Els CET deixen enrere la pandèmia

Redacció

Amb el suport de  

Incertesa, por i molta preocupació, però també esperança per un futur que, per força, haurà de ser diferent de com el preveiem. Així és com resumeixen al sector de la discapacitat, sobretot als centres residencials i els centres especials de treball (CET), com han viscut l’estat d’alarma decretat per la Covid-19. Si la pandèmia ha suposat un daltabaix de proporcions històriques, per a les persones amb discapacitat, en ple confinament, ho ha estat possiblement més. Per tal de donar seguretat a un sector que ja arrossegava d’abans mancances i demandes, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha desbloquejat tres línies de subvencions, amb un pressupost de 74,6 milions d’euros, perquè les entitats acarin la desescalada amb totes les polítiques actives d’ocupació i inserció a ple rendiment.

“A diferència de la crisi del 2008, les decisions que prenem no són retallar el finançament de les polítiques destinades a aquest col·lectiu, sinó mantenir-les, facilitar al màxim la inclusió social d’aquestes persones i col·laborar amb el sector”, ha asseverat el conseller Chakir el Homrani. De fet, la part més important d’aquest pressupost per a ajudes a les entitats de la discapacitat, 65,3 milions d’euros, està destinada als CET i se’n beneficiaran unes 10.000 persones treballadores amb discapacitat i 1.100 professionals de suport. En total, totes les línies de subvenció han de repercutir en aproximadament 12.300 persones amb discapacitat i més de 1.200 tècnics i monitors.

Es tracta, segons el conseller, d’una “segona fase del desconfinament de les polítiques actives d’ocupació” que busca pal·liar una situació d’urgència, després del pla de xoc de l’ocupació que va anunciar el Govern a mitjans de maig, i que està dotat amb gairebé 60 milions d’euros i dirigit, sobretot, a ens locals i a persones treballadores, autònoms, microempreses i cooperatives. Així, segons Chakir el Homrani, “l’activació d’urgència d’aquestes tres línies de subvencions són la resposta a un col·lectiu molt vulnerable que necessita el suport de l’administració, i també als CET, molts d’ells gestionats des de l’economia social i que fan una tasca molt important per protegir els drets de les persones amb discapacitat”. 

La part més important de les ajudes del Departament és per als CET i beneficiarà uns 10.000 treballadors

És el cas de la Fundació El Maresme, on poden dir que acompanyen la persona amb discapacitat des que va a l’escola fins que troba una feina, i més enllà. Atenen més de 2.200 persones, des de l’Escola Arboç fins a les llars residència, passant pel CEO del Maresme. Quan es va decretar l’estat d’alarma, tal com reconeix el director gerent de la fundació, Albert Vidal, estaven “desorientats”. “Ho vivíem amb molta incertesa, fins i tot amb por, sobretot pels serveis residencials, perquè no volíem que ens entrés el virus dins”, admet. 

De seguida, però, es van organitzar, no sense molts maldecaps. “Vam dotar-nos de les tecnologies que ens mancaven per seguir atenent i afrontant aquesta realitat”, ens explica Vidal per videoconferència des del seu despatx de la fundació, on hi ha retornat per primer cop després del confinament. La prioritat, assegura, va ser fer-se amb tots els elements de protecció, des de mascaretes fins als valuosos equips de protecció, els EPI. “Vam moure cel i terra i vam contactar amb totes les administracions…”, diu Vidal. D’un dia per l’altre, el patronat de la fundació va haver de prendre totes les decisions a distància, on acordaven què fer amb les quotes a les famílies i com gestionar els increments de les despeses per aconseguir tot el material necessari per protegir els treballadores i les persones que atenen.

També ens adverteix el director gerent que les conseqüències econòmiques per a la fundació encara són impredictibles. Tot el vessant assistencial de la fundació, és a dir, les escoles i els centres residencials, s’han vist afectats “d’una manera assumible”. Però no poden dir el mateix del vessant d’ocupació i integració laboral. “Estem patint-ho i ho patirem. Estem preocupats, perquè hem perdut molts clients”, es lamenta el director gerent, que comparteix l’opinió amb la Carme Martí, responsable de l’agrupació laboral del CET de la fundació, el CEO del Maresme, i que ens atén des de l’altra pantalla compartida. 

Un ERTO inevitable que es reverteix a poc a poc

L’entitat ha fet mans i mànigues perquè l’estat d’alarma afectés el menys possible les persones amb discapacitat que hi treballen i, malgrat tot, no han pogut evitar l’ERTO. El primer que van fer, segons Martí, va ser posar-se en contacte amb tots els clients, tant públics com privats, per saber quins mantindrien l’activitat. Un cop van tenir clara la informació, i degut a la davallada de clients, van haver de presentar l’ERTO. Tanmateix, ho van fer sense afectar cap dels treballadors amb discapacitat intel·lectual. De les 290 persones que treballen al CET, 85 són treballadors de suport. Només 40 d’aquests treballadors es van haver d’acollir a l’expedient de regulació, que era parcial, per una part del sou només. Per arribar al 100% del salari, l’empresa es va comprometre a complementar l’ajuda que arribés de l’Estat. 

