Tots a una contra el coronavirus

Centenars de grups de suport i cures s'organitzen arreu del territori per acompanyar les persones en situació més vulnerable durant el confinament

Un jove enfila el carrer de l’Argentera fins a un solar que els veïns han batejat com a plaça d’Uri Caballero, al barri de Vallcarca de Barcelona. Són prop de les cinc de la tarda del divendres 13 de març i ja hi ha prop d’un centenar de veïnes, formant un cercle i amb un metre de distància entre elles. S’organitzen, com moltes altres xarxes de suport, per acompanyar-se durant el confinament que, de moment durant 15 dies, buidarà ciutats i pobles durant la major part del dia.

Tota ajuda és poca. S’han creat grups de Telegram, s’han penjat centenars de notes informatives a les porteries dels edificis, de veí a veí, s’ofereixen vídeoconsultes i s’organitzen grups de joves voluntaris per ajudar la gent gran com calgui. Fent una cerca ràpida a xarxes socials trobem prop d’una cinquenta de grups: les xarxes de suport dels barris barcelonins de Gràcia, de Vallcarca, de Sants, del Raval, de l’Eixample Esquerra, de Verdum, de la Trinitat, de Sagrada Família o de Poblenou o de municipis com Reus, Navàs, Sant Boi de Llobregat o Masnou.

També les associacions de veïns agrupades a la CONFAVC han decidit reorganitzar les seves tasques per ajudar el veïnat tant com poden. La federació ha fet circular una crida perquè “totes les associacions veïnals es posin a disposició dels municipis”. “Instem a les associacions que es posin en contacte amb la resta d’entitats del territori per tal de col·laborar en un pla social de xoc”, demanen, i fan una crida a activar “les xarxes de suport mutu que ja s’estan mobilitzant”. “Cal dipositar la confiança en la comunitat”, reblen a la federació.

“En els moments difícils només podem comptar amb la força de la solidaritat i el suport mutu entre veïnes”

“Tenim moltíssimes ganes d'implicar-nos. La gent se sent menys sola i afronta amb més força una situació tan incerta”, ens explica un dels joves que fa créixer aquestes xarxes veïnals des de Vallcarca. L’objectiu, ens comenta, és ajudar els col·lectius més vulnerables. Per això, moltes d’aquestes xarxes de suport comencen a organitzar-se en comissions. N’hi ha per difondre les accions que emprenen, per tenir cura dels infants o per aconsellar en cas de problemes amb l’habitatge o, fins i tot, per donar suport legal si fos necessari. Els grups busquen la manera més eficaç de confegir una base sòlida i sostenir la comunitat durant dues, tres o quatre setmanes.

Totes les persones implicades coincideixen que els comitès d’on va sorgir la iniciativa van ser els de Vallcarca, Gràcia, Sants i Sant Boi de Llobregat. Tant és així que el logotip que s’ha estès entre la resta de xarxes de suport, un globus terraqüi envoltat d’un cercle amb punts de connexió, el va dissenyar un company de l’Assemblea Llibertària de Vallcarca. “La idea sorgeix simultàniament de diverses veïnes, però es connecta amb l’experiència organitzativa del barri. Especialment des de l’1-O, hem adquirit un cert costum d’aplegar-nos col·lectivament cada vegada que ens trobem davant d’algun gran esdeveniment polític o social, siguin vagues generals o aquesta crisi”, ens segueix explicant el jove, que expressa les impressions de la resta de membres de l’organització.

Una organització espontània, però amb tradició

A les xarxes de suport, efectivament, s’hi apleguen des d’assemblees de barris, fins a associacions de veïns, col·lectius llibertaris, sindicats combatius, espais comunitaris o ateneus de joves. “L’experiència més recent dels CDR ens ha fet més fàcil arribar a la gent. Totes tenim clar que en els moments difícils només podem comptar amb la força de la solidaritat i el suport mutu entre veïnes”, apunta el mateix jove recollint el sentir general de la seva xarxa de suport. 

D’aquesta manera, s’organitzen grups per fer compres d’aliments i medicaments per a les persones vulnerables, s’estableixen mecanismes per mantenir connectades les persones amb diversitat funcional, es donen consells per tenir la canalla distreta, es fan trucades per gestionar visites mèdiques urgents o es mobilitzen cotxes per acompanyar emergències d’últim moment.

Persones voluntàries a Altafulla fan trucades a gent gran durant el confinament | Ajuntament d’Altafulla

Quan l’organització veïnal no sorgeix de forma espontània, però, el Govern ha demanat als municipis que ho propiciïn des de les institucions. Així ho han fet al municipi d’Altafulla (Tarragonès), i la iniciativa ja supera les expectatives de l’alcalde, que es mostra satisfet. Al municipi han decidit fer trucades sistemàtiques a persones més grans de 60 anys. En total, calculen que hauran de fer unes 1.400 trucades. “Van començar a sortir grups de veïns que s’autoorganitzaven i, com que a Altafulla no en va sorgir cap, tot i que hi havia gent que s’havia ofert per fer voluntariat, vam decidir prendre la iniciativa”, explica l’alcalde, Jordi Molinera.

“Molta gent gran que ens demana que els continuem trucant, perquè estan sols o perquè volen companyia”

Van fer una crida de persones voluntàries i van aplegar una setantena, sobretot gent jove. “Tot i que tenim alguna persona gran amb moltes ganes d’ajudar”, ens reconeix Molinera. Al municipi van decidir aprofitar el programa Bon dia, de trucades a domicili que funciona de fa anys i utilitzar la base de dades de persones que s’hi han apuntat per poder fer un seguiment exhaustiu aquests dies de confinament complicat. “Vam pensar que aquestes 1.400 persones vulnerables potser necessitarien ajuda”, conclou l’alcalde. 

“Deu voluntàries es van quedar a l’ajuntament, després de la formació que els vam fer. A la gent gran els preguntem si viuen sols, si necessiten ajuda i si tenen alguna urgència”, segueix Molinera. Així, tot i que els va semblar molt agosarat al principi, van aconseguir trucar unes 670 persones de les quals tenien el telèfon. A partir d’aquest dimarts, l’objectiu de les persones voluntàries és aconseguir el contacte de les altres 600 persones de les quals no tenen encara el contacte.

“No ens hem trobat amb cap cosa extremadament greu. Gent que necessita que els comprem medicaments, alguna persona a la qual encara li mantenen la cirurgia i ens demana que l’acompanyem a l’hospital, a Tarragona, i, sobretot, molta gent gran que ens demana que els continuem trucant, perquè estan sols o perquè volen companyia”, detalla l’alcalde. Es tracta, al capdavall, de teixir la comunitat perquè, tots a una, puguem combatre el coronavirus. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article