La gran onada de solidaritat que cap pandèmia atura

Silvia Rodríguez Gómez  @socialpuntcat 

Amb el suport de  

A Catalunya, reconèixer l'existència d'un gran cultiu d'entitats, col·lectius i persones que es posen a treballar de forma altruista per allò que més necessita la comunitat no és res de nou. Amb l'arribada de la pitjor crisi sanitària en dècades, aquesta evidència, però, s'ha constatat amb força: l'onada de solidaritat de la ciutadania ha estat desbordant. Tot i que encara és aviat per estimar exactament quantes persones s'han sumat a les nombroses crides per donar un cop de mà als més afectats per la crisi de la Covid-19, algunes dades posen de manifest que la resposta ciutadana ha estat a l'altura de les terribles circumstàncies.

Segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, el tràfic de la pàgina web Connecta't al voluntariat s'ha multiplicat per vuit durant la crisi, amb més de 1.800 noves inscripcions. Hi ha 116 propostes de voluntariat i més de 200 entitats adherides. El portal, que abans de la crisi unia les necessitats de les entitats amb les persones que volien fer voluntariat, s'ha adaptat durant la pandèmia per donar resposta a l'esclat de solidaritat, i ha afegit també crides d'administracions locals que necessitaven suport per arribar als col·lectius més vulnerables, així com les crides específiques de les entitats, que de sobte van necessitar nous perfils de persones per atendre als seus usuaris. 

“Tenia clar que alguna cosa havia de fer”, diu Mercè Sunyer, que ha fet un seguiment telefònic a sis dones grans durant la pandèmia

Pau Llac és una d'aquestes persones que va inscriure's al web Connecta't al voluntariat. Durant un més, a través de l'entitat Hope & Help, en Llac (com vol que l’anomenem), ha estat passejant al Terry, el gos d'una dona gran que no podia sortir de casa per raons de salut. Cada dia, Llac anava a buscar al gos entre les 10 h i les 11 h del matí i aprofitava per treure les escombraries i fer la compra de la dona. El noi, de 24 anys, treballa a Barcelona en una companyia aèria que ha fet un ERTO als seus treballadors. “Ara que tenia temps, volia fer quelcom per ajudar”, sosté el jove, que temps ençà també havia estat vinculat a altres entitats on va realitzar diferents voluntariats. Un mes després va haver de deixar de passejar en Terry per un problema de salut familiar pel qual va haver de marxar de Barcelona. Ara, però, ja ha tornat, i està a l'espera que des de Hope & Help el connectin amb algú que necessita suport.

Qui també es va negar a quedar-se de braços plegats davant la pandèmia va ser Mercè Sunyer. El primer que va pensar aquesta veïna de Barcelona, farmacèutica i infermera jubilada, va ser anar a l’Hospital Clínic i oferir-se per col·laborar en el que calgués. Una idea que va topar amb la negativa de la seva família. “Els fills em van demanar que no m'impliqués en primera línia, perquè tinc 68 anys”, relata la dona. “Però jo tenia clar que alguna cosa havia de fer, no podia no fer res”, diu convençuda. Així que va trucar a una amiga seva vinculada a la Taula del Tercer Sector i li va dir que la posés en contacte amb alguna entitat que necessités ajuda.

Finalment, la Mercè ha fet un voluntariat amb la Fundació Avismon, i ha fet un seguiment telefònic a sis dones de més de 90 anys que viuen soles. “Xerrem, faig que riguin una estona, i els hi dono tranquil·litat. Al principi les trucava dia sí i dia no, i ara una vegada a la setmana, perquè ja surten al carrer, o les empenyo perquè surtin... Compartim penes i misèries, i les animo una mica”, explica. Per a Sunyer, que fins a l'arribada de la pandèmia estava fent un voluntariat al Projecte Radars d'ajuda veïnal, no ha estat difícil trobar complicitat amb persones totalment desconegudes: “De seguida comencem a parlar, perquè tenen necessitat d'expressar-se. Jo tenia una farmàcia i fèiem de psicòlegs sempre, així que no em costa gens”. “De vegades sortien a aplaudir als balcons veïns que jo no havia vist mai, sobretot persones molt grans soles, i te n'adones de la gent que tenim a prop i que mai veiem”, reflexiona.

