llei 3/2015, de l'11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, va allargar el període de 3 a 6 mesos la prestació per aquests joves i el mes de maig es va començar a fer efectiva. El programa que dóna cobertura a més joves és el de la prestació econòmica de tres anys de durada, -dels 18 als 21-, amb un 90% dels casos. A més, cada jove pot estar en més d’un programa simultàniament.