Dels 204 CET que hi ha a Catalunya, 94 han hagut de presentar un ERTO. En total, afecten 5.453 persones

El CET de la Fundació El Maresme, com molts altres arreu del territori, té diverses línies de negoci. Ofereixen serveis de jardineria a 11 municipis i a grans empreses o comunitats de veïns. També s’encarreguen de serveis de neteja en administracions locals, com escoles o ajuntaments, i comunitats de veïns; i fan la recollida selectiva porta a porta de la ciutat de Mataró, que treballa amb el comerç local. Alhora, tenen tallers de manipulats per a altres empreses i una finca d’apicultura que treballa amb escoles fent tallers de fabricació de mel. A més, darrerament havien obert dues línies noves, una de lloguer de vaixelles reciclables per a festes majors i una altra per produir material escolar, com agendes i carpetes. 

Evidentment, on han notat “la davallada” és en els tallers de manipulats; en la finca d’apicultura, que ha vist cancel·lats més de 40 grups escolars; i en les dues noves línies de negoci. “Com hem de servir vaixelles a festes majors, si no es poden fer actes multitudinaris? I amb les escoles no ens hi hem pogut posar en contacte, perquè han estat tancades i no estan per pensar en el curs vinent…”, argumenta la responsable. 

La situació de la Fundació El Maresme no és excepcional. La conselleria ha informat aquestes darreres setmanes que dels 204 CET que hi ha a Catalunya, 94 han hagut de presentar un ERTO. En total, tots aquests expedients afecten 5.453 persones treballadores. “Esperem que amb aquestes subvencions els CET retornin a la normalitat amb el desconfinament, amb més musculatura econòmica i mantenint els llocs de treball”, ha reblat el conseller. Així ho esperen també a l’entitat del Maresme que, a poc a poc, va retornant a la nova normalitat. A mida que passaven els dies i s’avançava en les fases del desconfinament, s’han pogut anar incorporant els treballadors que es van haver d’acollir a l’ERTO. També l’activitat als tallers ha anat augmentat a poc a poc.

“Esperem que amb les ajudes els CET retornin a la normalitat amb més musculatura econòmica”, rebla el conseller

D’aquesta manera, doncs, la conselleria ha activat dues convocatòries que s’havien suspès per la situació d’emergència, i que tenen un pressupost de 65,3 milions d’euros. D’una banda, les subvencions destinades al foment de la integració laboral de persones amb discapacitat igual o superior al 33% contractades als CET el 2020. Amb aquesta línia, el Departament subvenciona el 50% del salari mínim interprofessional dels treballadors amb especials dificultats. Té un pressupost de 54,3 milions d’euros i beneficia fins a 10.000 treballadores i treballadors amb discapacitat. D’altra banda, també s’han desbloquejat les subvencions a les unitats de suport a l'activitat professional (USAP), equips de professionals que acompanyen les persones amb discapacitat en el seu procés d’integració laboral. 

A banda de l’aixecament de la suspensió, la resolució preveu també l’adaptació de les actuacions per adaptar-les al context sociolaboral que ha generat la Covid-19. Aquesta línia està dotada amb 11 milions d’euros i beneficia més de 1.100 tècnics i monitors de suport als treballadors amb discapacitat. Alhora, el decret de mesures urgents complementàries en matèria de transparència, ajuts de caràcter social, contractació i mobilitat per fer front a la Covid-19 preveu que es pugui avançar una bestreta de fins al 70% de l’import sol·licitat per mesos vençuts per tal de donar liquiditat als CET i a la contractació del seus treballadors amb discapacitat.

Fer vida laboral en la distància

Més enllà de les conseqüències econòmiques que ha ocasionat la crisi sanitària, les entitats també han hagut d’organitzar-se de manera diferent per mantenir l’activitat i atendre les persones amb discapacitat, que havien d’afrontar una situació que capgirava les rutines que els donen estabilitat. “Vam anar complint tot el que ens deia la normativa”, explica Martí. Així, els primers dies, per exemple, als vehicles de jardineria o residus que empra la Fundació El Maresme només hi podia anar el conductor. Després, sí que s’hi va poder afegir una segona persona. A totes les entrades dels tallers, a més, s’hi controlava la temperatura als treballadors, als vestuaris només s’hi entrava de quatre en quatre, es feien torns per esmorzar, es mantenien les distàncies, hi havia punts de trobada i, evidentment, calia usar guants i mascaretes i gels desinfectants. 

“Hem tingut sort que les persones amb discapacitat intel·lectual són molt fidels a les consignes i les rutines estrictes”

A més, durant un temps molts treballadors van quedar-se a casa, i encara ara els que tenen patologies prèvies tenen agafada la baixa, per ser col·lectiu de risc. “La sort que tenim és que les persones amb discapacitat intel·lectual són molt fidels a les consignes i segueixen unes rutines estrictes: si s’han de netejar cada mitja hora les mans amb el gel, ho recorden sense problema”, se n’orgulleix Martí. De fet, durant tot el confinament, a les persones que han hagut de quedar-se a casa se’ls ha seguit fent un acompanyament a través dels USAP, els equips d’atenció psicològica. “Es tracta de mantenir el vincle. Se’ls explicava quan podrien tornar, es responia als neguits de les famílies”, explica la responsable del CEO del Maresme. 