Xarxes de suport veïnal, la resposta comunitària a la crisi

Aquesta crisi també ha fet emergir amb força l'acció comunitària veïnal, amb els centenars de plataformes i xarxes de suport mutu que han sorgit en diferents municipis i barris, on el veïnat s'autogestionat per atendre a qui més ajuda necessitava. Un fenomen que des de l'administració s'ha acompanyat i assessorat perquè totes aquestes persones poguessin fer la seva tasca altruista sense riscos, facilitant certificats de desplaçament si calia trencar el confinament, o amb assegurances.

“Ha estat una expressió de solidaritat molt forta, un creixement molt gros i sobtat de gent que s'ha posat a disposició”

Per això, la Federació Catalana de Voluntariat Social, el Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) i la Cooperativa Arç, amb l'aval de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, van establir un protocol durant el mes d'abril per tal de facilitar i promoure l'acció de voluntariat de les persones que formen part de les xarxes de suport d'arreu del territori, assessorant fins a 52 xarxes de suport, i facilitant l'assegurança de 514 persones voluntàries.

“El que s'ha produït no ha estat estrictament un projecte de voluntariat, vinculat a una entitat, on hi ha una formació, una assegurança i unes directrius. Ha estat una expressió de solidaritat molt forta, un creixement molt gros i sobtat de gent que s'ha posat a disposició, i que té més similituds amb l'acció comunitària que no amb el voluntariat tal com està regulat a la Llei de voluntariat”, assenyala Bernat Valls, director general d'Acció Cívica i Comunitària.

És el cas de la Rosa Batalla, una de les dones que està coordinant la Xarxa de Suport Mutu de La Sagrera, que funciona des de fa un mes. S'organitzen principalment a través de Telegram en diferents comissions: cures, habitatge, assessorament laboral i alimentació, una de les necessitats més demandades. Per donar resposta, els grups de voluntaris organitzen recollides d'aliments en les quals, tothom qui vulgui, pot col·laborar portant menjar els dissabtes entre les 11 h i les 13 h a un local que han habilitat a la plaça Masades, el centre del barri. Després, entre les 13 h i les 15 h, les persones amb necessitat de suport que s'han posat en contacte amb la Xarxa passen a recollir els lots d'aliments en la franja horària que se'ls ha assignat. Segons Batalla, els lots que es reparteixen solucionen els menjars de les famílies durant una setmana. Cada dissabte passen unes 50 persones pel local a recollir menjar, i en total, estan donant resposta a 150 famílies.

“La gent que atenem no està en els circuits habituals de serveis socials ni podien accedir-hi, perquè estava tot bloquejat. Al barri ja hi ha un banc d'aliments, i els vam preguntar si tenia sentit obrir un altre de forma temporal i ens van dir que sí, que hi havia la necessitat al barri”, assegura Batalla, que, de forma paral·lela, també està donant suport des de la cooperativa de menjador escolar que gestiona, Ca La Rosa. Allà, cinc voluntaris cuinen cada dia 300 menús per a persones vulnerables que reparteixen en col·laboració amb l'ONG Nutrició Sense Fronteres per tota Barcelona.

“La gent que atenem no està en els circuits habituals de serveis socials ni podien accedir-hi, perquè estava tot bloquejat”

Al barri del Carmel també s'ha autogestionat des de l'inici de l'estat d'alarma una xarxa de suport veïnal formada per unes 90 persones, sorgida a partir del grup de consum La Carmela Verdulera, i a la qual s'hi han sumat altres col·lectius i persones a títol individual. Una d'elles és l'Eva Lorente, una veïna del barri procedent de Canàries. La jove s'ha quedat sense feina arran de la crisi i no va dubtar en donar un cop de mà al seu veïnat quan se'n va assabentar a través de les xarxes socials. “Res del que estem atenent és exclusivament per la crisi de la Covid-19, són situacions de precarietat que ja existien i s'han agreujat a causa de la pandèmia. Això ens ha demostrat que som molt vulnerables”, assenyala Lorente.

