Educació en línia: estem preparats?

Aida Corón  @AidaCoron 

Més d’1,3 milions d’estudiants de Catalunya reprendran les classes després de les vacances de Setmana Santa d’una manera inusual: en línia. El confinament a causa de la covid-19 ha obligat el sistema educatiu a posar en pràctica els projectes que s’han anat desenvolupant en els últims anys com a repte per digitalitzar les aules. Segons un estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia, el 94% de les llars catalanes disposen d’accés a internet, però té també un ordinador el 85%. Una situació que posa en primera línia la bretxa digital i genera dubtes sobre si estem preparats per a un tercer trimestre telemàtic.

Per tal de garantir la igualtat entre infants i adolescents, el Departament d’Educació i ajuntaments ja estan oferint tauletes als alumnes que en necessiten per fer el seguiment del curs i pal·liar la manca de dispositius. Però què passa amb les famílies catalanes que no tenen connexió a internet? “Per molt que tinguin ordinadors o tauletes, no podran seguir les activitats”, lamenta el portaveu del sindicat USTEC, Ramon Font, i qüestiona que el desplegament d’emergència de la xarxa de fibra que ha impulsat la Generalitat a les zones sense cobertura sigui suficient. Una crítica que el conseller Joan Bargalló, en una entrevista a la Cadena Ser, ha respost assegurant que es distribuiran 25.000 paquets de dades que creu que seran “un número suficient”.

“L’educació telemàtica no pot substituir l’escola, on tots els nens són tractats com iguals”

A aquesta mancança tècnica, la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnat de Catalunya (FaPaC) hi afegeix una segona: compatibilitzar horaris. La seva presidenta, Belén Tascón, recorda que ja s’està fent “un ús intensiu dels recursos amb el teletreball” i que les famílies amb dos o més fills “hauran d’establir horaris per a tothom”. I és que, subratlla, l’educació telemàtica “no pot substituir l’escola, que és un entorn on, malgrat que hi hagi diferències d’ideologia, recursos o origen, tots els nens són tractats com iguals i tenen les mateixes possibilitats”.

Sense una política pedagògica unitària

Els últims dies s’ha compartit a les xarxes socials tota mena de propostes per entretenir els menuts. Els mestres han de fer la mateixa feina, però convertint-ho en una activitat educativa. “Hem d’evitar reproduir l’horari escolar davant d’una pantalla i pensar en exercicis alternatius allunyats dels clàssics deures amb els llibres”, explica el professor dels estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC Guillermo Bautista, i recorda que cada docent ha de tenir en compte les habilitats i competències dels seus alumnes per executar les tasques.

“Molts centres han inclòs tauletes i pissarres digitals sense reflexionar sobre com canviar la manera d’ensenyar”

En aquesta línia, rebutja que les diferències entre els recursos de l’escola pública i privada facin més gran la bretxa digital, tot i que admet que l’estratègia pedagògica marcarà la clau: “Molts centres utilitzen llibres com s’ha fet sempre i ara han inclòs tauletes i pissarres digitals sense reflexionar sobre com canviar la seva manera d’ensenyar. La integració tecnològica no ha estat del tot correcta”. Una valoració que comparteix la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, Sílvia Luque, que afirma que els centres amb un ús més habitual de la tecnologia van una passa per davant: “Algunes escoles i instituts han avançat molt més amb les propostes educatives en línia i en les tutoritzacions per ajudar els alumnes perquè està en el seu dia a dia pedagògic”. Per això reclama tenir cura amb la tipologia d’activitats que es posen com a deures, recomana que tinguin com a principal objectiu “consolidar continguts i no avançar-ne per ser el màxim de responsable amb els recursos i competències disponibles” per part de docents i estudiants.

Tot i que “no saber baixar un arxiu, editar-lo i guardar-lo” és un problema real, segons la FaPaC, la seva presidenta hi suma que les llars més desfavorides “no tenen ningú al costat per ajudar-los”. Una atenció personalitzada i adaptada per part dels docents seria una solució, tal com reconeix el portaveu de l’USTEC, qui assegura que no estan preparats: “Les dificultats per connectar-se, tenir un ordinador per a ells i estar per tots els alumnes tant com necessiten, no és possible en tots els casos”.

Un trimestre sense notes, però profitós?

Una de les peticions que han fet mestres i famílies per frenar l’impacte de la bretxa digital en l’educació és que el tercer trimestre no tingui notes. Aquest 13 d’abril, el Departament d’Educació enviarà noves directrius als centres per fer l’avaluació dels últims mesos del curs, però ha reconegut que “caldrà revisar els criteris i adaptar-los a les limitacions formatives i personals de cada alumne” i en cap cas ha rebutjat un “aprovat general”. Per aquest motiu el conseller ha demanat que "tot el que es faci ha de ser per sumar però en cap cas ha de restar".

La mesura, que USTEC i FaPaC encara veuen insuficient, serveix per donar una solució ràpida al problema. No obstant això, Luque insisteix a dir que cal reflexió: “Tota ajuda de la Generalitat és necessària, però no és suficient si no va de la mà d’una capacitació per treure profit de les activitats que es facin aquest trimestre”. Per a la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, cal analitzar quin és el context social, l’accés a la xarxa, l’ús i les competències per poder definir un programa educatiu d’aquí al juny que sigui pedagògic; i incloure com a variable “un context que té impactes emocionals diferenciats a cada llar”.

Davant el context, la presidenta de la Fundació Ferrer i Guàrdia proposa plantejar “un període estiuenc amb visió educativa”. “No fer res no és la millor mesura. Està bé no posar notes, però hem de pensar a reduir les desigualtats que hi pugui haver i planificar un estiu on el lleure complementi el curs escolar”, detalla.

Pensar en l’endemà

La crisi sanitària ha obligat els mestres, professors, estudiants i entitats del sector educatiu a viure de cop un futur que havia de ser llunyà. Ningú està preparat per a una docència telemàtica i això, afirma la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, és la conseqüència de “no haver tingut una política única”. “Hi ha molta diversitat sobre com s’incorporen les TIC a les aules i com s’utilitzen”, explica, “fins ara tot ha depès del claustre i dels seus coneixements, no ha importat pensar per què incorporar un dispositiu i amb quin objectiu, ni s’ha posat prou èmfasi en la formació del professorat”.

“Tot ha depès del claustre i dels seus coneixements, no s’ha pensat per què incorporar un dispositiu ni en formar el professorat”

Com a expert en pedagogia i creació d’entorns TIC a l’aula, el professor de la UOC Guillermo Bautista també apel·la a la necessitat de repensar de cara al pròxim curs quines conseqüències està tenint el confinament. “Hem d’analitzar què s’està fent, quins resultats tindrem quan acabi el curs i com ho hem d’enfocar”, detalla. Però ell rebutja situar al centre del debat el fet d’acabar o no el temari, sinó a dissenyar noves eines: “Hem d’anar més enllà i veure que podem educar en el lleure. Mentre les nenes i els nens no siguin en horari escolar, també poden aprendre. Sigui amb un paper i un boli o amb una tauleta, però aprendre; i això vol dir dissenyar exercicis que potser no veuríem com els clàssics deures i que ells no poden entendre com a tal”.

Per tant, ambdós recomanen que la situació no quedi com una anècdota i que sigui el punt d’inflexió per obrir els ulls, analitzar què genera bretxa digital i com combatre-la, i establir una estratègia pedagògica capaç de reflexionar sobre a inclusió tecnològica i de manera igualitària a l’aula.