I l’empresa ordinària, com s’adaptarà?

Ara per ara, però, un cop passat el confinament més estricte, el que genera a les entitats més incertesa és la situació a les empreses ordinàries. Què passarà amb les persones amb discapacitat que treballen en entorns de treball convencional? Per exemple, a la Fundació El Maresme, a banda del CET, també fan acompanyament a unes 120 persones amb discapacitat intel·lectual a l’any que s’incorporen en empreses ordinàries a treballar. A mida que es van coneixent els efectes econòmics que pot tenir la pandèmia, el neguit dels treballadors que els acompanyen és cada vegada més gran. 

“Tenim por que les empreses ordinàries acomiadin a molta gent. El treball és sovint l’única forma de crear xarxa”

“Els equips de suport, els tres tècnics que tenim treballant-hi, i les mateixes persones amb discapacitat estan una mica neguitosos, perquè tenen por que les empreses ordinàries acomiadin a molta gent”, es lamenta Martí, que reclama que l’administració ajudi aquestes empreses a mantenir llocs de treball als col·lectius de més risc. “L’àmbit del treball, per a les persones amb discapacitat, és sovint l’única forma per crear xarxes de socialització i suport. Aquí hi troben el nòvio o la nòvia, s’inscriuen a clubs esportius, queden amb companys de feina…”, argumenta.

És en aquest sentit que el Departament ha convocat una tercera línia de subvencions destinades a la realització dels serveis integrals d'orientació, acompanyament i suport a la inserció laboral de les persones amb discapacitat o trastorns de la salut mental en l’empresa ordinària. El pressupost d’aquesta convocatòria és de 9,3 milions d’euros. Actualment, una seixantena d’entitats amb 140 professionals ofereixen aquests serveis, dels quals es beneficien 2.300 persones amb discapacitat.

Un pla de xoc per repensar el futur

A la Fundació El Maresme agraeixen que s’hagin desbloquejat les ajudes i subvencions al sector de la discapacitat, en un moment tan greu com l’actual, però asseguren que aquestes ajudes ja tenien previst rebre-les en algun moment de l’any. “Agraïm moltíssim que les mantinguin, és clar, però cal dir que són una mica inferiors a les de l’any passat, en part perquè l’Estat no ha aportat un extra que sí que va aportar l’any anterior, i per això també li reclamem a l’administració estatal responsabilitat”, explica Albert Vidal. 

Recorda, a més, que el sector de la discapacitat ja era un sector amb “l’aigua al coll” per l’increment del sou mínim interprofessional, que ara és de 950 euros, i per l’envelliment prematur de les plantilles —encara ara les administracions no han donat una solució adequada perquè aquestes persones es puguin jubilar abans dels 65 anys. “Si ara cauen els clients, l’administració haurà d’aportar un granet de sorra més. Nosaltres creiem que cal un pla de xoc pel sector, que cal una discriminació positiva per al col·lectiu”, reconeix el director gerent. 

“Si cauen els clients, l’administració haurà d’aportar un granet de sorra més. Cal un pla de xoc pel sector”

Aquesta és una demanda que, de fet, fa tot el sector de la discapacitat a través del Dincat, la federació que agrupa més de 300 entitats. A la Fundació El Maresme no els preocupa tant el futur més immediat, sinó què passarà el 2021. “Estem en estat d’angoixa perquè tancarem l’any amb pèrdues… Ens podem permetre certes pèrdues, però ens cal una fotografia clara de l’any vinent. No podem descartar reestructuració d’activitats, de persones, de recursos, de captació de clients...”, admet Vidal.

Com a fundació, també reclamen poder participar de la línia de subvenció per a ens locals i economia social i cooperativa, perquè ara per ara no hi poden optar. Alhora, Vidal remarca la “bona labor” que l’administració ha fet a l’hora de pagar el 100% de les factures als serveis residencials i educatius. “Al principi van dubtar si pagaven només el 85%, però nosaltres hem seguit treballant igual, tot i la distància. Que asseguressin el 100% del pagament de factures ens va donar tranquil·litat”, explica Vidal. 

Al seu torn, Martí recorda que, malgrat que les entitats estiguin fent un esforç per “reinventar-se”, el context “és molt negatiu”. “Moltes empreses passaran dels ERTO als ERO, tancaran algunes, sobretot de serveis, com l’hosteleria o el turisme… i hem de veure com ens afectarà això de retruc”, argumenta. Per això, considera que el sector “necessita més ajudes”. “Seria una llàstima que tota aquesta bona tasca que hem fet per la integració de persones amb discapacitat intel·lectual, un col·lectiu tan vulnerable, estigués en perill”, conclou Martí.