La Xarxa de Suport Veïnal del Carmel està atenent de forma continuada a unes 36 famílies, unes 100 persones en total, tot i que també han donat suport a molta gent de forma puntual, sobretot a l'inici de la crisi, quan s'havien de fer compres a les persones grans que no podien sortir de casa. També s'han organitzat en comissions molt similars a les creades a la Sagrera. “Estem en contacte amb serveis socials, derivem els casos que es poden derivar, tot i que de vegades són ells qui ens deriven persones a nosaltres, i quan no volen anar per serveis socials, trobem alguna manera de cobrir les seves necessitats”, detalla.

Actuant com a “furtius”

Un dels contratemps amb què han hagut de lidiar aquestes xarxes ha estat el confinament, l'organització telemàtica, o les diferents fases per les quals encara estem transitant. “Ens hem hagut d'adaptar als canvis constantment”, remarca Lorente, que destaca que normalment la petició d'ajuda arriba a un telèfon que s'ha habilitat o per grup de WhatsApp. “Aquesta petició s'associa a una persona de la xarxa que s'encarregarà de fer les derivacions necessàries, fer de pont entre la persona que ha trucat i l'ajuda que pot rebre”, detalla.

A La Sagrera, a estones tenien la sensació de ser “furtius”, recorda la Rosa Batalla. “Obríem el local per donar aliments, i sabíem que fèiem una cosa no del tot reglada, però era necessària. Tots amb la mascareta, molts sense conèixer-nos personalment... Però ha estat un procés molt ric”, valora.

Un futur on les xarxes seran més necessàries que mai

Tot i que les fases avancen i la nova normalitat sembla albirar-se al calendari, les necessitats no desapareixeran, i moltes d'aquestes xarxes de suport, que ja s'han unit en una coordinadora més gran per compartir recursos, comencen a pensar en si cal continuar en el futur. “La inquietud que em queda és que aquesta forma de teixir xarxa es pugui mantenir passi el que passi quan acabi això”, diu convençuda Lorente des del Carmel.

A La Sagrera, Rosa Batalla també pensa que encara està per decidir si aquesta forma d'organitzar-se s'allargarà en el temps, si té sentit continuar o les persones ateses han de passar al circuit habitual de serveis socials. “Caldrà veure el múscul, perquè quan tot torni a la normalitat, la gent potser no podrà continuar col·laborant”, ensuma.

“A partir d’ara difícilment es podrà entendre el voluntariat sense la visió comunitària”, sosté Bernat Valls

A la direcció general d'Acció Cívica i Comunitària reconeixen que, com a administració i com a societat, “és un gran repte aconseguir que aquesta explosió espontània de persones que s'han implicat en la comunitat es mantingui en el temps, perquè farà molta falta”, tal com apunta Bernat Valls. “L'escenari és dur, hi haurà molta vulnerabilitat i s'han de posar en valor, digues-li voluntariat, digues-li altruisme o solidaritat... Hem d'aconseguir que això es mantingui”, assevera.

Sobre com aconseguir arrelar l'ajuda comunitària, Valls creu que s'ha de fer un treball conjunt des de l'administració, el tercer sector i les plataformes. Recorda que fa temps que treballen en una nova llei de foment del voluntariat que reconegui les diferents realitats associatives que té el país. “Quan la puguem aprovar serà un abans i un després. Serà una eina imprescindible que ens marcarà el camí que hem de seguir per implicar-se i vincular-se amb un fenomen que s'ha demostrat essencial per mantenir la cohesió social”.

“A partir d'ara difícilment es podrà entendre el voluntariat sense la visió comunitària. Desitjo que aquesta crisi serveixi per canviar com un mitjó el sistema econòmic, de relacions socials i que, curiosament, ara que hem hagut d'allunyar-nos físicament, ens apropem socialment”, aposta el director general d'Acció Cívica i Comunitària.